6.- Catalunya, de la guerra del francès al bienni progressista

Viatgers a la primera meitat del segle XIX a Catalunya. De la guerra del francès al bienni progressista: 1808-1856

 

Dimarts 31 d'octubre a les 11h a la sala Oriol Bohigas tindrà lloc la sessió: Viatgers a la primera meitat del segle XIX a Catalunya. De la guerra del francès al bienni progressista: 1808-1856 a càrrec de David Martínez Fiol, historiador i professor de la UAB i de la UOC.

Cinquena sessió del curs AULA ATENEU. Una història de Catalunya als ulls del món dirigit per Joaquim Albareda.

Presenta: Joan Solé Camardons, ponent de la Secció d'Història.

Imatge principal: Proyecto de reordenación de Pla de Palau (1844-1848). Isidore Laurent Deroy (1797–1886) - AA.VV. (1998). Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial. Barcelona: Edicions L'isard. ISBN 84-24089-04-6 Invalid ISBN. Domini Públic.

Viatgers a la primera meitat del segle XIX a Catalunya

La visió dels viatgers que escrigueren sobre Catalunya entre la Guerra del Francès i el bienni progressista ens mostren el pas de l’Antic Règim al liberalisme. Durant aquest període les pervivències de l’Antic Règim eren molt evidents. La monarquia espanyola era un imperi en decadència i les seves grans ciutats del vuit-cents eren Madrid, Barcelona, Cadis i l’Havana. La capital catalana encara estava tancada a les seves muralles, alhora que s’estava transformant en una ciutat negra com a conseqüència de la sutja de les primeres màquines de vapor. El segle XIX va ser un període molt convuls.

En la primera sessió dedicada a aquest segle XIX parlarem d’una Catalunya que es trobava entre Espanya i França (1808-1833); de la primera guerra carlina i de les revoltes (1833-1843), així com de la guerra dels matiners, els pronunciaments i la rellevància de Barcelona. La percepció sobre la identitat catalana, tant dels francesos que s’havien annexionat la Catalunya espanyola, entre 1812 i 1814, com dels viatgers que la visitaren.

Parlarem de personatges com el membre i bibliotecari de l’Acadèmia de Ciències i Lletres de Dijon, Claude-Simon Cuynat, de l'historiador i arqueòleg francès Prosper Mérimée o l’anglès hispanista Richard Ford, que va residir a Espanya entre el 1830 i el 1833.

Imatge: Prosper Mérimée (1803-1870), dramaturg, historiador, arqueòleg i escriptor de contes francès. Conegut per la seva novel·la Carmen, que va esdevenir la base de l'òpera Carmen de Bizet. Fotografia de Charles Reutlinger (1816–1888)
Triple retrato de Richard Ford como ‘majo serio’ en la Feria de Mairena, 1832. Acuarela sobre papel. José Domínguez Bécquer. Font: https://commons.wikimedia.org/

Explicarem les impressions de l’estudiant nord-americà i després crític literari expert en literatura espanyola George Ticknor, el 1818, o les del jurista, polític i assagista peruà a Manuel Lorenzo de Vidaurre de 1823.

També la perspectiva del poeta i novel·lista francès Hyacinthe (o Henri) de Latouche, i el dramaturg , assagista, novel·lista i periodista francès Louis-François L’Héritie, el 1821; la del militar francès Armand Durfort sobre la rebel·lió dels malcontents de 1827.

L’escritor i periodista escocès Henry (David) Inglis, el 1830; la perspectiva crítica tant de l'escriptor francès Stendhal, pseudònim de Henri Beyle, com de George Sand, pseudònim masculí de Amandine Aurore Lucile Dupin el 1838.

El Roig i el Negre (Le Rouge et le Noir) obra emblemàtica de Stendhal, traduïda al català i publicada a Badalona l'any 1930, edicions Proa dins la col·lecció A Tot Vent

El judici (o procés ) dels trabucaires al Rosselló, entre 1845 i 1846; els records del voluntari a l’exèrcit carlí Fèlix Maria Vincenz Andreas, príncep de Lichnowsky militar i polític alemany que va participar com a voluntari a la Primera guerra carlina.

L'escriptor, assagista, biògraf i historiador estatunidenc Washington Irving o del polític, mestre i pedagog argentí Domingo Faustino Sarmiento.

Bibliografia

BALAÑÀ i ABADIA, PERE (Ed), Visió cosmopolita de Catalunya: Relats de Viatgers i Escriptors (Segles I a C.-XIX) , vol. I, Barcelona: Generalitat de Catalunya. Entitat Autònoma del Diari Oficial i Publicacions, 1991.

FONTANA, JOSEP “La Época del liberalismo”, a J. Fontana i R. Villares (Eds.), Historia de España, vol. 6, Barcelona, Crítica/Marcial Pons, 2015, BAB.

PERMANYER, LLUÍS: Cites i testimonis sobre Barcelona: la ciutat viscuda i jutjada per personatges no catalans al llarg de 2000 anys. Barcelona, La Campana, 1993

PICH MITJANA, JOSEP i MARTÍNEZ FIOL, DAVID, “El segle XIX : de la Guerra del Francès a la de Cuba: 1808-189”, Albareda, Joaquim (Ed.), Catalunya als ulls del món, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2022.

David Martínez Fiol

David Martínez Fiol (Barcelona, ​​1962) és professor associat d'Història Moderna i Contemporània a la UAB, professor col·laborador de la UOC, membre del GRENS-UPF i catedràtic de Geografia i Història a l'Instituto de Mollet del Vallés. La seva obra historiogràfica se centra en l’estudi del període de la Primera Guerra Mundial, el nacionalisme revolucionari català i el sindicalisme dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya en el temps de la Segona República i la Guerra Civil.

Selecció de llibres de David Martínez Fiol

  • La Revolución de julio de 1909. Un intento fallido de regenerar España (coautor Josep Pich Mitjana) Editorial Comares, 2019, 360 p.
  • Viajeros en el País de los Soviets (coeditor junto a Josep Pich Mitjana, Andreu Navarra y Josep Puigsech), Barcelona, Ediciones Bellaterra, 2019.
  • 1917. El año en que España pudo cambiar (coautor Joan Esculies) Sevilla, Editorial Renacimiento, 2018.
  • L’Assemblea de Parlamentaris de 1917 i la Catalunya rebel, Barcelona, Centre d’Història Contemporània de Catalunya-Generalitat de Catalunya, 2017 (co-autor amb Joan Esculies).
  • 12.000! Els catalans a la Primera Guerra Mundial, Barcelona, Ara libres, 2014. (co-autor amb Joan Esculies).
  • Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010.
  • La Setmana Tràgica, Barcelona, Pòrtic, 2009.
  • Estatisme i antiestatisme a Catalunya (1931-1939). Rivalitats polítiques i funcionarials a la Generalitat, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008.
  • La sindicació dels funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939), Tesi de doctorat, UAB (publicació digital amb ISBN).
  • Daniel Domingo Montserrat (1900-1968): entre el marxisme i el nacionalisme radical, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001.
  • Llibertat, amnistia i estatuts d’autonomia. La transició democràtica a Espanya (1975-1982), Barcelona, Graó, 1998.
  • De colònia a imperi. Els Estats Units d’Amèrica (1607-1918), Barcelona, Graó, 1996. (Co-autor amb Josep M. Casals i Messeguer).
  • Els voluntaris catalans a la Gran Guerra (1914-1918), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991.
  • El catalanisme i la Gran Guerra (1914-1918) Antologia, Barcelona, Edicions la Magrana-Diputació de Barcelona, 1988.