París, 26 de maig de 1794. Cinc anys després de l’inici de la Revolució i un i mig de l’execució de Lluís XVI. El govern revolucionari republicà, enfrontat a totes les monarquies europees de l’època, planejava la creació d’un cinturó territorial al voltant de França que havia de fer les funcions, alhora, de plataforma expansiva i de muralla defensiva. L’escriptor Antoni Gelonch, en el seu llibre “Napoleó, la Revolució i els catalans” (Viena Edicions, 2021) afirma que “Catalunya, Piemont, Baviera i els Països Baixos austríacs (l’actual Bèlgica) es van convertir en prioritats de la política exterior del govern revolucionari”. El govern francès pretenia eixamplar els dominis de la nova República francesa fins als límits de l’antic Imperi de Carlemany. Però, en aquest pla, quin paper li havien reservat a Catalunya?

El Manifeste

Antoni Gelonch, en la seva investigació, proposa l’anàlisi de quatre textos que expliquen l’evolució cronològica d’aquella idea. El primer és el Manifeste que le general en chief de la Repúblique française fait aux bons et veritables catalans, signat el 7 de febrer de 1793 (dues setmanes després de l’execució de Lluís XVI) que diu: ”La República (francesa) entra a Catalunya per a donar-li la llibertat, i que els catalans es podran erigir en república separada o unida a França, segons triïn”. Però, segons Gelonch, aquell Manifesteno és un veritable projecte polític per a Catalunya, sinó, un cop més, un estratagema per afeblir la monarquia espanyola en un context de guerra oberta” (l’execució de Lluís XVI havia enfrontat quasi totes les monarquies europees, tant les absolutistes com les parlamentàries, amb el nou estat republicà francès).