primàries, secundàries, ...

(mitjans març 2021, al fbk -obsolet?- d'en Jordi Graupera)

Benvolgut,

m'han semblat enormement encertats, i importants per a la (in)cultura política d'aquest petit país en concret i per a l'esquerra europea, continental, en general, els comentaris d'avui 17-III al Planta Baixa de tv3.

El retrat de la CUP, en especial. I no tant per ells en sí sinó com a exemple -qualsevol altre partit serveix- de la deriva partitocràtica que ens manté l'activitat politica en el fangar de l'estupidesa (tirant força, massa, vegades a la idiòcia).

No apunto pas a eliminar els partits (si més no no abans de veure'n la necessitat) però sí seguir el fil de, p.e., Simone Weil (no pas, en aquest cas, Veil) i el seu 'Sobre la supresió gral dels partits polítics' i, en general, la determinança del format per sobre del relat (llei Duverger ...).

I és que, mentre esclataven els maigs dels 68, la Nouvelle Droite, p.e., treballava -excel·lentment- en l'actualització i projecció dels fonaments de La Dreta, tasca arrel dels actuals triomfants populismes (?) de dretes. Mentrestant, dic jo, l'esquerra (...) encara ara viu fotent-se de morros contra un Palau d'Hivern enderrocat fa ja molt de temps.

L'esquerra necessita -però no s'ho reconeix (i no m'estranya)- un radical (a l'arrel) reset que recapituli els pilars fonamentals, recrei coneixement, i actualitzi instruments (partits o/i ...) operatius, eficaços. Imprescindiblement intel·ligents.

Cal una factoria on es cogui un règim polític nutritiu, saludable, divers, però, ... el format. És el format. Potser qui creà primàries tingui ideia de secundàries...

A disposar.

Rebeu els millors desitjos i l'agraïment per la vostra insòlita i subversiva projecció comunicativa.

Salut & +.

Rafa Villaró.