*Cruces de memoria y de olvido. Los monumentos a los caídos de la guerra civil española (1936-2021)*, Miguel Ángel del Arco Blanco
L'historiador Miguel Ángel del Arco Blanco analitza la manipulació franquista de la memòria a través dels monuments
BarcelonaA Rabanera (la Rioja), que tenia poc més de 180 habitants el 1940, no hi havia prou diners per aixecar un monument als caiguts i van escriure el nom de José Antonio a la paret de l’església per recordar els morts del bàndol franquista. La voluntat de Franco era que hi hagués monuments als caiguts pràcticament a cada poble, i se’n van fer milers: a Valls, els veïns van aportar 57.000 pessetes; a València, 660.663; a Vic, 59.685... Si no hi havia recursos per a una creu monumental, es feia una placa. La victòria franquista i els caiguts del seu bàndol havien de ser recordats pels segles dels segles. "El franquisme es va apropiar del símbol de la creu i també dels ossos i de la sang dels morts", diu Miguel Ángel del Arco Blanco. Professor d’història contemporània a la Universitat de Granada, acaba de publicar a Crítica el llibre Cruces de memoria y de olvido. Los monumentos a los caídos de la guerra civil española (1936-2021), on explica com, a través dels monuments en l'espai públic, Franco va manipular la memòria.
