(edit) ensenyament > cultura > democràcia

La publicació de les proves PISA ha causat un terratrèmol polític i una gran alarma social. Els resultats són dolents a tot del país i particularment alarmants al Principat. Però cal no perdre de vista que en aquesta avaluació –la primera després de la pandèmia– són negatius a tot el món. Ni tan sols Finlàndia, el país tradicionalment més ben puntuat i el més admirat, ha esquivat aquesta volta una caiguda substancial dels seus indicadors. De manera que, d’entrada, cal recomanar una certa prudència en l’anàlisi del resultat.

Ara, dels resultats del programa PISA el fet més important, i més bo, és que quan es publiquen porten debat social i susciten titulars en un país com el nostre, on l’escola no importa gens als governs ni a la classe política si no és per potinejar-la o per convertir-la en un camp de batalla.

En relació amb això, el gran valor de les proves és que esgarren la cortina del mite i ens diuen que no, que no tenim un sistema escolar modèlic ni ens en podem sentir orgullosos. Malgrat la nostra magnífica tradició, malgrat les escoles compromeses que tant d’esforç fan arreu dels Països Catalans i malgrat aquells mestres que són pilars de la nostra societat i que van a totes –com ens mostren especialment aquests dies els mestres de Mallorca.

Perquè, més o menys, tots ho sabem, que l’escola és ficada en un clot profund. De fa anys. Que s’han comès molts errors i que hi ha, també, un seguit de condicionants enormes que fan molt difícil que puga funcionar bé. Però com que no fem front, com a societat, a aquesta situació resulta que ara i adés ens ha d’espavilar un xoc, una bufetada a la cara com aquesta.

He parlat de condicionants perquè crec que l’escola no la podem aïllar del país on viu i treballa. I l’afecten, i de quina manera, aquests condicionants, que van de l’espoliació fiscal –els diners que se’n van i no tornen tampoc no tornen a les escoles– a la fixació de la major part del currículum a Madrid –en el cas de les escoles valencianes, fins al 70%. O de la batalla legal –amb els tribunals espanyols amenaçant i intervenint contra l’autonomia dels centres– a la burocratització insensata, per dir-ne tan sols uns pocs.

Ara, essent cert que aquests condicionants són greus, el gran tema, el gran problema, és dins les aules. I no és sinó la lectura i la comprensió d’allò que es llegeix. El problema que crema és el sistema d’ensenyar a llegir que s’aplica, i que fracassa clarament. I la importància que es dóna –que no es dóna– a la lectura i la comprensió lectora com a eix central de l’ensenyament. I els problemes socioeconòmics de tantes famílies que no tenen llibres a casa ni són conscients del valor de l’objecte. El problema, en definitiva, és el llibre –i dic llibre amb plena consciència d’allò a què em referesc– i la relació dels alumnes amb els llibres.

Llegir i entendre què llegeixes –i que et faça profit i que et resulte útil– és la base de qualsevol activitat intel·lectual humana. Ara que Napoleó torna a ser moda pel film de Ridley Scott, va bé de recordar que quan li demanaven quina era l’arma més mortífera, el cors que va ser emperador de França sempre responia que els llibres. És seua la frase “una família amb llibres pot canviar el món”.

Però llegir és un exercici que ha de ser estimulat. Especialment entre els xiquets. Cal entusiasmar-los per la lectura primer, però cal també, a partir d’un moment determinat, ensenyar-los a llegir llibres difícils i no tan sols els que els agraden o aquells que es poden llegir sense dificultats. I ensenyar-los a acabar el llibre que han començat, encara que no els n’agrade el començament. I a llegir els clàssics, perquè, si no, si es queden només en la seua època, no entendran mai la profunditat humana. I a entendre allò que llegeixen i saber-ho explicar als altres, “a fer-ne la lectura”. I a recordar què han llegit.

I ens equivocarem molt si pensem que aquest problema és de xiquets i de mestres i prou. Perquè tots hauríem de ser conscients que sense posar tot això en la proa de l’ensenyament i l’ensenyament en el centre de la societat estem perduts. No pot haver-hi un debat democràtic sensat i enriquidor sense cultura i no pot haver-hi cultura sense ensenyament. De manera que ja va bé l’alarma de les proves PISA –dit tot això que he dit sobre la prudència–, si ens ajuda a reaccionar.

PS1. Precisament fa pocs dies que VilaWeb ha estrenat un pòdcast dedicat a la lectura infantil i juvenil: Poc cas.

