Aureli Argemí mor amb La llavor sembrada
Aureli Argemí va acompanyar l’abat Escarré a l’exili, va fundar el CIEMEN i la Crida a la Solidaritat i és a l’arrel del moviment independentista del segle XXI.
La trajectòria vital d’Aureli Argemí demanava unes memòries que finalment tenim a les mans. Des de la seva etapa com a monjo de Montserrat, on va formar part del grup més inquiet i renovador de l’abadia, va acompanyar a l’exili l’abat Escarré i va ingressar a la comunitat de Cuixà, fins a la creació del CIEMEN, a favor dels drets de tots els pobles marginats, l’impuls de la Crida i la fundació de la Plataforma pel Dret a Decidir, que va convocar les primeres manifestacions independentistes de masses. La seva, ha estat una vida dedicada a la defensa de les llengües i les nacions sense estat, exercint d’home pont imprescindible entre diversos sectors de l’independentisme.
S’ha mort Aureli Argemí, fundador del CIEMEN, secretari de l’abat Escarré i referent durant dècades de l’independentisme
- Va ser impulsor de la Crida a la Solidaritat, la CAL, la Plataforma pel Dret a Decidir i l'ANC, entre moltes més iniciatives
S’ha mort Aureli Argemí, fundador del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) i gran defensor dels drets dels Països Catalans.
Nascut a Sabadell (Vallès Occidental), Argemí va ser escolà i monjo a l’Abadia de Montserrat durant gairebé dues dècades. Als anys seixanta va ser secretari de l’abat Escarré, a qui va acompanyar a l’exili imposat per les autoritats franquistes. Ell mateix explicava que va ser durant aquest exili, prop de Milà, que es va fer independentista.
Llicenciat en teologia a Roma i París, va formar part de la comunitat monacal de l’abadia de Sant Miquel Cuixà (Conflent).
Argemí sempre va estar vinculat a la defensa dels Països Catalans en l’àmbit cultural i polític. Fou un lluitador incansable que va saber agrupar entorn seu les generacions més joves. Va ser impulsor de la Crida a la Solidaritat, l’any 1981, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), de la Plataforma pel Dret de Decidir, l’any 2005, de la qual va ser president, i de l’Assemblea Nacional Catalana.
Però la seva figura restarà sempre vinculada al Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN), entitat pionera en la defensa dels drets dels pobles de tot el món, que ell va fundar l’any 1974 i que avui continua funcionant i és un gran referent internacional.
L’any 1985 va deixar la vida monàstica i es va dedicar plenament a la tasca del CIEMEN. El 2016 va rebre la Creu de Sant Jordi. També va ser distingit amb la Medalla d’Or de Barcelona.
Argemí acabava de publicar un llibre de memòries que porta per títol La llavor sembrada, on recull els seus records de dècades d’activisme en favor del país i la llengua.