PRT, cat/it, 02

EL PARTIT RADICAL TRANSNACIONAL, NOVEMBRE DE 2002.

 

-El Partito Radicale.

-El Partit Radical Transnacional.

-El 38è Congrés.

-Ginebra.

-Tirana.

 

El Partito Radicale.

Segons Lorenzo Strik Lievers1, el partit nascut entorn de Pannella –50’s/60’s- ha tingut sempre una perspectiva política mundialista que durant els 60 i 70 va quedar submergida en les batalles d’àmbit italià. L’antimilitarisme fou un dels pilars de l’activitat radical de l’época, però amb un enfoc que acabà enfrontant-se al pacifisme d’”esquerres” menat i/o instrumentalitzat pel PCI i derivats. Enfront d’aquest pacifisme còmplice s’elaborà el pilar fonamental pels radicals de la no-violència d’arrel ghandiana i el seu instrument favorit de lluita política: el satyagraha2. L’altre pilar fonamental de l’época fou l’anticlericalisme. L’éxit i consolidació de la presència cívico-política radical a Itàlia està lligada a batalles pels drets civils des d’aquestes dues posicions crítiques (objecció de consciència, divorci, avortament,...). I és en l’enfrontament crític amb l’esglèsia catòlica respecte al tema de l’avortament que, a finals dels 70, es planteja la “batalla contra l’extermini per fam en el món”, en la que el prestigi i presència conquerits aconsegueix reunir desenes de premis Nobel. D’ella s’en deriva un anàlisi i responsabilització respecte a la necessitat d’un “govern del món” i la garantia dels drets de les persones més enllà de la sobirania estatal.

Credo si possa dire che sia stato in primo luogo dalla meditazione intorno a quell’esperienza, di fondamentale rilievo nella sua biografia di nonviolento, che Pannella giunse a elaborare la sua proposta di trasformare il PR in partito transnazionale. Da una parte, infatti, ne derivò il salto di qualità nell’approfondimento teorico espresso nel documento votato da un congresso straordinario del 1981, e adottato poi come preambolo allo statuto del PR; documento nel quale già si definiva l’esigenza di conquistare una dimensione istituzionalmente sovrannazionale e transnazionale dell’agire politico e della tutela dei diritti, affermando il “dovere all’ingerenza”, coniugando in quest’ottica -con una sintesi originale- il rigore del diritto con quello della disobbedienza nonviolenta alla legge ingiusta, e quasi fondandoli reciprocamente l’uno sull’altra.3

Així, en el 89 –any històricament dens- el PR es transforma en subjecte transnacional.

 

El Partit Radical Transnacional.
Strik Lievers en distingeix tres époques.

La primera, entre finals dels 80 i els primers 90, va ser la del “far ritrovare persone di stati e di appartenenze politiche diverse in una forza politica e su obiettivi e su scelte politiche comuni sul piano delle opzioni di livello super e trans-nazionale relative al “governo del mondo” e all’affermazione dei diritti delle persone4, escollint com a prioritat estratègica la recerca de polítics i parlamentaris. Va ser un éxit centrat, però, quasi exclusivament –el cas tibetà és part, apart, de la història radical- en la cantera del exunivers soviètic, amb unes urgències i circunstàncies que provocaren que... “non si riuscì a que l’organizzazione così costituita divenisse effettivamente capace di azione politica organizzata e coordinata in diversi contesti nazionali. Insomma: il PRT c’era, sì, ma era ben lungi ancora dall’essere quello che si sarebbe voluto fosse.”5

Afegeixo, per haver-ho viscut, que la immensa majoria de “representants” del centre-est europeu ho eren de “situacions ètniques subordinades”; des d’una nodrida delegació del Kosovo paral.lel que el molt ghandià Rugova havia organitzat a contrapèl del règim Milòsevic fins a un vellet que parlava en nom de la minoria polaca a Rumania que ajudava a caminar a un altre més vellet encara que ho feia en nom de la minoria grega del mateix Estat, passant per un poeta tàrtar del Volga, un pope rus de Letònia,... I ho afegeixo perque les expectatives de tots aquests representants no van trobar materialització en el projecte transnacional6; perque avui en dia es repeteix el fenòmen7 –amb extracció asiàtica bàsicament-; i perque crec que, des de la clàssica vissió anglosaxonna del Partit Radical, no s’ha fet suficient aprofondiment d’un tema que és inevitablement central per a aquells que pretenem actuar transnacionalment en política (caldrà receptar-los unes dosis de Kymlicka?).

