ai! l’Ateneu ...

Avui realment m’ha dolgut molt anar a sol·licitar la baixa de l’Ateneu Barcelonès, d’on durant quasi 40 anys he sigut sòcia. Era un lloc especial, amb la seva meravellosa biblioteca i el seu jardí romàntic. Un lloc per anar a llegir, fer tertúlies, parlar amb un amic o altre, o fer tranquil·lament un cafè al jardí en companyia dels ocells o jugar a escacs a les seves taules històriques.

Però de cop i volta hi ha canvi a la junta i la nova presidenta valora més la part econòmica i converteix el bar restaurant en una zona pública a l’abast de tothom i amb el restaurant obert fins a les dotze de la nit. Avui un concert i demà un altre..., i sí, l’Ateneu avui és un lloc per fer diners que ha trencat la filosofia de la identitat i la bellesa del lloc.

Ara al jardí hi pots trobar cadires, taules i para-sols vermells anunciant cervesa. Desitjo que la nova junta no duri gaire i que els socis no permetin la desfeta de l’Ateneu. Jo marxo. Ja vaig fer escrits i escrits sense rebre cap solució. He preferit no continuar veient la seva degradació.

Ana Ramírez Llaràs

Barcelona

29/07/2022 00:02 elperiodico

L'Ateneu de la migdiada.

Publica una exsòcia de l'Ateneu lo molt que li ha dolgut donar-se de baixa. Comenta, tirant a queixa, que «de cop i volta» «hi ha un canvi a la Junta» (dolent?, bo?), que el restaurant és obert fins a mitja nit (massa?, massa poc?) i que hi fan ...concerts! (bons?, dolents?)

Per molt que seguim sent una cultura catòlica, moralment desqualificadora del diner, el comerç i el negoci, cal no confondre un Ateneu per fer diners d'uns diners per fer l'Ateneu.

Parlem-ne, de la filosofia de la identitat, però després de disposar uns horaris i serveis que també, també, permetin i promoguin fer-se soci a professionals actius i creadors, que permetin, i promoguin, gaudir de la bellesa fins a quan més tard -i d'hora- millor.

Un Ateneu que, a més a més de migdiades, fomenti i encapçali l'excel·lència incident (que bona falta que ens fa!).

Rafa Villaró

Barcelona

Passejant per aquests comentaris (sic), arriba un flaire -al caire de dir-la més grossa quan menys la coneixes- de denúncia moral -i moralista, i moralitzant- de la mera presència -i existència?- d'una sub(infra?)espècie humana horror -i error- de la natura i font de tots els mals i pitjors del que som -són?- capaços: les élits!! (cal llegir-ho recordant l'inefable Lloll Bertran en l'esclatant sketch del vídeo!). No, no, gent antièlits, no, el problema de l'Ateneu, com el de l'Estat interruptus en el que surem és que ni hi ha èlits ni en volem. Bé, potser les esportives sí ...i les mèdiques especialment ...i les musicals ...i (cal llegir-ho recordant l'escena ad hoc dels imprescindibles Monty Python) i....Sí, sí, el que manca a l'Ateneu -i a la pobra, bruta, ...- són èlits. Personal excel·lent, i incident, en tots els camps. El problema és que l'Ateneu no és Eton, ni l'ENA, ni el MIT, ..., que els horaris sabotegen la possibilitat de que la gent professionalment activa pugui tenir l'Ateneu com a avantatge, no com obstacle. Poder sopar-hi a l'hora de sopar. Entre excel·lents incidents. Ens cal a tots.

Rafa Villaró