España no és Àfrica, però Europa comença als Pirineus
... a Catalunya la policia espanyola ha tingut quatre persones detingudes durant dies sota l’acusació de pensar a fer boicot a la Vuelta espanyola. I quan ahir, a Solsona, les van amollar, la senyora jutgessa va dir que mantenia secretes les actuacions –com si parlàssem de la fabricació de la bomba atòmica– i que la causa romandria oberta per uns hipotètics delictes contra la seguretat viària, contra el medi, per pertinença a grup criminal i per desordres públics –sí, aquells famosos desordres públics que a final de l’any passat van pactar d’introduir en el codi penal espanyol el PSOE, Sumar i Esquerra Republicana com si allò fos un gran avanç democràtic.
L’actuació de Solsona és un autèntic desficaci. En tot. Perquè detenen gent que no ha fet res –imaginant que faran. Perquè detenen gent simplement perquè pensaven, si és que ho pensaven, protestar, com si protestar no fos el so de la democràcia. Perquè els segresten durant dies en una comissaria. Perquè acusen de ser un “grup criminal” una gent que la mateixa policia afirma que a tot estirar volien protestar pel pas d’una prova esportiva.
Cansa realment haver de repetir una vegada i una altra les mateixes coses, però és una feina obligatòria nostra perquè ningú no es pense que això que fan els espanyols té res de normal, ni passa en uns altres països. Mireu: aquest 24 de gener sis militants ecologistes de Dernière Rénovation van ser condemnats a pagar 500 euros entre tots –dels quals el tribunal encara en van descomptar 300 perquè la motivació dels fets havia estat política–, per haver aturat una de les etapes més importants del Tour, en protesta contra la massificació del Mont Blanc.
La protesta havia estat el 12 de juliol de l’any passat i havia desfermat un enrenou molt gros perquè l’acció va blocar un grup de ciclistes que anava avançat i, amb això, va causar un gran problema a l’organització de la prova, precisament en una de les etapes més seguides per televisió. Els set joves es van asseure al mig de la carretera i van encendre material pirotècnic per a crear una gran fumeguera de color rosa que va obligar a aturar-ho tot. Ningú no els va detenir. La policia els va desallotjar, els va identificar i mig any després han hagut de pagar dos-cents euros “per haver interromput la circulació”. Ja està. A ningú no se li va ocórrer de tancar-los durant dies en una caserna, ningú no els qualificà de “grup criminal”, ningú no va ni tan sols pensar a reprimir la protesta –fins al punt que el Tour, que de primer els va denunciar, va acabar retirant la denúncia per les crítiques de repressió d’una lliure expressió política.
El contrast és evidentment feridor. Com sempre. Com sempre. Espanya no és un país normal i l’estat espanyol no es comporta com es comporten els estats de tradició democràtica. I aquest és el problema de fons. El contrast entre això que ha passat a Solsona i allò que va passar al Mont Blanc parla tot sol. I és una prova irrefutable d’aquesta manera autoritària i dictatorial d’entendre la relació entre l’estat i els ciutadans que Espanya ni vol resoldre ni sap com resoldre i que és una de les grans raons per a voler la independència.
29-8-23, vilaweb, Vicent Partal