 

En la segona, durant la major part dels 90, el PRT queda pràcticament congelat, deixant de reunir-se consells i congressos i esvaïnt-se les inscripcions no-italianes. Hi hagué un replegament estratègic sobre el front italià, amb moments de supervivència o desaparició. I, tot i així, aquesta època “è stata contemporaneamente quella dei più straordinari successi della sua azione sulla scena politica internazionale. Si va dal rilievo delle iniziative radicali rispetto alle tragedie dell’ex-Jugoslavia, all’ammissione del PRT all’ONU come organizzazione non governativa di prima classe... contribuendo in modo assolutamente determinante alla creazione prima dei tribunali internazionali ad hoc e poi alla Corte penale permanente sui crimini contro l’umanità, come a quelli sul terreno della moratoria internazionale per la pena di morte8. Passant pel conflicte entre potències que es desenvolupà a l’ONU al voltant de la temptativa de la Federació russa d’expulsar-ne el PRT. “Una forza politica tanto esigua per consistenza organizzata, e pure capace, grazie all’azione di un pugno di persone, di inserirsi nel gioco della grande politica internazionale portando stati grandi e piccoli ad ascoltare la sua voce e ad adottare la linea da essa ideata e suggerita: un’esperienza resa possibile dall’applicazione dei metodi e degli approcci all’agire politico elaborati e messi alla prova per decenni in Italia alla scuola di Marco Pannella, al prestigio acquisito dal soggetto radicale e a quello, e alle capacità, di Emma Bonino, e delle davvero poche persone che hanno operato su questo piano. ...la eccezionale capacità di operare di questo calviniano cavaliere inesistente (il cavaliere che non esisteva, ma che aveva una straordinaria capacità di agire) che così a lungo il PRT è stato.9
Però si,grazie all’azione del manipolo di vertice del PRT e delle organizzazioni parallele “Non c’è pace senza giustizia”10 e “Nessuno tocchi Caino”11, quelle battaglie erano così fortemente incardinate sull’arena politica internazionale, non era riuscito a prender corpo quel soggetto politico di cittadini organizzati e coordinati per agire a dimensione transnazionale che, alla fine degli anni ottanta, i radicali avevano giudicato ormai indispensabile per far fronte ai problemi dell’umanità contemporanea per la via e secondo la civiltà democratica e nonviolenta.12 I en condicions político-estatutàries de “contradictorietat insuportable”.

 

Des d’on s’arriba a l’actual tercera època, on “si tratta di ben altro che di un’operazione di “regolarizzazione” formale delle condizioni di vita del partito. Quella che si sta tentando è in tutti i sensi una riformulazione e rifondazione, in termini nettamente altri da quelli sperimentati in passato, della prospettiva transnazionale. E’ significativo e rivelatore che abbia scelto di assumere una parte di diretto protagonista in questo processo Marco Pannella13; che della scelta transnazionale era stato l’ideatore e il promotore, ma che poi, salvo in qualche momento e su aspetti specifici, aveva finora concentrato la sua azione politica con grande prevalenza sul “fronte italiano.

Amb l’objectiu d’“organizzarsi nel partito, intorno a un progetto e a obiettivi politici, di cittadini di molti paesi che vedano in una dimensione transnazionale della politica la possibilità di realizzare i propri obiettivi, e in una organizzazione transnazionale nonviolenta lo strumento per poterlo fare.

Des de la “consapevolezza della “globalizzazione”; e dai punti di vista più diversi ci si pone il problema di come e se si possa governarla.

Amb el repte de “che la democrazia in quanto tale è posta oggi a questa prova: di dimostrarsi capace di governarla, la globalizzazione, con i propri strumenti e metodi, o di vedersi in definitiva messa in forse.14

 

El 38è Congrés.

Ginebra. Globalitzar la llibertat i la democràcia.

