*La llibertat i el cristianoislamisme (CI) són incompatibles*

El CI és la única religió (fent servir etimològicament el terme ‘religió’) de la humanitat que es fonamenta en la Veritat (amb majúscula) universal.

L’universalisme és la insòlita i estranya creença (creença) de que el que tu creus, o penses, pot (pot) servir per a tothom, i a més a més del CI només (v. Jains, sikhs..., farsis) el pressuposa el budisme.

Però la incompatibilitat entre Llibertat i CI ve de l’afirmació de la Veritat, amb majúscula, que implica necessàriament la situació (topològico conceptual) d’error de qualsevol afirmació no sotmesa (sotmesa) a la Veritat.

Si, a més a més, la Veritat és universal, implicarà també el sagrat (sagrat) deure essencial i ineludible, de tot CIic de dur la Bona Nova (o no tant ‘nova’...) a tothom. Missió i (i) objectiu superior a qualsevol altre consideració. I per tant compatible conjunturalment amb la tolerància (veure link ‘contra la tolerància’), però incompatible amb el respecte real i sistèmic, precondició de l’exercici de la llibertat.

Totes les coartades, excuses i justificacions d’aquesta Missió, inherentment (que no pot no ser?) totalitària, només es poden entendre en termes de subterfugi () sotmès al seu objectiu.

La Veritat, lligada a l’afirmació absolutament única en el devenir humà del Déu Únic i Un, el CI l’hereva del judaisme, casta nilòtica (ben probablement) que només adoptar-la ha de fugir cames ajudeu-me perseguida per l’exèrcit més poderós de l’època (), anant a fer-se un reconet al mateix lloc on en les darreres dècades ha tornat a disputar-s’el a bufetades amb els altres residents (dels filisteus als palestins...).

Poble diferent per ser l’Únic, i únic, en afirmar Déu com a Ún i Únic, i per tant incompatible amb qualsevol altre consideració que no se li sotmeti (islam: sotmetiment). D’aquí que el judaisme fos l’única (el cas del rollo celta, druides, és l’altra excepció, però en aquest cas no se’ls convidà a res; s’els exterminà) religió (etimol parlant) convidada a incorporar-se al PanTeon romà que s’hi negà. L´única que es negà a figurar en peu d’igualtat davant la Llei.

Però el judaisme no és universal sinó exclusiu, i per tant excloent. El seu Déu, la seva Veritat és només per al Poble Escollit. Perillós concepte que el CI heretarà en diferents manifestacions sempre totalitzantment lliberticides.

La variant jueva que proclamarà el seu universalisme, la cristiana, practicarà un creixement a partir de la negació i sotmetiment d’altres, sempre (encara avui) i només via políticomilitar (terme conegut a Euskal Herria).

La variant islàmica del cristianisme servint de retroacció ‘purista’, coherent amb els principis més fonamentals del tronc comú.