*Estadistes*, Cassandra

La combinació de reconfiguració de bona part del sistema català de partits, només abordable a posteriori de les municipals, amb l’avortat (ara mateix, no hi ha a aquest poble pinxo més ràpid que Carabonita Sànchez) avançament de les autonòmiques (jo hi creia), simultaneitzat amb sentències que van esgotant el circuit eurojurídic («Que d’això se n’encarreguin els estadistes», Gonzalo Boye), posen sobre la taula (no, no aquella) l’oportunitat -o és necessitat?- de consolidar (i no només) posicions que permetin donar suport als embats (no, no els d’Ells) que catalitzin una secessió bastida des d’intel·ligència (Oh, Pannella ...), voluntat (Oh, Friedrich ...), ...

«Nivell, formació i rigor» diu a molts i a ningú na Clara.

Absents tots tres, no n’hi ha prou amb el retrat que aquest cap de setmana fa d’en Junqueras en Lluís Llach.

«Nivell, formació i rigor» escriu a ningú i a molts na Clara.

Difícil. Encertant el com excel·lent que produeixi -d’això es tracta- la deguda incidència.

«Ara els toca als estadistes», recorda l’estimat olímpic de la jurisprudència.

Estadistes,... els estadistes,... estadistes?,... estadistes!,...


mentrestant, a la barra, demanen una de braves,

...però que no piquin!


4-6-23, Cassandra.