Si Pedro Sánchez pretenia bufar satisfet les espelmes del primer aniversari de les eleccions generals del 23-J, Junts per Catalunya li ha esgarrat la cerimònia. El president del govern espanyol va patir aquest dimarts dues patacades parlamentàries. Els botxins de les dues iniciatives van ser el PP i Junts. Els negociadors del PSOE i Sumar no van ser capaços de convèncer-ne cap dels dos perquè aprovessin la reforma de la llei d’estrangeria. Però la rematada va arribar al vespre, quan a escassos minuts de l’hora de votar, la formació de Míriam Nogueras va anunciar que també tombaria la senda de dèficit, el primer pas que necessita l’executiu per acabar aprovant els pressupostos generals de l’Estat del 2025. El motiu dels independentistes va ser el de sempre: el dèficit en execució pressupostària que pateixen els catalans, i el greuge comparatiu que suposa col·locar les dades de Catalunya al costat de les de Madrid; un 45% d’execució del pressupostat per als primers, i un 212% per als segons.

Junts per Catalunya s’ha servit d’un document de 108 pàgines signat pel secretari d’estat de Relacions amb les Corts i Assumptes Constitucionals, Rafael Simancas, en què s’informa de la distribució territorial de la inversió del sector públic estatal a l’exercici 2023. La publicació inclou quatre blocs. En primer lloc, s’hi recull la informació referida a l’Administració Central de l’Estat, en la qual figura l’execució dels pressupostos del 2023. En un segon bloc, s’hi especifiquen les quantitats pressupostades i executades per organismes autònoms i entitats dependents de l’Estat. En un tercer, hi apareix la informació referida a les entitats del Sector Públic Administratiu. I en un quart, s’hi recull la informació referida a les entitats integrants dels Sectors Públics Empresarial i Fundacional.