En mans d’una Direcció General Extraordinària que reconvoca consellers generals escollits 7 anys abans, el PRT s’autoemplaça a Ginebra (ben aprop del seu centre de gravetat socio-polític) amb un Pannella -en el centre de la política local italiana- absent, una Emma Bonino allunyada potser no només geogràficament del lideratge, un Olivier Dupuis “recolector” de causes radicals al Turquestan i l’Indoxina15, i una nova generació de líders sembla que covada en l’extraordinària actual representació europarlamentària. Amb quatre presidències específiques, un nebulós Senat coordinador dels subjectes radicals16, les delegacions de Brusel.les i Nova York, postures no coïncidents respecte al retorn a la normalitat estatutària,...

1.-Ginebra és el Congrés dels uigurs17 i els montagnards18, mérit d’un Dupuis que, sembla que força per lliure, simbolitza la pràctica transnacional concretitzada. L’anunci d’unes desenes d’inscripcions de montagnards exilats als USA i la cessió de custòdia d’una bandera del Congrés Nacional del Turquestan Oriental al PRT –a Dupuis- vitaminitzen la transnacionalitat.

2.-Sembla que les bases italianes han anat desenvolupant una mala maror centrada en la idea “aportem només nosaltres recursos a un difús projecte extern quan a Itàlia passem per moments difícils”. Al juliol es constitueix Radicali.it com a subjecte autònom.

3.-El debat estatutari encallat, discrepàncies no explicitades públicament en la dirigència, un estat d’ànim introspectiu,...

Clam unànim -hi havia altra sortida?19- per un Salvador: tots els poders a Pannella!, l’absent.

Pannella arriba en l’últim moment. Accepta l’encàrrec, fa un discurs d’una hora que Wittgenstein hagués tingut dificultats en entendre i... el Congrés s’allarga sis mesos.

Tirana. Per una Organització Mundial de la/les Democràcia/es.

Intens treball de Pannella amb tota la classe política albanesa (el Congrés és un esdeveniment nacional). Intens treball de convocatòria i facilitació de desplaçament del poble radical. Enorme cost financer d’un Congrés en dues sessions. Tots els dirigents amb encàrrecs d’informes i aportacions. L’introspecció esdevé extroversió.

L’eix central de la política transnacional és l’OMD, tema en el que es treballa en anàlisi i propostes estratègiques20, a aportar en la reunió de la Community of Democraties21 del 10/12-XI-02 a Seúl, on Emma Bonino representarà també l’Estat italià.

Es don especial atenció transnacional als Balcans22, Àsia central, Indoxina i Txetxènia, el ministre de Sanitat del govern legítim de la qual és membre del partit i pogué participar en el Congrés via videoconferència23 –de la mà de Dupuis- i ser escollit conseller general com a cap de la llista més votada.

Pel que fa a campanyes, es reforça la iniciativa contra les Mutilacions Genitals Femenines i es recolça l’opossició al boicot del concurs de Miss Món a Nigèria (presència de Miss Eslovènia, Miss Itàlia, ...).

A contrapèl dels qui volien modificar els estatuts (conseller portuguès, dirigència jove?,...) es retorna a l’esquema clàssic de secretari-tresorer i a les persones que n’han exercit: Olivier Dupuis i Danilo Quinto24 (hi ha qui diu que en pèssima relació personal), amb presidència per Sergio Stanzani (primer i permanent colega radical de Pannella).

 

Presència i contactes establerts.

Al penjar un mes abans de Tirana el nostre projecte de moció a la web es generà l’atenció dels forumistes habituals. La versió en italià ha estat de llarg el document preconguessual més consultat (v. Forum) i ha establert diàleg amb dos elements sembla que prou coneixedors i ficats en el món radical encara que no massa contents amb el procés en curs. Michelle Bosselli és el màxim animador del Forum, participant des de Glasgow (¿). I Irene Abigail Piccinini n’és habitual i sembla que part sòlida de l’Associació de Torí; que em remeté als torinesos presents a Tirana d’on va sortir la idea d’un “agermanament” amb visita (a la que es volia afegir al company d’habitació, de Roma, treballant crec que en premsa a NPWJ).

