DRETS vs LLIBERTAT, la batalla política de fons

...Voltaire/Rousseau. La disputa, de Jean-François Prévand, és una recreació interessant de l’oposició d’obra i caràcter de dos homes de lletres majúsculs. Pels volterians de pro com un servidor, és un goig veure com el seu protagonista insulta despietat l’autor de l’Émile acusant-lo de sensibler, d’idealitzar la bondat i, ai las, de mala bèstia. 

Prévand caricaturitza un pèl les posicions filosòfiques d’ambdós autors, tot i que la disputa guanya més pes justament quan entra a la discussió de pensament sobre les arts escèniques i la literatura en general. Tot i haver-les conreat abastament i amb el seu habitual cinisme (l’home que va escriure El contracte social va acabar exercitant-se en la contemplativa solitud i abraçava només arbres i els porcs), Rousseau maleïa els vicis morals del teatre i la depravació de la inventiva humana. Voltaire, contràriament, pensava que l’art ajudava a afrontar la vida amb una necessària ironia, pensant que el món, més que perfecte o perfectible, sobretot és un univers de comicitat. La disputa fou real, molt acarnissada i, malauradament, diria que el cretí d’en Rousseau ha acabat imposant la seva llei, si esguardem un món (i, concretament, un país com el nostre) on la sensibleria sempre acaba imposant a la raó i on el dret a l’ofensa guanya sempre a la llibertat d’escarnir. ...

thenewbarcelonapost, 24-3-24, Bernat Dedéu