> II MANIFEST Fènix Ateneu, juny 2013 <

II MANIFEST FÈNIX ATENEU

I – Antecedents

Han transcorregut cinc anys des que, l’octubre de 2007, es va presentar el I Manifest Fènix Ateneu.

En aquells moments, els signants estàvem moguts per un clar interès per que l’Ateneu fos un espai actualitzat i adient per a l’esperit dels nostres dies. Pensàvem en una adaptació al segle XXI com al seu dia aquesta institució del XIX va saber evolucionar al XX.

Allí es feia esment d’un conjunt de idees i propostes concretes, com quan es demanava un Estudi Prospectiu Corporatiu de l’Ateneu, extern i independent, basat en la necessitat de revitalitzar la vida social de l’Ateneu.

Es demanava també reforçar les iniciatives existents i emparar-ne de noves que fossin atractives pel soci, millorar les dotacions tecnològiques i molt especialment en el camp de la comunicació.

En aquell primer manifest es concretaven uns punts prioritaris, com eren dotar a les sales d’equips de gravació audiovisual per a posterior recuperació i la possibilitat d’utilitzar els moderns sistemes de videoconferència, l’ampliació i millora dels serveis de Bar – Restaurant, i permetre la millor gestió i utilització de fons per part de les Seccions.

Vigent encara el que en aquell I Manifest es plantejava, s’adjunta al final el seu text íntegre.

II – Actualització del Manifest Fènix Ateneu

Estudiant l’evolució d’aquests darrers anys i la situació a que s’ha arribat, Fènix Ateneu entra de nou en el tema i amb la millor disposició exposa aquests plantejaments actualitzats.

Des del primer mandat de la Ponent Elisabet Ferran, un grup de socis actius hem estat debatent des de la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials quines són les reformes bàsiques que l’Ateneu hauria d’adoptar per a recuperar el paper d'avantguarda cultural i cívica en aquest inici del segle XXI amb la mateixa eficàcia i reconeixement que ho feu en el del XXè.

La influència i prestigi, la capacitat de referència, que tingué l'Ateneu Barcelonès és bella, però vella, Història. Avui, els que hem mirat d’estudiar a fons la qüestió no volem que l’Ateneu sigui un museu vivent, una peça més del parc temàtic barceloní o un espai per a l'autocomplaença. Molt especialment en un moment d’inflexió general, quan el sistema polític i la cultura civil són raonablement qüestionats, com ara fa un segle, volem un Ateneu viu, un espai de confluència i creació dels més excel·lents agents culturals, polítics, artístics i civils d’aquest país.

Fa tot just una dotzena d’anys l'Ateneu tenia una organització i funcionament ben diferents de l'actual. En els darrers anys se n'han capgirat tant la vida interna com la projecció exterior. Fa una dècada, ens esforçàvem per superar mancances d'un Ateneu ignorat i irrellevant.

Darrerament, la nova gestió d'aquesta Casa ha suposat la  creació de facto d’un doble Ateneu, visible en la doble font de programació d'actes. Un doble Ateneu on la iniciativa de les Seccions sovint esdevé accessòria i secundària de les de la Junta.

III – La Junta Directiva

El paper de la Junta d'un club social privat, com és el cas del nostre Ateneu, pot respondre a ben diferents situacions, però en tot cas dóna el perfil de l'entitat de cara a l'exterior i marca les directrius que l'han de regir internament.

Quant més forta sigui la implicació social, més representativa en serà la Junta. Però si hi ha una escassa i inercial implicació social, més enllà de la seva legitimitat electoral la Junta no serà representativa de la massa social, facilitant que ho sigui de qualsevol altre interès.

Avui, la nostra Junta sembla influenciada visiblement pels interessos de la partitocràcia local, pensant en mantenir un espai dins d’una societat civil excel·lent que és el que voldríem per a l'Ateneu.

