>>>>> *no és la riquesa; són els sentiments -morals-*, Cassandra <<<<<

"...Smith fou un catedràtic de Filosofia Moral que tractà l’economia política com una mera qüestió més d’interès intel·lectual, i advertí sobre la quantitat de perills i inconvenients potencials de la societat comercial. Smith va donar classes d’Ètica, Jurisprudència i Retòrica, i escrigué assajos sobre la formació de les llengües i la història de l’astronomia..." (Dennis C. Rasmussen; "El infiel y el profesor", p. 29)

El lliberalisme modern neix en/de la Il·lustració Escocesa, en l'ambient moral presbiterià de The Kirk, l'esglèsia 'nacional' escocesa.

Sense que li manqui cap títol ni mèrit per a ser referència fonamental del 'lliberalisme", el relat històric sobre Adam Smith ve, probable i paradoxalment, massivament percebut des de la perspectiva del segle XX, on la dominància cultural socialista situa l'eix de la definició en la producció i el comerç, en un predeterminat logos suposadament 'econòmic' que molts (si més no auto)anomenats lliberals assumeixen com a propi, sense adonar-s'en d'estar en camp contrari. I jugant amb l'equip contrari.

Sembli o sigui que és així, en el cercar un llibre del que poder fer bandera lliberal en un relat coherent, clar... i lliberal, és usual que en faci el paper "La riquesa de les nacions". I és aquest l'error. Un error radical, per que l'arrel de la cosa (el lliberalisme) no és en les tècniques de producció sinó en els valors que justifiquen practicar-les.

No, no és a "La riquesa de les nacions" on veure la riquesa de les nacions sinó allà on el deliberar sobre els sentiments morals en pugui fer tot una teoria. On la teoria expliqui la riquesa; no pas al revés.

Com a "La teoria dels sentiments morals".

VIII-2021, Cassandra (trad. Rafa Villaró)