PS2. A VilaWeb us necessitem. Fem un esforç molt gran per oferir aquests continguts amb accés obert, perquè arriben a tothom i els llegiu, sense els murs de pagament que tants altres diaris alcen. És gràcies als nostres subscriptors, però en necessitem més. Si us plau, penseu si ens podeu ajudar, i si podeu, si no us és una càrrega, feu-vos-en subscriptors o feu una donació única en aquesta pàgina.

L’informe PISA del 2022, que avalua el nivell de competències en matemàtiques, ciències i comprensió lectora dels alumnes de quinze anys als països de l’OCDE, indica una patacada en el nivell educatiu de Catalunya, que passa a la cua del conjunt del país en totes les competències analitzades. El nivell més baix és el de la comprensió lectora (462 punts), per sota del de les Illes (472) i del País Valencià (482). La mitjana dels països de l’OCDE és de 476 punts. De fet, si es compara la puntuació obtinguda a Catalunya en les proves PISA de fa deu anys, s’hi veu una caiguda de 38 punts. En canvi, la variació a les Illes és de 4 punts menys. El 2012 el País Valencià no va participar en les proves, de manera que no es pot fer aquesta comparació. El nivell de comprensió lectora mitjà dels països de l’OCDE ha baixat de 21 punts.

En matemàtiques, entre els territoris del país que fan les proves PISA i n’ofereixen dades segregades, el País Valencià encapçala la puntuació (473), seguit de prop de les Illes (471) i Catalunya (469). El País Valencià és l’únic que supera la mitjana dels països de l’OCDE (472), tot i que les Illes s’hi acosten molt. En la comparació amb els resultats de fa deu anys veiem una fotografia semblant amb els de comprensió lectora i, de fet, també els de coneixements científics: una forta caiguda a Catalunya (-24) i petita a les Illes (-4). Del País Valencià no n’hi ha dades. La variació mitjana dels països de l’OCDE és de 22 punts menys.

Els resultats de matemàtiques també es poden comparar amb els de quatre anys enrere, el 2018, que en comprensió lectora es van descartar perquè l’OCDE va constatar algunes dades amb un “comportament de resposta inversemblant entre els alumnes” a l’estat espanyol. És per això que l’organisme posa en parèntesi les dades i no ofereix comparacions amb els resultats a l’estat espanyol d’aquell any. El nivell matemàtic dels alumnes de Catalunya ha caigut de 21 punts en relació amb el 2018; a les Illes ha baixat de 12 punts i al País Valencià només d’un. El descens del nivell en aquests quatre anys de la mitjana de països de l’OCDE és de 17 punts.

En les proves de nivell sobre coneixement científic, els alumnes de Catalunya obtenen una puntuació de 477, inferior a la de les Illes (480) i del País Valencià (483). Tots tres territoris resten per sota de la mitjana de l’OCDE (485). En la comparació amb el 2012, Catalunya ha perdut 12 punts i les Illes 3; la mitjana de l’OCDE és de 17 punts menys. Com en els altres coneixements, no hi ha dades del 2012 del País Valencià perquè no hi va participar. En relació amb el 2018, Catalunya ha baixat d’11 punts en ciència i les Illes, de 2. En canvi, el País Valencià té 5 punts més que quatre anys enrere. En aquest període, la mitjana de països de l’OCDE va baixar de 4 punts.

L’impacte de la covid en l’educació

L’informe PISA del 2022 era especialment esperat perquè és el primer que avalua el nivell dels alumnes després de la pandèmia de la covid i les restriccions per a combatre-la, que van tancar les escoles durant mesos i van obligar a instaurar l’ensenyament telemàtic. L’estudi també ha avaluat l’impacte que va tenir en els estudiants, i ha trobat que els alumnes de baix nivell de rendiment van trobar a faltar especialment la falta d’interacció presencial amb els professors.

L’estudi considera que l’ús de tecnologies no ha estat un factor diferencial en la variació de rendiments que es puguin atribuir a la pandèmia i que l’actitud dels alumnes en relació amb l’aprenentatge va ser majoritàriament positiva, si bé la falta d’interacció presencial amb els professors va poder influir que una proporció elevada d’estudiants no sentís prou motivació per a estudiar. A més, constaten que un percentatge elevat van declarar que el tancament de les escoles els havia afectat socioemocionalment.

6-12-23, vilaweb