Així representa poc a la massa social de la Casa com ara mateix els parlamentaris a la ciutadania, que no tenen cap relació establerta amb els seus representats, i depenen per a la seva nominació només dels acords dels aparells dels respectius partits.

Tant en el cas particular com en el general, ens trobem amb el mateix problema de fons: la manca d'implicació de cadascun dels socis. Ha de ser des de la Junta des de on s'estableixin les pautes que recondueixin la dinàmica corporativa vers una major implicació i participació dels socis. L'exemple de la darrera reforma estatutària n'és la conseqüència palpable.

Aquí, Fènix Ateneu opina, i suggereix, com es dirà després al parlar de les Seccions, que els seus respectius Ponents haurien de ser membres nats de la Junta Directiva.

Així com que cada vocal de la Junta hauria d’assumir un encàrrec de responsabilitat i gestió directa sobre un àmbit fonamental de la vida de l’Ateneu; per exemple, un vocal encarregat del bar i la restauració, un vocal de gestió d’espais, un vocal de gestió 2.0, un vocal defensor del soci, etc. Però no pas com a encàrrec de la Junta sinó per explícita designació en llista electoral optant a aquesta. Amb una regulació que asseguraria  que el soci conegués a qui es podria dirigir en tot moment per a obtenir una gestió propera, eficient i transparent.

IV - La gerència.

Encàrrec de recent creació a l’Ateneu, lluny d’impulsar la seva competitivitat i organització funcional, com es pretenia, tal vegada s´ha demostrat en el dia a dia com una excessiva i malentesa absorció de funcions, ha esdevingut un òrgan de control exhaustiu de la activitat cultural i social. Això suposa una reforma a fons de l'Ateneu, la subvinguda, un control de facto que permet manegar-lo a conveniència.

No existint aquest càrrec en els Estatuts, per al seu qüestionament, funcional o existencial, cal remetre's a qui el nomena.

A Fènix Ateneu opinem que la figura del Gerent hauria de ser exclusivament per a les qüestions d’ordre, administratives, domèstiques i relacions laborals amb el personal de la Casa, reservant per als components de la Junta Directiva i als Ponents de les Seccions les competències genuïnes que els Estatuts atorguen, sense que això vulgui dir que no pogués col·laborar amb ells i amb el personal de que disposa, en tasques de caire contable, comunicació, etc.

V – Les Seccions

Continuen ancorades en un model decimonònic i han estat les grans perdedores dels darrers canvis que ha patit l’Ateneu atès que han rebut directament els excessos de l’estructura gerencial.

Però malgrat les limitacions i defectes propis d'un vell model, especialment la tendència a personalismes, fins fa no gaire temps la vida social i cultural provenia, amb els resultats a la vista, de les Ponències de Secció.

La neutralització de facto de la Coordinació Cultural per interposició de la Gerència i l’apropiació d’atribucions per la Junta, la interpenetració amb aquesta, i la minimització d'atribucions i capacitats via reforma estatutària, han deixat en mans de la Junta la programació i direcció social i cultural de la Casa, deixant l'activitat promoguda des de les Ponències com a tutelada i subsidiària.

Les Ponències, però, tenen la legitimitat autònoma que prové d'un procés electoral propi. Corol·lari d'això és la seva configuració sobirana, la única de caire institucional i alternativa a la de la Junta. Fonaments i arguments però que no n’han pogut impedir, en algun cas, l’ofec, com fou en el precedent mandat de la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials.

En tot cas, cal tenir també en compte que si la legitimitat de la Junta està llastrada per la mínima implicació social, la de les Ponències la pateix, i potser encara més.

Pensem que només una actualització del model de Ponències, aliada a la redefinició dels àmbits i relació entre aquestes i la Junta, podria donar la possibilitat a l'Ateneu d'una política d'obertura i referència en la via de l’excel·lència.

