Gal.les, independència com a mal menor

18-1-24, vilaweb

Un informe encarregat pel govern de Gal·les ha conclòs que la independència és una opció viable i que es podria aconseguir sense haver de fer cap gran canvi en la legislació britànica. La Comissió Independent sobre el Futur Constitucional de Gal·les, formada l’any 2021, ha lliurat el seu estudi sobre la governança i el futur del país, amb una conclusió taxativa: la situació actual és insostenible i ofereix tres alternatives viables.

L’informe ha estat presidit per la professora Laura McAllister i per l’antic arquebisbe de Canterbury, el doctor Rowan Williams, i ha inclòs representants de tots els grans partits, també els conservadors. “Ha passat gairebé un quart de segle d’ençà que els poders es van transferir per primera vegada a Gal·les i aquest és el moment adequat per a mantenir un debat nacional sobre els següents passos en el nostre viatge constitucional”, ha dit la professora McAllister. Tot i presentar tres vies a llarg termini, remarca que, si es vol protegir l’autogovern actual, s’haurien de fer canvis amb urgència.

La primera opció que presenten és una descentralització millorada, és a dir, simplement augmentar els poders de les autoritats gal·leses. Sobre això, caldria com a mínim una revisió del finançament, ja que troba que en l’actual hi ha altes deficiències, i també s’hauria de reformar la Cambra dels Lords per a configurar una segona cambra britànica en la qual les nacions i territoris del Regne Unit hi tinguin veu. Els experts troben que aquesta via gairebé no té riscs, i no caldria cap referèndum. Per contra, els efectes podrien ser menors i el país podria continuar igual en termes de pobresa i precarietat –actualment, és la nació amb un PIB per habitant més baix del Regne Unit.

La segona opció és que el Regne Unit esdevingui un estat federal, on cada nació sigui tractada en igualtat de condicions. Troben que aquesta via és complicada, perquè no solament cal un acord en l’àmbit institucional, sinó que també depèn que hi hagi un suport ampli a favor d’aquesta via a Anglaterra, i actualment no hi és. Els experts consideren que un Regne Unit federal és un camí intermedi, amb més beneficis potencials que no pas la descentralització millorada, alhora que té menys riscs que la independència.

La tercera via, la independència, és la que més potencial té a llarg termini, diuen, perquè permet de dissenyar una política fiscal i econòmica que reflecteixi les prioritats del poble gal·lès. Tot i això, també és la que té més riscs, sobretot a curt termini i mitjà, i en un principi es podria trobar amb problemes per a aconseguir prou ingressos per als serveis públics. Sobre això, destaca que la República d’Irlanda va tardar cinquanta anys a ser membre de la Unió Europea per equiparar-se al Regne Unit.

El parlament i el govern de Gal·les serien els responsables en totes les qüestions, i es podria sol·licitar l’ingrés a les Nacions Unides i altres organitzacions, com la Unió Europea. La comissió remarca que es podria aconseguir la independència sense un canvi constitucional important a la resta del Regne Unit, però, per contra, creu que per tenir un estat independent s’hauria de negociar amb el govern britànic necessàriament, i ara com ara no sembla pas que hi estigui disposat.

Els canvis immediats

Com a resum, l’informe troba que cap de les tres vies que proposen és realment en mans dels gal·lesos o del parlament gal·lès, atès que en tots tres casos cal la participació i l’aval del govern britànic i, en el cas de voler passar a una estructura federal o a un estat independent, requeriria, a més, de fer un referèndum o més.

Però la comissió d’experts també conclou que totes tres opcions serien viables a llarg termini i que calen canvis urgents per a protegir l’statu quo, perquè el marc actual no proporciona estabilitat ni prosperitat. A curt termini, consideren que hi hauria d’haver la transferència de la justícia, la policia i la infrastructura ferroviària, així com canvis importants en la manera de finançar Gal·les; a més, la convenció de Sewel hauria de ser legalment vinculant, és a dir, que si el parlament britànic aprovés una llei sobre una qüestió que hagués estat transferida a l’assemblea de Gal·les, Escòcia o el nord d’Irlanda, no es pogués aplicar sense el consentiment legislatiu d’aquests parlaments.

Sobre aquesta qüestió, el grup d’experts ha revelat que el parlament britànic ha legislat onze vegades d’ençà del 2016 sobre àrees delegades. Per exemple, l’any 2018, el Brexit va prosperar tot i l’oposició explícita del parlament escocès als canvis que causava als poders transferits. I l’any 2020, es va aprovar la llei de la Unió Europea, sobre l’acord de retirada, que no va tenir el consentiment de cap de les entitats descentralitzades i, de fet, va ser la primera vegada que el parlament escocès, l’Assemblea Nacional de Gal·les i l’Assemblea d’Irlanda del Nord s’oposaven alhora a un projecte de llei. Tot i això, aquesta decisió no va tenir cap capacitat de vet i la llei va poder continuar endavant. Ara demanen una reforma perquè les entitats descentralitzades tinguin un poder real.

Actualment, el govern gal·lès controla àrees com la sanitat i l’assistència social, el transport local, l’habitatge, l’educació i el govern local; i el govern britànic té les competències en afers exteriors, política econòmica, defensa, la major part dels imposts i subsidis; i algunes qüestions econòmiques, de planificació i infrastructures ferroviàries són compartides. No obstant això, hi ha deficiències evidents en la protecció de l’autogovern i les autoritats britàniques tenen la capacitat d’imposar qualsevol decisió, fins i tot en aquelles matèries que han estat transferides.

Els partits reaccionen a l’informe

L’informe va ser impulsat arran de l’acord entre els laboristes i els independentistes del Plaid Cymru després de les eleccions gal·leses del 2021. El primer ministre laborista, Mark Drakeford, ha qualificat la feina feta de “treball seriós que mereix una consideració acurada i el govern gal·lès el revisarà en detall”. El primer ministre ha dit unes quantes vegades que no creurà mai en la independència, però que “les decisions que afecten solament la gent de Gal·les les han de prendre solament la gent de Gal·les” i que cal ampliar l’autogovern.

El cap del partit independentista, Rhun ap Iorwerth, ha dit: “Com a algú que sempre ha cregut en la nostra capacitat per a prendre totes les decisions, tenir un informe d’aquesta alçada que expliqui sense ambigüitats que la independència és una opció genuïna per a nosaltres com a mitjà per a adonar-nos del nostre potencial és un pas endavant molt significatiu quant al debat constitucional a Gal·les”. Els darrers anys hi ha hagut un augment molt significatiu dels partidaris d’un estat independent, que han passat de ser vora un 15% ara fa deu anys, és a dir, una opció molt minoritària, a representar un terç dels votants i entrar de ple en el debat polític.

Els únics que han criticat l’informe han estat els conservadors. El ministre conservador a l’ombra sobre qüestions constitucionals, Darren Millar, ha dit que “fer volar coloms constitucionals és una distracció dels problemes que importen al poble de Gal·les” i que els diners es podrien haver invertit millor en serveis públics. I en aquesta línia, la representant conservadora de la comissió, Lauren McEvatt, ha especificat que no és partidària de la transferència de la policia i la justícia a Gal·les.

El futur constitucional de Gal·les ja no és en mans de la comissió independent, però amb un informe detallat de més cent cinquanta pàgines s’han posat les bases sobre cap a on es poden dirigir en un futur les converses entre les autoritats gal·leses i les britàniques.