>>> relat del candidat al Consell, Rafa/Cassandra <<<
Manca finor.
I intel·ligència.
No pas per tenir-la te la donen, la raó.
Ni per que te la donin, t'ha de servir de res.
La història -política- d'aquest país és la d'un secular i inamovible diktat religiósmilitar. I, per tant, la cultura -política- d'aquest país no ha pogut, no pot, no ésser religiosamilitar.
No hi ha, doncs, democràcia ni llibertats a recuperar (no es pot recuperar el que mai hagué) sinó a exercir.
El relat de la Transició tapa una Transacció, prou tutel·lada exteriorment, que elimina sectors obsolets del règim, incorporant-ne de democràticament homologables a estricta condició de garantir la Continuïtat Successòria (Ley Fundamental de Sucesión a la Jefatura del Estado) del règim.
La Constitució del 78 fou votada massivament a Catalunya. I boicotejada pel futur PP.
Manca finor.
I intel·ligència.
I voluntat de poder.
----------------------------------------------------------
QUI SOC
Dura i magnífica educació escolta en l'adolescència; secessionista ja en vida de Franco, al PSAN fins el 76;
amb la llibertat com a prioritat, simpatia per la cultura llibertària catalana, més Ajoblanco que la CNT, ens deien 'passotes' als qui preteníem 'fer política' mentre els futurs 'polítics' es buscaven la vida col·locant-se en algun partit que oferís càrrecs electes (tampoc canvien gaire, les coses).
La Transacció. El relat de la continuïtat del règim, depurant alguns sectors obsolets i incorporant-ne de nous (PSOE, ...) que poguessin representar una normalitat democràtica homologable.
Mantingut lluny de la partitocràcia del moment, fins a trobar el partit a la meva mida ...a Itàlia: els radicali d'Emma Bonino & Marco Pannella, moviment llibertari amb la cara d'en Gandhi al seu logo (radical és qui va a l'arrel de les coses), que dirigí la posta en marxa del Tribunal Penal Internacional. Amb ells durant els 90s i més.
En àmbit Unió Europea, soc dels primers Membres Individuals d'ALDEparty. I en àmbit peninsular, promotor d'un Fòrum Lliberal Ibèric (2010/13) testimoni de l'absència de lliberalisme al Reino de España.
I arribà l'hora d'apuntar-se (i, ai, desapuntar-se) a les entitats sobiranistes de masses. Per donar suport a un Procés que aconseguí moments d'empoderament de la gent, però que fou segrestat per la partitocràcia pròpia.
QUÈ VULL
Cal, penso, alguna mena de reconfiguració de la direcció estratègica secessionista.
I ben especialment, refer el relat de la Transacció (o és que hi hagué Ruptura?), avui en mans dels 'inasequibles al desaliento'.
Alguns exemples sovint mostren millor la cosa que una acurada descripció:
-saturats de teoria gandhiana, em sembla però que el Mahatma indultat s'hauria negat a sortir de la presó
-penso que el diputat uninominal de cada districte ha de tenir-hi oberta regularment l'oficina per a atendre els electors (i els aspirants a treure-li l'escó, també)
-penso que les ben volgudament grans lletres del nom que el Gobierno ha tingut a bé (im)posar a l'aeroport de Barcelona es podrien (re)posar amb el nom del 122 President de la Generalitat
-penso que la imatge de la gran majoria d'alcaldes, vareta en alt, és poderossíssima
-aclaparats de tanta oferta de 'participació', penso que molt sovint s'ha fet servir per a sotmetre-la. I per a 'neutralitzar' magnífiques iniciatives independents, estampades contra el mur d'un statu quo indepe que inclou les 'entitats' que les haurien hagut d'empoderar
Un mur que no és a Brussel·les;
un mur que no és a Madrid.
Partim -no hi hagué opció- d'una cultura política democràtica sense profunditat històrica, i per tant sense capacitat de 'recuperar' allò que mai hagué. Tot el que sigui pal·liar-ho, serà bo.
La cosa està en el com, en un com fet d'intel·ligència, excel·lència i incidència. Voluntat, determinació i poder. Poder.
Rafa Villaró
L-434-21965
-------------------------------------------------------------
1.-EL QUI (soc)
secessionista ja en vida de Franco; magnífica educació escolta en l'adolescència; ens deien 'passotes' als qui preteníem 'fer política' mentre es buscaven la vida col·locant-se en algun partit que oferís càrrecs electes (tampoc canvien gaire, les coses). La Transacció.
