des de quan i per què celebrem la Puríssima?

la Puríssima és una festa imposada que rememora el poder hispànic que va massacrar Catalunya

Barcelona, 7 de desembre de 1644. Fa 379 anys. Quart any de la Guerra de Separació de Catalunya. El Dietari de la Generalitat (l’equivalent a l’actual DOGC) consigna que Philippe de la Mothe-Houdancourt, mariscal de França i capità general de Lluís XIV a Catalunya, havia estat destituït per la cancelleria de Versalles i abandonava Barcelona “en la dita matinada, se havia de partir per a París. Lo despediment fou ab molt gran sentiment y ab molt gran demonstració de dolor de tots, per regonèxer ses senyories (...) lo que devian a dit excel·lentíssim senyor”.  El succeiria Henri de Lorraine-Harcourt, descendent de la nissaga reial medieval Bel·lònida, que imprimiria un nou ritme a la guerra. Mentrestant, a l’altra banda de les línies enemigues, la Puríssima era proclamada patrona de la monarquia hispànica i, l’endemà, seria celebrada per primer cop.

Vista de Barcelona, amb els escuts de França i de Catalunya, l'any següent que la Puríssima fos proclamada patrona de la Monarquia Hispànica (1645). Font Cartoteca de Catalunya

Què és la Puríssima Concepció?

Segons la doctrina cristiana, la Mare de Déu va néixer immaculada (lliure del pecat original) per voluntat divina. És a dir, que va ser concebuda amb l’acte carnal dels sants Joaquim i Anna; però, a diferència del comú dels mortals, no va ser marcada amb el pecat original, que totes les persones contrauen en el moment que són concebudes (és la màcula heretada pel rebuig d’Adam i Eva a l’autoritat de Déu); perquè, segons la mateixa doctrina cristiana, Maria, la primera persona “plena de gràcia”, estava destinada a una existència lliure d’actes impurs. El més important seria la concepció de Jesús de Natzaret. En aquest cas, la doctrina cristiana va un pas més enllà: proclama que el Messies va ser concebut sense la pràctica de l’acte carnal i que això només era possible per la naturalesa immaculada; és a dir, la puresa més absoluta, de Maria.

La llum

El dogma que proclama la naturalesa immaculada de Maria remunta a l’alta edat mitjana (segles V a IX), amb l’evangelització de l’extensa i poblada ruralia de l’occident europeu. En aquell context, els evangelitzadors atorguen una categoria suprema a Maria, com a Mare de Déu, amb el claríssim propòsit de suplantar la figura de la Mare Terra, que és el mite dominant en les cosmogonies cèltica i protobasca. Maria és presentada, per exemple, com la personificació d'Ama-Lur, la Mare Terra i la deessa suprema de la cosmogonia protobasca, que a l’alba dels temps va engendrar la llum (Ilargia, la lluna; i Eguzki, el sol) que marcaria el cicle de l’existència (Egunekoak, el dia dels vius; i Gavekoak, la nit dels morts). Els evangelitzadors proclamaven que Maria havia engendrat la llum —el Messies— que havia de guiar i salvar la humanitat.

Felip IV i Lluís XIV. Font Museu del Prado i Museu de Versalles

La foscor

La proclamació de la festivitat de la Puríssima, com la patrona de la monarquia hispànica i com a “fiesta de guardar” venia precedida de les caceres de bruixes més intenses de la història. Aquest fenomen s’havia practicat de forma local i intermitent des de l’antiguitat. Però amb el crepuscle de la modernitat (segle XVI i primer quart del XVII), aquest fenomen va adquirir una dimensió brutal. L’extermini de les bruixes, que perseguia la suplantació definitiva de les confessions ancestrals que havien sobreviscut fins llavors, es va saldar amb l’assassinat de milers de dones. Algunes estimacions de la investigació historiogràfica, calculen un mínim de 10.000 dones assassinades a Catalunya i a Euskal Herria. L’antropologia moderna basca considera que aquelles caceres serien el primer gran atac orquestrat contra la nació i la cultura basca.

Per què va ser proclamada patrona de la monarquia hispànica?

L’any 1644, la monarquia hispànica —com a edifici polític— estava instal·lada en una profunda crisi iniciada quatre dècades abans, amb l’esgotament imprevist i sobtat de les mines de metalls americanes; que s’havia intensificat amb les revolucions independentistes de Catalunya i de Portugal (1640). A tot això, se sumava la cursa ascendent d’un altre edifici polític, la monarquia francesa, que li disputava el lideratge mundial. La patacada era imminent. I en aquell context, l’angoixada cancelleria de Madrid va recórrer a la fabricació d’un mite amb l’objectiu de restaurar la moral de victòria, la idea de superioritat i el propòsit universal que, amb anterioritat, havia imperat als exèrcits hispànics que combatien a Europa. La monarquia hispànica es volia presentar al món com Maria, la que havia engendrat la llum salvadora.

La Mothe i Lorraine, capitans generals de Catalunya durant la Guerra de Separació. Font National Gallery of Scotland

Com es va fabricar aquest mite?

Violant d’Aragó, filla de Joan I de Catalunya-Aragó i esposa de Lluís II d’Anjou, va fabricar el mite Joana d’Arc per derrotar l’eix Borgonya-Anglaterra (segle XV). Joana d’Arc no era més que una adolescent plebea i illetrada; i estranyament mística després de presenciar els violentíssims assassinats de la seva família a mans dels anglesos. Violant la va vestir com una verge, la va situar al capdavant dels exèrcits i la va sacrificar amb l'objectiu de la victòria final. I l’eix Puríssima Concepció-Monarquia Hispànica es va fabricar a partir d’un altre mite menor: l’aparició de Maria als tercios hispànics (catòlics, per descomptat) per derrotar els independentistes neerlandesos (pèrfids rebels i heretges protestants, a ulls de Madrid) en la batalla d’Empel, el 7 i 8 de desembre de 1585, la data que, segons la doctrina cristiana, Maria havia estat concebuda.

Papers falsos

El pretès “Milagro de Empel” va convertir la Puríssima en la patrona del tercios hispànics, els mateixos exèrcits que, mig segle després, van massacrar la població civil catalana durant la primera fase de la Guerra de Separació (1640-1641).  El 1644, en plena sotsobra per la crisi catalana, la cancelleria de Felip IV la va elevar a la categoria de patrona de la monarquia hispànica. I segles més tard (1892), aquest patronatge es va estendre al conjunt de l’arma d’infanteria espanyola. La mateixa que va entrar a Catalunya a sang i foc durant la darrera fase de la Guerra Civil (1938-1939). Als catalans de l’actualitat ens fa molta gràcia el pont de la Constitució-Puríssima, perquè ens permet uns dies de sojorn apareguts del no-res. Però la història ens explica que són festes imposades que sacralitzen la dominació espanyola de Catalunya.