(edit) *Constitució garantida: o Judicial o militar*

...Els jutges dits conservadors que amb el mandat caducat des de fa cinc anys continuen atrinxerats al Consell General han promogut una declaració contra la llei de l’amnistia que en el fons ve a demanar una intervenció de no se sap qui, però extraparlamentària.

Sostenen els mateixos jutges que no fa gaire van legitimar el cop d’estat del 36 i la legalitat de la dictadura de Franco, que la llei que ha d’amnistiar els represaliats del procés sobiranista català suposa “el principi de la fi” de la democràcia i que “trenca les regles de la Constitució de 1978 i fa volar pels aires l’estat de dret”. Els jutges no tenen cap legitimitat per opinar col·lectivament sobre les lleis i esmenar la plana al poder legislatiu. Menys encara de manera preventiva quan encara la llei no s’ha tramitat ni ha estat aprovada. Tanmateix, si el Poder Judicial fa un pronunciament declarant que s’està trencant l’ordre constitucional, resulta que la Constitució encarrega a les Forces Armades “garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional”. D’alguna manera, amb aquests arguments, la caverna judicial està legitimant una eventual intervenció per impedir l’elecció o destituir Pedro Sánchez.

Espanya travessa una crisi política sense precedents des de la mort de Franco. L’amnistia marca un punt d’inflexió i l’ofensiva de les forces reaccionàries contra la majoria republicana requerirà una resposta en defensa de la democràcia de la qual ningú no es podrà desentendre

No es tracta de cridar al mal temps, però és evident, i val la pena ser-ne conscients, que Espanya pateix la crisi política més greu des de la mort del dictador i no està gens clar ni quan ni com acabarà. És més greu que el cop del 23-F. Llavors els colpistes no tenien cap possibilitat de reeixir, mentre que ara els que no accepten la legitimitat del resultat electoral del 23-J i els acords de la majoria sí que controlen prou poder per fer el país ingovernable tant de temps com sigui necessari fins que, aprofitant-se del caos, tornin a reeixir. És, de fet, la mateixa estratègia de sempre de l’Espanya que ens ha de glaçar el cor.

Així que si els negociadors s’afanyen, potser aquest mes Pedro Sánchez sortirà investit president del govern espanyol, però la batalla no haurà fet més que començar.

6-11-23, elnacional.cat, Jordi Barbeta