Una simpatia general cap a tot discurs fent voleiar la llibertat em mantingué lluny de la partitocràcia del moment, fins a trobar el partit a la meva mida ...a Itàlia: els radicali d'Ema Bonino & Marco Pannella, moviment llibertari amb la cara d'en Gandhi al seu logo (radical és qui va a l'arrel de les coses), que dirigí la posta en marxa del Tribunal Penal Internacional.
En àmbit Unió Europea, soc dels primers Membres Individuals d'ALDEparty. I en àmbit peninsular, promotor d'un Fòrum Lliberal Ibèric (2010/13) testimoni de l'absència de lliberalisme al Reino de España.
Després de la continuïtat sociològica d'un llarg pujolisme, hem reptat l'Estat, el Deep, amb un Prussés dedicat a no saber el què fer quan tocava decidir el què fer. Després d'una presa massiva, continuada i volgudament espectacular de
ls carrers; d'un heroic i massiu referèndum malgrat l'oposició policial del Gobierno -i de l'Estado-; d'una massiva i valenta disposició a seguir la pressió política noviolenta; ...la direcció (?!) partitocràtica, maldestre, desgavellada i -vet aquí la cosa- fracassada, manté sense esmena una (manca d')estratègia que menysté els errors, i els encerts, acumulats.
Algunes, entre tantes (no per plànyer-s'en, ans al contrari):
-curulls de teoria gandhiana-súper3, penso que el Mahatma indultat s'hauria negat a sortir de la presó
-exemple, com tants, de la condició de derrotats, que no pas vençuts, penso que les ben volgudament grans lletres del nom que el Gobierno ha tingut a bé (im)posar a l'aeroport, es podrien (re)posar amb el nom del 122 President de la Generalitat
-aclaparats de tanta oferta de 'participació', penso que s'ha fet servir per a sotmetre-la. I per a 'neutralitzar' magnífiques iniciatives independents, estampades contra el mur d'un statu quo indepe que inclou les 'entitats' que les haurien hagut d'empoderar.
-la imatge de la gran majoria d'alcaldes, vareta en alt. Dins una Assemblea Nacional d'Electes que no fos joguet del mur ...
un mur que no és a Brussel·les
un mur que no és a Madrid
2.-EL QUÈ (proposo)
el moviment indepe no està pas mancat de mancances, cad'una d'elles llastant l'enlairament de l'Estat propi.
No n'és la menor, ni la menys rellevant, la d'una cultura política democràtica sense profunditat històrica, i per tant sense capacitat de 'recuperar' allò que mai hagué.
D'aquí, entre d'altres, un lideratge que no només en (de)mostrés una clamorosa absència.
D'aquí, entre d'altres, uns formats de protesta civil obsolets i, sovint, contraproduents.
No sé pas el què, però estic convençut que la cosa està en el com, en un com fet d'intel·ligència, excel·lència i incidència. Voluntat, determinació i poder. Poder.
3.-EL RELAT DEL CANDIDAT
No, Espanya no és Àfrica, però Europa comença als Pirineus.
La particular, i força gran, Meseta ibèrica domina uns ben llargs territoris costaners massa estrets, però, per dotar-los de suficient profunditat territorial defensiva. Així, és el suport d'alguna consistent potència marítima exterior qui n'ha permès fraccions sobiranitzades.
Només Rússia i Espanya tenen una capital al fons del tot de la immensitat selvàtica i allunyada dels mars. Però mentres Moscou té a mà els rius que, en totes direccions, hi duen, Madrid és amagada a l'interior d'un interior, amb només un, de gens planer, que du al que fou primer gran port del món global.
La història, humana doncs, de la península, és la història d'una constant militar -tradicionalista- que no deixa espai a altres formats del domini polític. En termes de modernitat, les carlines, les marroquines, la 'civil'. Espartero, Prim, Primo de Rivera, Ísimo.
La contemporaneïtat política -"el règim del 78"- és l'statu quo heretat d'una Transició que fou Transacció gatopardesca consistent en apartar sectors obsolets o rebels del règim i obrir-se als suficients sectors democràtics com per ésser homologat internacionalment.
