A la memòria televisiva d'aquells que acumulen sexennis en l'art vital de bufar espelmes d'aniversari, hi ha un espai reservat per recordar les aparicions de la coneguda actriu estatunidenca Shannen Doherty a sèries com ara Sensación de vivir i Embrujadas. Sensación de vivir, de fet, va erigir-se en un dels drames audiovisuals amb més ressò durant la dècada dels noranta, en un mite de la pantalla xicoteta que arrossega una càrrega nostàlgica per a diferents generacions i va comportar, al seu torn, una maledicció per alguns dels seus actors, ateses les morts prematures i les desgràcies que han patit els seus personatges en la vida real.
Doherty, per exemple, va explicar en 2020 que patia càncer de mama i tres anys més tard va comunicar una altra tragèdia personal: tenia metàstasi al cervell. Tot i ser una celebritat de la televisió, a pesar del seu èxit, ha estat víctima de l'ineficient, costós i, especialment, cruel sistema de salut dels Estats Units d'Amèrica. Doherty ha fet públic que no pot afrontar el cost del tractament oncològic, ja que la seua malaltia li impedeix treballar i, per tant, comptar amb ingressos.
El drama sanitari i econòmic de l'actriu —amb totes les peculiaritats i els matisos que ofereix la seua situació personal— posa de manifest la importància de mantenir l'estat del benestar i els serveis públics en un moment de proliferació de discursos que sota l'etiqueta d'un fals liberalisme promouen societats allunyades del principi rector de la justícia social. O dit d'una altra manera: hi ha tota una ofensiva de fundacions, influenciadors de les xarxes socials, suposats economistes, actors mediàtics i personatges polítics que sota la carcassa del liberalisme, d'una perversió de la paraula «llibertat» i del concepte de la «llibertat d'elecció», pregonen un model desproveït dels valors de l'empatia, la igualtat, la solidaritat i la tolerància. I amb els impostos, el preu que paguem perquè no estiguem regits per la llei de la selva, com a diana predilecta.
Un exemple d'aquesta estratègia de confusió ideològica és presentar al cap d'estat argentí, l'ultradretà Javier Milei, com a liberal. Enmig d'una onada reaccionària global, d'un cicló que amenaça els fonaments i els valors de les democràcies liberals, hi ha la broma macabra d'empassar com a «liberals» els defensors de models autoritaris o, si més no, de vendre com a «liberalisme» les polítiques de la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso, quan la seua visió social xoca amb els principis filosòfics d'Adam Smith, Isaiah Berlin o John Stuart Mill.
Rep les novetats d'El Temps al teu correu: