(edit) *aeroport: ni el nom pot posar la Chene*, Vicent Partal

...La qüestió no és com s’allarga aquesta pista o aquella, sinó qui té el control de l’aeroport. Aquesta és la clau. Perquè l’aeroport de Barcelona no serà mai el que podria ser mentre el controlen AENA i l’estat espanyol. I això és una certesa que tothom qui en sap ha afirmat de fa molts anys, ja d’abans del procés sobiranista. Una Catalunya independent, lliure d’espoliació, amb les mans lliures per a adjudicar slots, per a fixar polítiques ambientals, per a construir, per exemple, una línia de TGV que enllaçàs les terminals de Reus, el Prat i Girona no tindria cap inconvenient per a fer de l’aeroport de Barcelona allò que tothom considera que pot ser, és a dir, l’aeroport més important de la Mediterrània, un centre de connexions intercontinental entre Àsia i Amèrica i un dinamitzador notable de l’economia catalana. Qualsevol altra opció és pura fantasia o fer el joc als especuladors, uns especuladors que es faran rics construint obres faraòniques que no resoldran el fons de la qüestió.

I aquesta incapacitat és la impotència de l’autonomisme, del vell i del nou, del renascut ara. Perquè pensar el futur de Catalunya, o del País Valencià o de les Illes, dins el marc autonòmic espanyol és resignar-se a viure malament. Resignar-se que tota la societat visca malament, per sota de les seues capacitats. Resignar-se a perdre el temps parlant de tots els problemes que fa anys que volem resoldre i que no tenen solució. Jordi Goula, per exemple, explicava divendres en aquest article extraordinari que el dèficit fiscal ens enfonsa cada dia una mica més. I ho deia arran la publicació d’un nou manifest que torna a demanar què caram passa amb el dèficit fiscal català crònic, que fa decennis que volta el 8% del seu PIB i que els successius governs espanyols i models de finançament no han corregit. Ni corregiran mai, hi afegesc jo... 12-2-23, vilaweb, Vicent Partal