*Free and equal: what would a fair society look like?*, Daniel Chandler

Daniel Chandler, filòsof de la London School of Economics, autor del llibre 'Free and equal'

Daniel Chandler

Les idees de Daniel Chandler han estat elogiades per pesos pesants de les ciències econòmiques com araThomas Pickettyi Amartya Sen

 

Són temps de desigualtat extrema, polarització política visceral i guerres culturals destructives. Però el filòsof Daniel Chandler –doctorat per Cambridge i actualment catedràtic de la London School of Economics– albira la possibilitat de construir una societat lliure, justa i igualitària. Com aconseguir-la? Per a Chandler, la resposta demana una fusió del socialisme i del liberalisme seguint els principis de l’important però poc conegut filòsof dels Estats Units John Rawls. El nou llibre de Chandler, titulat Free and equal: what would a fair society look like? ( Lliures i iguals: com seria una societat justa? ), ha estat lloat per pesos pesants de les ciències econòmiques com ara Thomas Picketty i Amartya Sen.

Resultado de imagen de free and equal chandlerCreu que l’anomenat paradigma neoliberal ja s’ha acabat?

Hi ha un consens que les idees dominants dels últims 30 o 40 anys ja estan en declivi. El neoliberalisme, si l’anomenem així, o sigui, aquest liberalisme de mercat lliure i d’un fort individualisme, és responsable de molts dels problemes a què ens enfrontem avui en totes les democràcies dels països rics: polarització política, desigualtat, guerres culturals, crisi climàtica. Ja no té el suport de l’elit intel·lectual, ni dels comentaristes mediàtics, ni la població en general. Però no està clar què el substituirà.

Per què li sembla que encara no emergeix un model alternatiu?

Als anys setanta i vuitanta, quan es va imposar el model de la dreta de mercat lliure, els neoliberals van basar el seu assalt al poder en pensadors establerts com ara Friedrich Hayek o Milton Friedman. Això els va donar un impuls fort. Potser les noves coalicions progressistes poden trobar una inspiració semblant per a les idees que necessitem. Són les de John Rawls.

Rawls no és tan conegut com els pares del neoliberalisme.

No, però és un pensador enormement important de la filosofia del segle XX que ocupa un lloc destacat en la història del pensament occidental, a l’altura de Plató, Kant, Hobbes, Marx... He intentat elaborar un programa basat en la seva filosofia, i especialment l’anomenat principi de la diferència, és a dir, que cal organitzar la societat per optimitzar les expectatives dels que menys tenen.

La seva lectura de Rawls sembla una mena de fusió entre les tradicions del liberalisme i el socialisme. És així?

Sí, és un socialisme liberal, molt compromès amb el pluralisme i la llibertat i, alhora, té una visió igualitària de prosperitat compartida i igualtat. Crec que és la síntesi que ens ofereix Rawls. L’agenda ha d’anar molt més enllà de la redistribució. No n’hi ha prou amb els impostos sobre les rendes dels rics i les prestacions per als pobres. Cal enfrontar-se a la desigualtat en els seus orígens i, sobretot, en el treball. D’aquí la importància de la “predistribució”, la justícia en els salaris abans de la tributació, i no només en la redistribució. És a dir, calen sindicats forts, convenis col·lectius, salaris mínims elevats. Cal creure en el valor del treball, la dignitat i l’autoestima. La creació d’una renda mínima bàsica, per exemple, elevaria salaris i productivitat, permetria que la gent estudiés més i que fes una feina que fos gratificant o útil en un sentit social, com les tasques creatives o de cures, però la remuneració de la qual no és gaire elevada.

Resultado de imagen de free and equal chandlerLa paraula llibertat sembla haver estat segrestada per una nova dreta, que la contraposa agressivament al socialisme.

Jo rebutjo aquest argument. En realitat, la llibertat i la igualtat no estan en tensió. No se n’ha de triar una. Hem de reconèixer la importància essencial de totes dues i de com funcionen juntes.

I en l’àrea de les guerres culturals?

Seguint Rawls cal resoldre aquestes divisions no per mitjà un debat moralitzador, sinó apel·lant a una sèrie de valors polítics que puguem compartir. Per exemple, cal defensar els drets LGBTI, però és essencial adoptar una actitud respectuosa amb els conservadors socials. Hem de sortir d’un debat moral, en les dues bandes, i posar èmfasi en el dret de cadascú de viure la seva pròpia vida segons les seves conviccions i amb el suport de la llei. Això val per a altres àrees, com ara l’avortament. La política progressista que a mi m’agradaria veure és l’èmfasi en el pluralisme i els valors universals davant el populisme i la política d’identitat que ens divideixen.

El nacionalisme entra en l’univers de Rawls?

Crec que pot ser útil parlar d’una idea de nacionalisme o patriotisme liberal. Els liberals progressistes han infravalorat la importància de la solidaritat i la identitat compartides que genera una comunitat nacional. No pot ser, òbviament, una identitat basada en l’ètnia o la religió. Ha de ser un compromís amb determinats valors nacionals de llibertat, democràcia, igualtat i justícia relacionats històricament amb el país .

L’irònic és que el triomf dels neoliberals en la política econòmica ens ha tornat a una estructura de riquesa patrimonial a l’estil del segle XIX o abans.

Sí. No hi ha mobilitat intergeneracional. Un jove el pare del qual cobra 10.000 dòlars més que els pares del seu amic, n’acaba cobrant 5.000 més que ell a la seva pròpia feina. Jo no només defenso una renda mínima universal, sinó una herència mínima proporcionada per l’ Estat que tothom rebi. Tal com proposa Picketty, cada jove quan fa 18 anys hauria de rebre 120.000 euros per persona, bé directament de l’Estat o bé d’un fons de riquesa ciutadana. Tot això seria compatible amb una economia dinàmica de mercat, però canviaríem les regles perquè sigui més equitativa.

Segons la seva interpretació rawlsiana de socialisme liberal, una empresa hauria de ser de l’Estat o privada?

No seria principalment la defensa que una empresa hagi de ser propietat de l’Estat, sinó de traslladar el poder als treballadors perquè dissenyin un lloc de treball que reflecteixi els seus propis valors i perquè el treball tingui sentit. Cal democratitzar el treball, buscar l’equilibri entre els beneficis i una vida laboral que sigui més relaxada, i defensar que la vida tingui algun sentit. La dignitat i el respecte són clau.

Etiquetas