En el moment del 'hecho biológico', algunes ambaixades treballaven moltíssim per aconseguir-ho, La revolució dels clavells les havia alertat feia ben poc.
La Transacció es bastí sobre 4 columnes:
-la continuïtat successòria institucional (del TOP a la AN; la il·legitimitat monàrquica -rera tres exilis i mig i manca de referèndum-; ...)
-por la Gracia de Dios; control personal i direcció col·lectiva d'arrel mil·lenària: nou Concordat previ a la Constitució
-garantia explícita constitucional de resposta militar si corre perill no pas els habitants sinó el territori
-ressuscitament del PSOE, com a garantia d'oferta plural electoral, encàrrecs tipus OTAN, GAL, ...manteniment de l'statu quo en crisis generals o de la dreta, ...
I 5 d'aquells temes que donen treball a la Raó d'Estat:
-l'independentisme canari, l'OEA i el diàleg amb Antonio Cubillo;
-la dissidència carlina de Carlos Hugo i Montejurra;
-els Països Catalans i el secessionisme lingüístic, blaverisme, anticatalanisme, repetidors de TV3 o bombes a can Joan Fuster, probablement l'operació més cara, duradora i transcendent nacionalísticament;
-l'explosió llibertària catalana i la del cas Scala.
Salut i llibertat.
Rafa Villaró
-----------------------relat del candidat
(edit) recapitulant per renovar
Manca finor.
I intel·ligència.
No pas per tenir-la te la donen, la raó.
Ni per que te la donin, t'ha de servir de res.
La història -política- d'aquest país és la d'un secular i inamovible diktat religiósmilitar. I, per tant, la cultura -política- d'aquest país no ha pogut, no pot, no ésser religiosamilitar.
No hi ha, doncs, democràcia ni llibertats a recuperar (no es pot recuperar el que mai hagué) sinó a exercir.
El relat de la Transició tapa una Transacció, prou tutel·lada exteriorment, que elimina sectors obsolets del règim, incorporant-ne de democràticament homologables a estricta condició de garantir la Continuïtat Successòria (Ley Fundamental de Sucesión a la Jefatura del Estado) del règim.
La Constitució del 78 fou votada massivament a Catalunya. I boicotejada pel futur PP.
Manca finor.
I intel·ligència.
I voluntat de poder.
----------------------------------------------------------
... un Prussés que aconseguí moments d'empoderament de la gent, però que fou segrestat per la pròpia partitocràcia.
Cal, penso, alguna mena de reconfiguració de la direcció estratègica secessionista.
I ben especialment, refer el relat de la Transacció (o és que hi hagué Ruptura?).
La política, la fas o te la fan:
-saturats de teoria gandhiana, em sembla però que el Mahatma indultat s'hauria negat a sortir de la presó
-el diputat uninominal de cada districte ha de tenir-hi oberta regularment l'oficina per a atendre els electors (i els aspirants a treure-li l'escó, també)
-les ben volgudament grans lletres del nom que el Gobierno ha tingut a bé (im)posar a l'aeroport de Barcelona es podrien (re)posar amb el nom del 122 President de la Generalitat
-penso que la imatge de la gran majoria d'alcaldes, vareta en alt, és poderossíssima
-aclaparats de tanta oferta de 'participació', penso que molt sovint s'ha fet servir per a sotmetre-la. I per a 'neutralitzar' magnífiques iniciatives independents, estampades contra el mur d'un statu quo indepe que inclou les 'entitats' que les haurien hagut d'empoderar
Un mur que no és a Brussel·les;
un mur que no és a Madrid.
Partim -no hi hagué opció- d'una cultura política democràtica sense profunditat històrica, i per tant sense capacitat de 'recuperar' allò que mai hagué. Tot el que sigui pal·liar-ho, serà bo.
La cosa està en el com, en un com fet d'intel·ligència, excel·lència i incidència. Voluntat, determinació i poder. Poder.
Cassandra, març del 2024.
-------------------------------------------------------------
Després de la continuïtat sociològica d'un llarg pujolisme, hem reptat l'Estat, el Deep, amb un Prussés dedicat a no saber el què fer quan tocava decidir el què fer. Després d'una presa massiva, continuada i volgudament espectacular dels carrers; d'un heroic i massiu referèndum malgrat l'oposició policial del Gobierno -i de l'Estado-; d'una massiva i valenta disposició a seguir la pressió política noviolenta; ...la direcció (?!) partitocràtica, maldestre, desgavellada i -vet aquí la cosa- fracassada, manté sense esmena una (manca d')estratègia que menysté els errors, i els encerts, acumulats.
No pas per plànyer-s'en, ans al contrari:
-curulls de teoria gandhiana-súper3, el Mahatma indultat s'hauria negat a sortir de la presó
-derrotats, que no pas vençuts, les ben volgudament grans lletres del nom que el Gobierno ha tingut a bé (im)posar a l'aeroport, es podrien (re)posar amb el nom del 122 President de la Generalitat
-aclaparats de tanta oferta de 'participació', s'ha fet servir per a sotmetre-la. I per a 'neutralitzar' magnífiques iniciatives independents, estampades contra el mur d'un statu quo indepe que inclou les 'entitats' que les haurien hagut d'empoderar.
-la imatge de la gran majoria d'alcaldes, vareta en alt. Dins una Assemblea Nacional d'Electes que no fos joguet del mur ...
un mur que no és a Brussel·les
un mur que no és a Madrid
el moviment indepe no està pas mancat de mancances, cad'una d'elles llastant l'enlairament de l'Estat propi.
No n'és la menor, ni la menys rellevant, la d'una cultura política democràtica sense profunditat històrica, i per tant sense capacitat de 'recuperar' allò que mai hagué.
D'aquí, entre d'altres, un lideratge que no només en (de)mostrés una clamorosa absència.
D'aquí, entre d'altres, uns formats de protesta civil obsolets i, sovint, contraproduents.
No és el què, la cosa està en el com, en un com fet d'intel·ligència, excel·lència i incidència. Voluntat, determinació i poder. Poder.
No, Espanya no és Àfrica, però Europa comença als Pirineus.
La particular, i força gran, Meseta ibèrica domina uns ben llargs territoris costaners massa estrets, però, per dotar-los de suficient profunditat territorial defensiva. Així, és el suport d'alguna consistent potència marítima exterior qui n'ha permès fraccions sobiranitzades.
Només Rússia i Espanya tenen una capital al fons del tot de la immensitat selvàtica i allunyada dels mars. Però mentres Moscou té a mà els rius que, en totes direccions, hi duen, Madrid és amagada a l'interior d'un interior, amb només un, de gens planer, que du al que fou primer gran port del món global.
La història, humana doncs, de la península, és la història d'una constant militar -tradicionalista- que no deixa espai a altres formats del domini polític. En termes de modernitat, les carlines, les marroquines, la 'civil'. Espartero, Prim, Primo de Rivera, Ísimo.
La contemporaneïtat política -"el règim del 78"- és l'statu quo heretat d'una Transició que fou Transacció gatopardesca consistent en apartar sectors obsolets o rebels del règim i obrir-se als suficients sectors democràtics com per ésser homologat internacionalment.
En el moment del 'hecho biológico', algunes ambaixades treballaven moltíssim per aconseguir-ho, La revolució dels clavells les alarmà.
La Transacció es bastí sobre 4 continuitats:
-la continuïtat successòria institucional (del TOP a la AN; la il·legitimitat monàrquica -rera tres exilis i mig i manca de referèndum-; ...)
-por la Gracia de Dios; control personal i direcció col·lectiva d'arrel mil·lenària: nou Concordat previ a la Constitució
-garantia explícita constitucional de resposta militar si corre perill no pas els habitants sinó el territori
-ressuscitament del PSOE, com a garantia d'oferta plural electoral, encàrrecs tipus OTAN, GAL, ...manteniment de l'statu quo en crisis generals o de la dreta, ...
i 4 dissidències a eliminar per Raó d'Estat:
-l'independentisme canari, l'OEA i el diàleg amb Antonio Cubillo;
-la dissidència carlina de Carlos Hugo i Montejurra;
-l'explosió llibertària catalana i la del cas Scala.
-el secessionisme als Països Catalans, l'operació més cara, duradora i transcendent nacionalísticament;
Només la darrera es manté viva. Però la crisi del Prussès ha canviat l'objectiu de l'Estat. Ara ja no és derrotar revoltes, ans eliminar-ne la font.
La catalanitat ja no té alternativa a la secessió. A la independència.
Cassandra, març de 2024.