23J, l’oportunitat de la responsabilitat; Rafa Villaró
L'oportunitat és, com totes, única. PSOE i Junts es troben on no els convé però sí els interessa, i molt.
"Estultícia, incapacitat i por". De Jòdar retrata, amb més que raó, la classe (!) dirigent prussessista. Una mena de casta de la srta. Pepis, descolocada a l'hora dels èxits i descolocada a l'hora de les cagades. Excrecència partitocràtica.
Tot i així, la estupidesa dels entaulats solitaris, la imbecilitat dels empatats a 1.500, o la idiòcia dels ajuntats a sí mateixos, té un aliat "inasequible al desaliento" en el seu propi enemic, aquell que prefereix honra a barcus, tolerància a respecte, servitud a llibertat.
Manca de "nivell, formació i rigor", retrata Ponsatí la tropa secessionista, i no li manca raó. Sí, però, incidència. I reconeixement.
Radical lliure a Waterloo, un altre excel·lent ignorada. Necessària.
L'oportunitat és, com totes, única. PSOE i Junts es troben on no els convé però sí els interessa, i molt.
Si a Junts hi ha algún polític; polític.
Si Waterloo és l'agent que vol ser.
Si assumim la responsabilitat de l'oportunitat.
Amb modèstia i prudència.
Amb intel·ligència i coratge.
Com Gandhi. O com Rugova...
24-7-23, Rafa Villaró