Des de Fènix Ateneu opinem i suggerim, convençuts de la importància cabdal de les seccions, partint del seu estatus democràtic que elegeix lliurement els seus respectius ponents d’entre els socis que en presenten candidatura, que haurien de gaudir d’un reconeixement ple i potestat absoluta per la programació d’actes amb relació a la seva especialitat.

Opinem també, que davant aquestes programacions de les seccions el paper de la Junta Directiva, que en aquest cas estaria representada pel Vicepresident Primer,  s’ha de limitar a la possible coordinació en cas de coincidència entre activitats que puguin ser comunes a dos o més seccions i a una funció de control per a que les seves activitats no entressin en conflicte amb els objectius de l’Ateneu, expressats en els seus Estatuts.

A tal efecte, com abans hem avançat, encara que això representi una modificació d’Estatuts, els Ponents de les Seccions haurien de ser membres nats de la Junta Directiva, fent coincidir en el temps les eleccions a Junta i les de Ponents.

Mentre no es faci aquesta modificació, l’Article 29.2 dels vigents Estatuts preveu la incorporació d’altres persones a la Junta Directiva.

VI - La Coordinació Cultural.

Tot i ser més veterana que la Gerència, i haver tingut històricament un pes notable en la gestió de la vida social i cultural de l'Ateneu, l’actual configuració de l'organigrama la fan complementària però subsidiària de lo apuntat sobre la Gerència.

Essent la Gerència un càrrec nomenat mitjançant la Junta Directiva, per al seu qüestionament, funcional o existencial, cal remetre's als òrgans o persones que l'han escollit i orientat. Queda per tant fora del control de l’Assemblea General.

A Fènix Ateneu opinem que la coordinació y programació cultural ha de ser exercida pel Vicepresident Primer que ha rebut aquest encàrrec de l’Assemblea General, ja que serà responsable davant ella en les seves actuacions. Això no impedeix que per la seva tasca i pràctica de les actuacions pròpies del càrrec es pugui recolzar en la Gerència que disposa dels mitjans personals i materials adients.

VII – Entitats amb conveni

L’Escola d’Escriptura.

D'una banda, és una entitat acollida per l'Ateneu Barcelonès que ha pres un pes i volada propis que han de dur a revisar els resultats per a cada una de les parts del pacte de convivència actual.

No obviem que el progressiu creixement en el número d'alumnes, socis subvinguts i provisionals, infla artificiosament i distorsiona, quantitativa i qualitativament, la massa social.

Així mateix, els èxits de l'Escola serveixen de cortina de fum de les mancances de la producció pròpia de l'Ateneu, facilitant una apropiació indeguda d'aquells i una autocomplaença pròpia.

Per això, a Fènix Ateneu opinem que els avantatges per a la nostra Casa d'acollir l'Escola d'Escriptura no han de significar una abdicació en l'aspiració d'una vida i producció cultural i civil, excel·lent i pròpia.

Pen Club català.

Cal revisar regularment el sentit i la conveniència dels acords i relacions amb altres entitats, recents i d'antuvi, sense donar la qualitat d'argument decisor al costum o la tradició.

Aquesta entitat figura com a domiciliada a la seu del nostre Ateneu, però la coneixença de les seves activitats és més aviat minsa. Tot i tractar-se d’una organització internacional present a més de 150 països dels cinc continents.

Des de Fènix Ateneu creiem oportú que es valorin en el que cal aquestes relacions, calculant acuradament el seu potencial i evitant caure en els tòpics propis d’un simple rellogat.

VIII – Relacions Exteriors

Institucionals.

Si l'Ateneu ha de ser el referent de prestigi de la vida i cultura civil i política d'aquest país, se n'ha d'estar tant a prop com convingui i tan lluny com sigui necessari. La base d'aquest prestigi és una capacitat crítica oberta -no dogmàtica- fonamentada en la independència i el prestigi social.

L'ombra de l'Ajuntament de la nostra ciutat, de la Generalitat, o d’òrgans estatals, i molt especialment quan aporten subvencions, és agradable i relaxant, però provoca ensopiment i letargia, i al propi temps sovint provoca acatament i servilisme, amb la corresponent pèrdua de la llibertat de crítica i opinió envers aquests organismes, que pot portar a la seva subordinació.

