intro

Sí, la biga mestra de l'edifici constitucional España és la província. I és que els Pares de la Constitució tingueren una assessoria estrangera a l'ombra de primeríssim nivell. No debades, la italiana ja havia mostrat la conveniència de correccions (encara pendents o empitjorants) començant pel sistema electoral, que calia evitar. I, susto gros, mentre el darrer dictador totalitari d'Europa moriria de vell l'any següent amb el règim garantit militarment, els seus homòlegs portuguesos, veterans de les guerres africanes, derrocaven el seu dictador des d'un relat comunistoïde geopolíticament alarmant en plena Guerra Freda.

S'arribà a posar sobre la taula la invasió dels primers sobre els segons (recordem Olivença) i més d'un malsomnià en la Ibèria Soviètica.

Però seguint la relació entre el sistema electoral i el sistema de partits i la mena de governs que genera, es va optar per prioritzar el principi de governabilitat afavorint el Partit Conservador amb unes desenes de diputats extra al constituir la província com a circumscripció electoral i dotar-la d'un mínim d'escons. I, fet insòlit i signe que mostra la importància del tema, ambdues mesures foren incloses en el text de la Constitució, fent-les així pràcticament intocables sense el consens PPSOE.

Aquest sistema «a mida» afavoreix una deriva partitocràtica que, d'una banda, desconnecta els representants electes dels electors i, d'altra, traeix la igualtat del vot al valer més aquest a les províncies poc poblades.

Barcelona Radical proposa el sistema de doble vot del Bundestag, exquisidament proporcional a l'hora que partint del «diputat de districte», autèntica connexió de la ciutadania amb el (seu?) sistema polític.