>> *Estadistes*, Cassandra <<

La combinació de reconfiguració de bona part del sistema català de partits, només abordable a posteriori de les municipals, amb l’avortat (ara mateix, no hi ha a aquest poble pinxo més ràpid que Carabonita Sànchez) avançament de les autonòmiques (jo hi creia), simultaneitzat amb sentències que van esgotant el circuit eurojurídic («Que d’això se n’encarreguin els estadistes», Gonzalo Boye), posen sobre la taula (no, no aquella) l’oportunitat -o és necessitat?- de consolidar (i no només) posicions que permetin donar suport als embats (no, no els d’Ells) que catalitzin una secessió bastida des d’intel·ligència (Oh, Pannella ...), voluntat (Oh, Friedrich ...), ...

«Nivell, formació i rigor» diu a molts i a ningú na Clara.

Absents tots tres, no n’hi ha prou amb el retrat que aquest cap de setmana fa d’en Junqueras en Lluís Llach.

«Nivell, formació i rigor» escriu a ningú i a molts na Clara.

Difícil. Encertant el com excel·lent que produeixi -d’això es tracta- la deguda incidència.

«Ara els toca als estadistes», recorda l’estimat olímpic de la jurisprudència.

Estadistes,... els estadistes,... estadistes?,... estadistes!,...


mentrestant, a la barra, demanen una de braves,

...però que no piquin!


4-6-23, Cassandra.

Quan el futur Pere el Gran esdevingué tzar, Moscòvia era una incògnita amagada al fons dels boscos de terra alta on neixen rius que van a parar als quatre punts cardinals. Pere savia que la seguretat i potència de Rússia depenia dels ports que tingués als mars on desenvocaven els seus rius. Només una pega: no tenia barcos, ni costa on tenir-los.

D'incògnit, organitzà la Gran Ambaixada, amb més de 250 membres, que recorreguè Europa occidental adquirint tota mena de coneixements convenients al progrés i bon govern. També en construcció i govern de barcos, que aplicà en grans llacs dels boscos de la regió mentre construïa una ciutat costanera que servís de port-base per a la seva expansió marina: expulsant els finesos dels pantans del final del golf de Bòtnia, i amb l'illa-forteressa de Kronstadt com a escut, i amb l'ajut dels especialistes europeus que havien acceptat la seva invitació, fou feta Sant Petersburg, la porta de Rússia al món i, en primera instància, al Bàltic.

Mentre Moscou segueix -eficaçment- defenent la Mare Rússia encara que sigui al cost de calar-se foc ella i bosc, Sant Petersburg, mantenint la posició fins i tot davant el terrible setge nazi, resta el lloc on Rússia i Europa poden trobar-se en tots els sentits del verb -reflexiu-.

NB: rebi, excepció cosmopolita, la nostra simpatia (i armes per a sa defensa militar) la no només cinematogràfica Odessa. No pas, en canvi, l'adzerbaijanada Bakú, lluny d'un cosmopolitisme que ha desaparegut entre progroms i netejes ètniques). Tampoc la base militar urbana de Vladivostok.

24-X-24, Rafa Villaró