A Fènix Ateneu pensem que pot ser crucial, especialment en aquestes èpoques de desgavell, l'herència enverinada dels deutes, especialment els dineraris, i sobre tot, si van més enllà del mandat de qui els va contreure. I que encara que en Assemblea es pot decidir un endeutament a llarg termini, no deixa de ser un llast amb conseqüències a mitjà i/o llarg termini. 

Convenis de cooperació.

La cooperació per a sumar forces en la millora dels plantejaments socials, civils, culturals i polítics d'aquest país, decididament, sí. Les formalitats publicitades per a reforç corporatiu, també poden ser interessants, però s’ha de mesurar molt com i amb qui es convingui.

Fènix Ateneu opina que la integració en la xarxa de la partitocràcia institucionalitzada resulta contraproduent. Considerem que dins de l’Ateneu la massa social, amb la seva diversitat d’opinions, ha de tenir un encaix on es respectin totes les posicions, però sense prendre partit per cap d’elles institucionalment.

Correspondència amb similars.

Molts altres Ateneus i entitats similars, no només d'aquest país, veuen a l’Ateneu Barcelonès com a mític i llegendari.

Pensem des de Fènix Ateneu que és indubtablement una tasca feixuga, però esperem serà ben productiva a mig termini, establir adaptades a cada cas, relacions amb aquestes entitats, que potser una de les vocalies podria dirigir.

Col·laboracions puntuals.

D’acord amb la cooperació per a sumar forces en la millora dels plantejaments socials, civils, culturals i polítics d'aquest país,

A Fènix Ateneu, creiem que es poden adoptar formalitats publicitades per a reforç corporatiu, però estudiant a fons segons com i amb qui. I que la integració en la xarxa de l'statu quo partitocràtic institucional pot ser contraproduent.

IX - Transparència i rendiment de comptes.

Calen instàncies i els mecanismes autònoms de transparència i rendiment de comptes de l'Administració i Gestió, tant dels Responsables electes com dels càrrecs nominats, com a garantia per als àmbits d'Administració i Gestió. I també per que en són el seu contrapunt necessari en una societat democràtica.

Opinem des de Fènix Ateneu, que els mecanismes de control per a que siguin eficaços han de ser realment independents, aliens als càrrecs electes o nominats.  

X - Ateneu 2.0.

Des de Fènix Ateneu, al seu dia varem aportar projectes corporatius integrals externs a l’acabada de crear -ja fa una dècada- Gerència. Preteníem un projecte integral abastant des de les tasques professionals del personal fins a la lliure socialització dels socis, passant per la transparència i accessibilitat dels responsables, electes o nominats, o les connexions escaients amb referents externs, i amb una incorporació eficient i operativa a les xarxes socials.

Amb la capacitació d'una assistència i participació socials no presencials amb noves virtualitats complementàries i eixampladores per a socis i, restringides, per a no socis, que avui tenim a l’abast.

Rebutjats aleshores aquests plantejaments en nom d'un immobilisme mancat de rigor i seriositat, avui estem fora dels circuits  imprescindibles per a una excel·lent producció civil i cultural, tant locals com globals. Manquem d'eines 2.0 d'organització i socialització que puguin optimitzar i supracapacitar les seves potencialitats. I renunciem a una pedagogia pràctica disminuidora del gap generacional que ens afecta a tants de socis, fent-nos incompetents a tant d’àmbits.

Sense un veritable sistema integrat, avui disposem d'una web que, per si sola, ens mostra tecnològica, conceptual i comunicativament què és i on és l'Ateneu Barcelonès. I no es tracta, primordialment, d'una més gran o més petita inversió de recursos (com en el cas de la qualitat acadèmica del sistema educatiu). Es tracta d'incorporar a l'entitat un sistema de mecanismes que la dotin de competència en el segle XXI, en la mera actualitat.

