rera Nagorno Karabakh: proper objectiu: Nakhitxevan
Erdogan vol l’obertura d’un corredor que connecti l’Azerbaidjan amb Turquia via Armènia
Marina MeseguerMalgrat que la setmana passada Turquia va assegurar que no ha tingut cap paper en l’operació militar duta a terme per l’ Azerbaidjan per aconseguir el control definitiu de la regió separatista de Nagorno-Karabakh, Sembla que Ankara vol aprofitar la situació. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, es va reunir dilluns amb l’homòleg àzeri, Ilham Alíev, a la república de Nakhitxevan, enclavament àzeri separat de la resta del país per Armènia i fronterer amb Turquia i l’ Iran i clau als plans comercials i energètics turcs.
La victòria de l’ Azerbaidjan sobre els armenis altera el delicat equilibri de poder en aquesta regió del Caucas Sud, un mosaic d’ètnies entrecreuades per oleoductes i gasoductes on Rússia, els Estats Units, Turquia i l’ Iran es disputen la influència.
On és Nakhitxevan?
De la mateixa manera que els armenis ètnics se sentien molt lluny d’ Armènia a Nagorno-Karabakh, Nakhitxevan és un territori de població àzeri separat de la resta de l’ Azerbaidjan per una franja d’uns 40 quilòmetres de territori armeni. Després de l’èxit de l’ofensiva militar de l’ Azerbaidjan a Nagorno-Karabakh, hi ha indicis que apunten que podria ser el pròxim capítol del conflicte.
Comerç a través del Caucas
Erdogan vol capitalitzar les turbulències regionals per avançar pel que fa al pla de crear una gran ruta comercial a través del Caucas. “S’han obert finestres d’oportunitat per a la normalització regional i s’ha d’aprofitar”, va dir a la cerimònia d’inauguració d’un gasoducte que transportarà gas des de Turquia a Nakhitxevan.
El líder turc va donar suport a la demanda de l’ Azerbaidjan de crear un corredor de transport a través del sud d’ Armènia fins a la seva república –l’anomenat corredor de Zanguezur–. Turquia considera que el corredor cap a l’ Azerbaidjan és clau per a les aspiracions de convertir-lo en una ruta comercial que uneixi Londres amb Pequín mitjançant ferrocarrils i carreteres.
Erdogan va afegir que, si Armènia no permet que el corredor passi pel seu territori, el farà a través de l’ Iran (malgrat que l’ Iran és un adversari dels àzeris). Erdogan i el primer ministre armeni, Nikol Paixinian, estan en converses per restablir les relacions diplomàtiques i obrir la frontera, que Turquia va tancar el 1993 en suport de l’ Azerbaidjan. Les relacions entre els dos països són tenses històricament pel rebuig d’Ankara a reconèixer el genocidi armeni.
Un nou cop per a Armènia
Erevan rebutja la idea del corredor. Addueix que la seva creació no apareix a l’acord negociat per Rússia que va posar fi a la guerra del 2020 entre els dos estats veïns. El document esmentat preveu l’obertura de fronteres i enllaços de transport, Nakhitxevan inclòs, malgrat que els àzeris no interpreten aquest punt de la mateixa manera i exigeixen un corredor. El 2021 Alíev va advertir que aquest pas s’obrirà, “tant si” els armenis “volen com si no”.
La proposta de l’ Azerbaidjan “imposaria a Armènia per força un corredor extraterritorial, un corredor que passaria pel territori d’ Armènia, però que estaria fora del nostre control... És inacceptable per a nosaltres i ho hauria de ser per a la comunitat internacional”, va dir el ministre d’Exteriors armeni, Ararat Mirzoian, a l’Assemblea General de l’ONU la setmana passada.
Indiferència al Kremlin
Malgrat el pacte de defensa amb Rússia, no sembla que Moscou mostri gaire interès per protegir Armènia, l’aliat tradicional a la zona. Les relacions amb el Kremlin són tenses des de l’arribada al poder de Paixinian després de les protestes del 2018. El Govern d’ Erevan ha acusat Rússia, la prioritat de la qual ara és la guerra a Ucraïna, de deixar-los sols. El Kremlin, per la seva banda, acusa el Govern armeni d’haver-se acostat massa als EUA i d’haver-se distanciat de Moscou i Bakú, claus per trobar la pau a la zona.
Teheran també s’hi oposa
Malgrat el que ha manifestat Erdogan, l’ Iran rebutja la idea d’un corredor terrestre, que amenaçaria d’aïllar la República Islàmica i deixar-la sense accés a rutes comercials vitals cap a Rússia. Teheran ha fet exercicis militars a prop de la frontera amb l’ Azerbaidjan mentre empitjoren les relacions amb Alíev. Les relacions entre Bakú i Teheran es van deteriorar després de la guerra del 2020 entre l’ Azerbaidjan i Armènia, en què els àzeris, armats amb drons israelians i turcs, van recuperar el control de grans extensions del territori ocupat per Armènia des dels noranta.
En qualsevol cas, Turquia guanya terreny a l’àrea d’influència russa del Caucas.