Estava una noia argentina, Malena Zingoni, que ha viscut a Madrid, que treballa a Brusel.les per un dels europarlamentaris radicals, i que és la connexió espanyoloparlant; amb domini de l’italià et al. Simpàtica, amb empenta i eficient...

He conviscut força amb el no sé si encara europarlamentari portuguès –pel PS- i reescollit conseller general, que és la veu pro canvi d’estatuts, en part al menys per les raons que motivaven la nostra moció.

Aquesta va còrrer bastant i només la vaig retirar a darrera hora després de prou constrastos d’opinions i, sobretot, d’impressions amb el radical people. Al final em va semblar inadecuada per presentar-la, però crec que, tant per la temàtica com per la referència Barcelona, va generar atenció i expectatives.

No sé si relacionada amb ella, Marco Capatto s’em presentà només veure’m a l’aeroport, a mig Congrés em plantejà incloure’m –en lloc previsiblement no electe- a una llista pel Consell General i em vingué a comentar, ja a l’aeroport de tornada, bàsicament que a les llistes hi havia renúncies i moviments i si estava en disposició, eventualment, d’entrar al CG –(¿)-.

Convivència amb el senador Xuclà –gran fan d’en Max!- i esposa, i pel que fa a Begoña, la de Madrid, confirmació i abundament de la seva condició d’obstacle més que no pas dinamitzadora de la radicalitat ibérica, i no reescollida membre del CG.

 

 

BCN, 15-XI-02.

 

 

 

 

 

1 De la primera generació radical, professor universitari lombard; v. La scelta transnazionale, d’ara en endavant, LST.

2 Satyagraha: “aferrar-se a la veritat”. Davant la idea britanica de joc net –Índia preindependent-, rebuig no-violent a cooperar amb la injustícia, tornar-s’hi amb altres armes, desobediència civil en confrontació no-violenta menada pels satyagrahis. Ghandi: “el meu mètode de lluita no-violenta es troba al mateix estadi que l’electricitat a l’època d’Edison, encara cal refinar-lo i desenvolupar-lo.”

3 LST

4 LST

5 LST

6Alle riunioni radicali essi partecipavano in genere intervenendo esclusivamente su questioni di pertinenza e interesse dei rispettivi paesi; appunto in una prospettiva, semmai, solo europea.” (LST).

7 A Tirana, com a novetats, aparegueren representants arvanites i/o chams que, entre la indiferència del Congrés, intervingueren presentant amb passió el seu cas. Gent a qui ningú fa cas, disposada a posar totes les seves –minses- capacitats on s’els escolti i, last but not least, amb greuges de fons reals.

8 LST

9 LST

10 Subjecte radical autònom promotor de la Cort Penal Internacional.

11 Subjecte radical autònom promotor de la Moratòria Universal sobre l’Aplicació de la Pena Capital.

12 LST

13 v. “38è Congrés”

14 LST –les quatre cites-

15 I deixant-se empresonar, europarlamentari, a Laos amb companys del partit i dissidents laosians.

16 No Peace Without Justice, Hands Off Cain, el PRT,...

17 L’étnia turcófona sempre resistent a la RPxina que habita la seva part occidental –Turquestan oriental o Xingiang-.

18 Étnies no vietnamites de l’interior del Vietnam.

19 Hi ha algú que gosi fer res autònomament –de Pannella- apart, el menys en part, de Dupuis i Bonino?

20 Suggerència de portar a Barcelona algú que exposi el tema. Si no Emma, gent com Carmen Colitti, fàcilment connectable.

21 Neix el 26/27 de juny de 2000 amb la Declaració de Varsòvia –disponible en espanyol-.

22 Quatre dies abans Pannella, Bonino i Dupuis rebien a Zagreb la més alta condecoració de l’Estat croata per llur actuació fa 10 anys.

23 L’Estat albanés no es volia trobar en la situació de Dinamarca dues setmanes abans.

24 Gestor des de fa molts anys d’una enginyeria financera radical que sembla haver funcionat. Joc amb les propietats del partit –la titularitat de les quals sembla generar algunes crítiques-, creació d’un call center dedicat a la “venda” d’inscripcions, comercialització de part dels serveis informàtics –Agorà- i mediàtics –RadioRadicale- del partit,... (v. docs D. Quinto))