l’eurolliga de bàsket, exemple de gestió econòmica paneuropea
L'Euroliga de bàsquet vol més estabilitat i més transparència. Una comissió dirigida per Salvador Alemany, president de la comissió econòmica de Euroleague Basketball, ha definit els criteris bàsics d'un projecte, que l'assemblea aprovarà el proper mes de juny, destinat a garantir el joc net i la bona salut dels clubs en l'aspecte econòmic.
"Es tracta bàsicament –explica Jordi Bertomeu, director executiu de l'Euroliga– de donar unes pautes als clubs perquè la seva gestió econòmica els faci sostenibles, sota el principi dels pressupostos equilibrats". És el que es coneix com break-even rule: no gastar més del que es guanya. El segon objectiu fonamental és la transparència dels pressupostos; saber d'on ve i on va els diners. Especialment pel que fa a les aportacions de determinats accionistes, per evitar el perill que apareguin de sobte amb molts milions d'euros i desapareguin poc després deixant el no-res després de si.
Es marcarà un pressupost mínim als clubs, en un intent –complicat– de suavitzar l'enorme desequilibri actual, que arriba a una proporció d'un a deu entre els poc més de 3 milions d'euros dels més modests i els bastants més de 30 d'un CSKA Moscou que els contractes anuals dels vuit jugadors millor pagats (Kirilenko, Krstic, Khryapa, Teodosic, Gordon, Siskaukas, D. Lavrinovic i Kaun) sumen 15,3 milions. Aquest mínim podria establir-se d'entrada en uns 4 milions, per anar pujant gradualment.
D'altra banda, es fixarà un topall per al percentatge del pressupost que representa el salari dels jugadors. Al voltant d'un 70% com a màxim, quan ara el ventall va d'un 50% a un 90%. I també un percentatge màxim admissible de pèrdues en tres anys consecutius i un límit a l'aportació dels mecenes, tema aquest últim especialment sensible. L'Euroliga dóna la benvinguda als inversors, per descomptat, però té molt clar que els clubs han de generar recursos propis suficients per garantir la seva continuïtat. El model desitjable, del que el Caja Laboral seria segurament el millor exemple, marcaria un 40% dels ingressos procedent d'abonats i taquillaje, percentatge molt superior a la realitat actual en la majoria dels clubs; un 30% del patrocinador i l'altre 30% dels drets de televisió.
La primera part del projecte ja s'ha engegat. Des de fa dos anys els clubs estan obligats a oferir informació de la seva marxa econòmica, encara que de moment no hi ha cap sanció (això serà a partir de la temporada 2015-16) per a l'incompliment d'unes regles que pretenen establir un marc financer unificat i d'acord amb la normativa legal de la Unió Europea. Mentrestant, els clubs es van entrenant, dins d'un procés d'adaptació que para bastants països de l'elit europea del bàsquet (Grècia, Turquia, Rússia...) suposa una ruptura absoluta amb la deixadesa habitual en les seves pràctiques comptables.
"L'Euroliga és conscient –apunta Salvador Alemany– de la dificultat d'adaptar-se a alguns punts del projecte, però és indiscutible la necessitat d'un joc net en la qüestió econòmica. Els clubs que vulguin formar part d'institucions serioses necessiten un major nivell de control. Control propi i control per part del grup. Els clubs que disputen la màxima competició europea han de tenir una sòlida reputació, individualment i en el seu conjunt. Han de ser amos del seu futur i, per a això, fer els esforços necessaris per trobar l'estabilitat econòmica, encara que això comportarà sacrificis".
12-III-12, J.A. Casanova, lavanguardia