regió de Lleó, dades
Què cal saber del lleonesisme, el moviment 'indepe' que pot canviar l'organització de l'Estat
Fem una breu repassada de la situació del lleonesisme després de la moció per independitzar la Regió Lleonesa de Castella
Berto Sagrera
Foto: Efe
Barcelona. Dijous, 27 de juny de 2024. elnacional.cat
La Diputació de Lleó va aprovar aquest dimecres una moció a favor d'independitzar-se de Castella la Vella i de constituir una autonomia pròpia, la Regió Lleonesa —formada per les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca—. Ara, l'alcalde de la capital lleonesa, el socialista José Antonio Díez, ha considerat una "molt bona notícia" la votació i ha argumentat que el projecte autonòmic de Castella i Lleó "no ha funcionat en el sentit de pertinença". Així doncs, què cal saber del lleonesisme, el moviment indepe que pot canviar l'organització de l'Estat? Fem una breu repassada de la situació.
Per començar, cal saber que la Regió Lleonesa o País Lleonès és el territori format per les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca (on s'estenen la cultura i la llengua lleoneses), que coincideix amb el regne de Lleó definit en la divisió administrativa d'Espanya en províncies de Javier de Burgos el 1833. D'altra banda, Castella la Vella comprendria les províncies de Santander (Cantàbria), Burgos, Logronyo (La Rioja), Sòria, Segòvia i Àvila, així com Valladolid i Palència. La divisió autonòmica del 1980 va ajuntar les dues regions per formar la comunitat de Castella i Lleó, sense Cantàbria i La Rioja.
Breu història del lleonesisme
Així doncs, el lleonesisme és un moviment cultural, social i polític que defensa el reconeixement de la Regió Lleonesa, independent de Castella. Els seus orígens els trobem entre els anys 1900 i 1934, quan Miguel Bravo Guardia, Miguel Díez Canseco i José Eguiagaray van impulsar el regionalisme cultural lleonès a Lleó. El moviment es va articular mitjançant articles de premsa, festes com els Jocs Florals, el centenari del Padre Isla i la celebració del IX Centenari dels Furs de Lleó, així com accions com l'adopció del Pendó Reial porpra com l'escut de Lleó i l'organització d'una biblioteca regional de temes i autors lleonesos —entre moltes altres coses.
Després de la Guerra Civil i el franquisme, durant el procés preautonòmic espanyol (a finals dels 70), van sorgir nombrosos grups lleonesistes a Zamora, Salamanca i Lleó per reivindicar la creació d'una comunitat autonòmica lleonesa. Paral·lelament, i durant la resta dècada dels 80, van néixer els primers partits polítics lleonesistes. La formació més important va ser la Unió del Poble Lleonès (UPL), encara en actiu i amb una implantació creixent en el territori. També cal esmentar el Partit Regionalista del País Lleonès (PREPAL). Una acció destacada va tenir lloc l'abril del 2023, quan els lleonesistes van penjar una pancarta a favor del Lexit —tot i que la JEC va ordenar retirar-la.
El procés autonòmic lleonès
En les eleccions autonòmiques del 2019, la UPL va obtenir un 10,20% dels vots a Lleó (un diputat), un 0,71% a Zamora i un 0,31% a Salamanca. La formació lleonesista va millorar resultats als comicis del 2022: un 21,31% a Lleó (tres diputats), un 2,60% a Zamora i un 0,96% a Salamanca. A les generals del 2023, la UPL i el PREPAL van aconseguir un 8,35% a Lleó, un 0,67% a Zamora i un 0,25% a Salamanca.
En aquesta línia, podem dir que el 2019 va començar l'anomenat procés autonòmic lleonès, per oficialitzar l'autonomia lleonesa. Ara, s'ha arribat al punt àlgid d'aquest procés amb la votació de la Diputació de Lleó. A proposta de la UPL i amb el suport del PSOE, la corporació supramunicipal ha votat a favor de l'autonomia de la Regió Lleonesa —cosa que encaixaria en la Constitució—. A més, i per sorpresa, dos ministres socialistes han defensat el resultat de la votació i han fet referència a la legitimitat del territori per configurar-se dins de l'estat de les autonomies: es tracta del ministre de Transports i exalcalde de Valladolid, Óscar Puente, que sovint s'havia mostrat contrari al moviment; i el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres. El problema és que aquest sentiment no sembla ser tan present a Zamora i Salamanca, de manera que el procés podria culminar, de moment, o bé en la independència de la província de Lleó o en la seva integració a la comunitat autònoma d'Astúries.
