*Alfons el Magnànim. Rei d’Aragó, de Nàpols i de Sicília (1396-1458). L’expansió catalana al sud d’Itàlia*, Alan Ryder (amb fragment)
- Edicions Sidillà publica aquesta obra monumental amb el subtítol ‘Rei d’Aragó, de Nàpols i de Sicília (1396-1458). L’expansió catalana al sud d’Itàlia’ · El pròleg és de Flocel Sabaté
Edicions Sidillà acaba de publicar Alfons el Magnànim, d’Alan Ryder, una obra monumental de 638 pàgines. El Magnànim va ser un dels monarques més brillants del segle XV: va conquerir Nàpols, va sotmetre el papat a la seva voluntat, va doblegar el poder de Gènova i va combatre els avançaments turcs als Balcans. A Nàpols i Sicília va contribuir a la fructificació del Renaixement fent de mecenes de les arts i dels sabers.
Malgrat tot, “els tres reis trastàmares han estat figures incòmodes per a la historiografia catalana”, escriu Flocel Sabaté en el pròleg. Vicens Vives destacava que l’originalitat històrica del Magnànim es fonamentava en el fet d’haver centrat l’eix dels seus dominis en el regne de Nàpols, conquerit el 1442 i convertit en el centre de l’imperi catalanoaragonès. I hi afegeix: “En donar a la seva conquesta una ‘existència’ italiana, el Magnànim l’empeltà d’idees catalanes, perquè només Catalunya havia tingut idees mediterrànies en la Corona d’Aragó.”
Llegiu un fragment d’Alfons el Magnànim, d’Alan Ryder (Edicions Sidillà).
Els editors de Sidillà, Judit Pujadó i Xavier Cortadellas, expliquen als lectors de VilaWeb:
“El 2021 vam editar El naufragi de Catalunya, d’Alan Ryder, un llibre sobre la guerra civil catalana del segle XV. L’obra de Ryder va tenir molt bona acollida i ha contribuït a situar la complexitat d’un període cabdal de la història de Catalunya fins ara poc explicat. Enguany hem editat la seva biografia d’Alfons el Magnànim, el segon rei Trastàmara de la corona catalanoaragonesa. Tal com escriu Flocel Sabaté, prologuista de tots dos llibres, cal reivindicar la figura d’un rei que, malgrat la contribució que va fer eixamplant els límits de l’imperi catalanoaragonès i malgrat que va empeltar la cultura catalana al sud d’Itàlia i al Renaixement, a Catalunya, no ha estat mai gaire valorat per la nostra historiografia. Alfons el Magnànim, publicat per primera vegada en anglès el 1990, va sorgir fruit d’una recerca intensiva i acurada, i va ser la porta d’entrada de Ryder al segle XV català. Incomprensiblement, cap dels seus dos llibres no havien estat traduïts fins ara a la nostra llengua. Us convidem a reivindicar el rei Magnànim, com conclou Flocel Sabaté, i acostar-nos a un moment històric de conseqüències de llarg abast.”