l’altra Nakba
... Fill de jueus de l’Irac i del Kurdistan, Ben-Gvir no prové pas d’Europa, ni toca el violí, ni el seu avi era banquer. Té arrels a l’Irac i al Kurdistan i és de classe mitjana. Ben-Gvir ha aconseguit el vot de gent com ell, els mizrahim, jueus provinents de països àrabs o musulmans. Sovint es parla, amb raó, dels centenars de milers de palestins que van haver de fugir de casa seva després del 1948. Però no es parla gaire del cas contrari: dels jueus que van haver de fugir dels països musulmans: de l’Irac, Egipte, Líbia, Iemen i Síria. Després d’haver-hi residit durant segles, en foren expulsats. Es calcula que els seus descendents són el 40% d’Israel...
Andreu Barnils, vilaweb, 4-6-24
viquipèdia, 4-6-24
-
Els jueus mizrahim (en hebreu: יהודים מזרחיים) són els descendents de les comunitats jueves de l'Orient Mitjà, Nord d'Àfrica, Àsia central i el Caucas. El terme es fa servir a Israel en l'argot polític, els mitjans de comunicació i també en ciències socials per jueus dels països àrabs i/o musulmans; concentrats actualment a Israel, procedeixen dels països de majoria musulmana. Malgrat la seva heterogeneïtat d'orígens, en general els jueus mizrahim practiquen ritus idèntics o similars al sefardita tradicional.
L'èxode jueu des dels països àrabs es va produir en el segle xx, per l'expulsió o bé emigració massives dels jueus sefardites i mizrahim, des dels països islàmics en general. La migració es va iniciar al final del segle xix, però es va accelerar fins a fer-se pràcticament total després del conflicte araboisraelià de 1948.
S'estima que entre 800.000 i 1.000.000 de jueus es van veure forçats a abandonar casa seva als països àrabs entre 1948 i els primers anys setanta; 260.000 van arribar a Israel entre 1948 i 1951, i 600.000 només durant l'any 1972.[1][2][3] Els jueus d'Egipte i de Líbia foren expulsats directament, mentre que els d'Iraq, Iemen, Síria, el Líban i els països del Magreb van haver de fugir a causa de la inseguretat física i política a la que es veien sotmesos, en ser vistos com a representants d'un país enemic. Molts van ser obligats a deixar les seves propietats sense dret a indemnització.[2] El 2002, aquests jueus i els seus descendents constituïen cap al 40% de la població total d'Israel.[3]
Vegeu també
- L'entrada general sobre els jueus
- Jueus catalans
- Jueus sefardites - els jueus de la península Ibèrica
- Asquenazites - els jueus d'Alemanya i Europa de l'Est
- Caraïtes - jueus d'un ritus especial caraïta, originalment de Crimea
- Krymtxak - jueus de ritus especial, també originalment de Crimea
- Jueus d'armènia
- entre d'altres a la categoria "Grups de jueus".
- Música mizrahí
- Misraim - personatge bíblic
Referències
- Schwartz, Adi. "All I wanted was justice" Arxivat 2008-01-10 a Wayback Machine. Haaretz, 10 gener 2008.
- Malka Hillel Shulewitz, The Forgotten Millions: The Modern Jewish Exodus from Arab Lands, Continuum 2001, pp. 139 and 155. Ada Aharoni "The Forced Migration of Jews from Arab Countries Arxivat 2012-02-13 a Wayback Machine., Historical Society of Jews from Egypt website. Accessed febrer 1, 2009.