Enllaç per enviar per WhatsApp:
|
|
|
|
|
|
Hola!
L'allau de notícies és incessant i sovint ens ofega. Al correu d'avui, però, volem convidar a parar uns minuts d'atenció a un fet molt concret:
L'atorgament de la Medalla d'Or de Barcelona a l'Editorial Planeta.
A OCTUVRE creiem que darrere aquest fet hi ha dades que han de conèixer tots els independentistes catalans.
Comencem.
|
|
|
|
Editorial Planeta, a punta de pistola.
El 28 de juny l'Ajuntament de Barcelona va publicar aquest titular al seu web:
|
|
 |
Al cos de la notícia, dues coses destacades:
1) "El Consell del Plenari Municipal ha aprovat, per unanimitat, atorgar la Medalla d’Or de la Ciutat al grup editorial barceloní"
2) L’Editorial Planeta la va fundar José Manuel Lara Hernández l’any 1949 a Barcelona, i va ser l’embrió del Grup Planeta.
|
|
|
|
La primera cosa que ens crida l'atenció:
la medalla va ser aprovada "per unanimitat". Això vol dir que el PSC, el PP i VOX van votar a favor. Però també vol dir que Junts, ERC i els Comuns, també van votar a favor de la Medalla d'Or. I això és molt greu. Per què?
|
|
|
|
Això ens porta al segon punt:
El comunicat de l'Ajuntament parla de "José Manuel Lara Hernández" com a fundador de Planeta, però amaga una informació molt important: José Manuel Lara Hernández va ser membre de la Legió durant la Guerra Civil i va participar a l'ocupació de Barcelona amb el "tercio fascista" del General Yagüe, "el carnisser de Badajoz".
Expliquen els periodistes Miquel Macià i Pep Martí al seu llibre “Els que manen”:
|
|
"El vell Lara, uniforme legionari i pocs escrúpols, es va obrir pas en la Barcelona dels quaranta utilitzant sense manies la seva condició de combatent franquista".
|
|
Això coincideix amb el que explicava l'escriptor Xavier Borràs:
|
|
Al ram de les arts gràfiques tothom recorda com va bastir aquest imperi, en connivència amb el règim franquista, en la Barcelona grisa i reprimida dels anys cinquanta. Bàsicament, Lara recorria les impremtes de la ciutat i a punta de pistola (sempre la portava al damunt) requisava el paper que havia de menester per publicar els seus propis llibres. Mon pare, l’editor Enric Borràs Cubells (Gandesa, 1920 – Barcelona, 1985), que havia lluitat contra el feixisme i per la llibertat de Catalunya (al front, a la presó, a l’exili i a l’interior), i que havia treballat amb Jaume Vicens Vives o Joan Grijalbo, ho sabia prou bé –i per això en tinc memòria.
|
|
|
|
L’editorial Planeta és un dels tants imperis econòmics sorgits a la Barcelona de l’època feixista a l’ombra d’un sistema dissenyat per premiar els vencedors de la guerra.
|
|
I aquí ve la tercera qüestió:
Planeta és un conglomerat que té la propietat de mitjans de comunicació com Antena 3 o La Razón. Aquests mitjans han estat unes eines imprescindibles per criminalitzar el moviment independentista, per posar activistes al punt de mira i per aplaudir la violenta repressió policial patida pels catalans l'1-O de 2017. Els exemples són infinits.
|
|
 |
Quart punt: El Grup Planeta va ser una de les primeres empreses que va anunciar el trasllat de la seva seu fora de Catalunya per tal de pressionar l'independentisme. Dimecres 11 d'octubre:
|
|
"El Grupo Planeta ha hecho efectivo el traslado del domicilio social de Planeta Corporación a Madrid".
|
|
Cinquè punt:
a Alemanya el conglomerat editorial Bertelsmann va col·laborar activament amb el Tercer Reich igual que el fundador de Planeta, va col·laborar amb el franquisme. Ho vam explicar a un dels nostres vídeos.
La diferència entre Bertelsmann i el Grupo Planeta és que Bertelsmann va demanar perdó públicament per la seva col·laboració amb els nazis. Planeta, en canvi, mai ha demanat perdó per les seves relacions amb el feixisime espanyol.
Malgrat això (o potser justament per això) Juan Carlos I va nomenar Lara Hernández "marquès del Pedroso Lara".
|
|
|
|
A OCTUVRE creiem que donar la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona a Planeta és un insult i un menyspreu als milers de catalans que han patit la dictadura franquista, la violència de "la transició" i tota la repressió i presó d'ençà 2017.
Al llibre "El franquisme que no marxa", en Lluc Salellas explica:
|
|
"És necessari un exercici per analitzar com aquells que es van instal·lar al poder per la força de les armes al 1939 continuen (...) exercint-lo des de l'administració pública, els partits polítics i les grans empreses estratègiques. Els seus descendents han continuat situats a les altes esferes del poder malgrat l'arribada de la democràcia"
|
|
Que PP, VOX i el PSC donin suport explícit a l'entramat franquista que no marxa és comprensible. Ells en formen part.
Però que forces com els Comuns, ERC o Junts, que s'autoproclamen d'esquerres i/o independentistes, participin "unànimement" en aquest moviment per afeblir la memòria del patiment de l'ocupació i la repressió espanyolista a Catalunya, és absolutament lamentable i inacceptable.
Per això aquest dilluns enviarem a Comuns, ERC i Junts una sèrie de preguntes sobre els seus motius per donar suport total a la concessió de la medalla d'Or de Barcelona a l’Editorial Planeta.
Quan tinguem resposta, us ho farem saber.
|
|
|
|
|
|
Si Catalunya s’ha d’alliberar, també ho ha de fer de tota aquesta gentussa, de llur desmemòria i d’aquests mesells capteniments, tan perniciosos per a la nostra salut espiritual. Perquè el problema no són tant els Lara de torn (com tampoc no ho eren els «nostrats» Porcioles, Samaranch o Sentís), sinó tots els qui, per activa o per passiva, els han donat patent de cors.
|
|
Doncs això. Si ells insisteixen a esborrar i emblanquir, cal que insistim i persistim en mantenir la memòria. Per això, aquest matí de diumenge, hem volgut compartir aquestes reflexions.
Si t’han semblat interessants, comparteix-les amb els teus contactes.
Una abraçada,
Marta i Albano
|
|
|
|
PD: El mateix 28 de juny en que l’Ajuntament de Barcelona anunciava la medalla d’or per l’Editorial Planeta, es complia el 84è aniversari de l’afusellament de l'editor de «La Traca» per publicar caricatures de Franco. Memòria.
|
|
