*ateisme?*

El subjecte contra el qual l'ateisme s'identifica no és més que el corpus moral d'una tradició cultural específica, sembla ser que hereva de la revolució akhenatoniana a la que en el seu fracàs va romandre fidel una 'casta' que va haver d'acabar exiliant-se.
Aparentment, res rar. Potser no estrany, però sí absolutament especial l'herència de la qual faran bandera els jueus: Déu. L' absolut. Res fora del judeocristianoislamisme a què es pugui comparar, ja que mentre aquest, mancat de qualsevol límit, crea la creació creant l'alteritat entre creador i creació, no hi ha cap altre constructe cultural en cap altra comunitat humana que sigui, no ja 'tan' com absolutament Ú.
Recurrent error en qualificar de déus, divinitats, ...referits a 'altres' d'altres cultures, ja que no són altres sinó una altra cosa.
Parèntesi, monoteisme és una expressió redundant sobre l'invent jueu, la secta cristiana del qual afegirà l'altre totalment extraordinari invent (dissident) jueu: el meu codi moral no és només meu (per a mi) sinó que és per a tots (vulguin o no).
Déu i, a més a més, universal. Es pot ser més més? No.
Nota bene: sí que hi ha un altre codi moral universal: el budisme, però no té Déu. Sobre la resta, sobre tots els altres, ni (Déu) ni (universal).

28-II-24

El sujeto contra el que el ateísmo se identifica no es más que el corpus moral de una tradición cultural específica, parece ser que heredera de la revolución akhenatoniana a la que en su fracaso permaneció fiel una 'casta' que tuvo que acabar exiliándose.
Aparentemente, nada raro. Quizás no extraño, pero sí absolutamente especial la herencia de la que harán bandera los judíos: Dios. El absoluto. Nada fuera del judeocristianoislamismo al que se pueda comparar, pues mientras éste, carente de cualquier límite, crea la creación creando la alteridad entre creador y creación, no hay ningún otro constructo cultural en ninguna otra comunidad humana que sea, no ya 'tan' como absolutamente Uno.
Recurrente error al calificar de dioses, divinidades, ...referidos a 'otros'  de otras culturas, pues no son otros sino otra cosa.
Paréntesis, monoteísmo es una expresión redundante sobre el invento judío cuya secta cristiana añadirá el otro totalmente extraordinario invento (disidente) judío: mi código moral no es sólo mio (para mi) sino que es para todos (quieran o no).
Dios y, además, universal. ¿Se puede ser más más? No.
Nota bene: sí hay otro código moral universal: el budismo, pero carece de Dios. Sobre el resto, sobre todos los demás, ni (Dios) ni (universal).