Fènix Ateneu, arribat aquest punt, creu oportú recomanar una posada al dia de la nostra entitat, donant cabuda als avenços tecnològics que avui tenim a mà.

Només com a exemple, s’haurien d’arxivar i penjar a la xarxa, i no de forma excepcional com fins ara, els esdeveniments i actes que es produeixin, a fi i efecte d’aconseguir una major difusió de les activitats realitzades, tant per l’oportunitat de gaudir-ne no presencialment com de fer-ho permanentment, en qualsevol moment i lloc.

XI - Bar-restaurant.

És un factor molt important de socialització. El Bar i el Jardí Romàntic son llocs adients per la trobada informal, la conversa en grups, molt coincident amb el perfil de soci que volem aconseguir.

En aquest tema, Fènix Ateneu pensa que caldria millorar diversos aspectes del seu tarannà del dia a dia. El servei, escàs en moments en que augmenta l’assistència, hauria de tenir un perfil més adequat al tipus de soci que utilitza aquest servei. L’horari, no deixa de ser escàs, especialment quan el temps acompanya i que es tanca el Bar i el Jardí a una hora en la que encara s’està bé.

I també caldria establir un ample horari nocturn, que actualment no existeix, per atraure nous perfils de socis que de retop dinamitzarien la vida social de l´Ateneu.

Tal vegada seria una solució que a partir d’una certa hora es pogués tancar l’accés als pisos superiors i només restés accessible la planta entresol, on es troben el Bar, el Jardí Romàntic i unes sales aptes per al joc i la conversa. 

El dinar, al Bar o al Jardí, caldria millorar el menú que s’ofereix als socis. No sembla un problema insoluble comptant amb la situació de les cuines del Bar i del Restaurant ATN que, una sobre l’altra, permetrien una fàcil connexió.

Un darrer suggeriment. Al Jardí, una taula rodona, com ja existeix en altres clubs socials, que s’anomena “Taula de Socis” i on aquell soci que arriba sol pot afegir-s’hi lliurement, contribuint a propiciar la conversa espontània i el coneixement entre els socis.

XII – La comunicació amb els socis

Tenim constància per socis que així ens ho han comunicat, que s’han adreçat per correu o per e.mail a l’Ateneu, plantejant alguna qüestió, suggeriment o queixa, i que per norma general no ha rebut mai més una resposta.

Aquí, Fènix Ateneu creu que, al temps que manifesta la seva decepció per aquesta desatenció, ha d’insistir en que qualsevol comunicació que es rebi, tant si es adreçada a Presidència, Junta, Gerència, o qualsevol altre departament, mereix una resposta, independent de si es dona la raó o no.

XIII – Els socis del futur

No cal recordar aquí que l’Ateneu es una entitat pensada per a gent adulta, que s’incorpora amb uns coneixements i unes idees i que en aquesta casa trobarà l’ambient adient pel seu creixement.

L’Ateneu, pensat i organitzat exclusivament per als seus socis, té uns dies assenyalats, tal vegada pocs segons l’objectiu que es pretengui, en que una “Jornada de Portes Obertes” permet l’entrada de menors, com es el cas de “L’ou com balla”.

El desembre de 2011, es va programar a la Sala d’Actes una programació de “Bestiari” de Pere Quart. A la sala, molts infants van seguir amb atenció l’obra i en van sortir molt satisfets. Un any després al darrer desembre del 2012, s’ha repetit un programa infantil amb força èxit de públic.

Des de Fènix Ateneu opinem que actes d’aquesta mena, pensats per segments d’edat, s’haurien de prodigar una mica més. Seria una ocasió excel·lent per a que se sentin atrets el dia de demà per l’Ateneu.

XIV - Conclusió.

Aquest es el pensar de Fènix Ateneu. Amb la millor voluntat s’ha redactat aquest II Manifest que elevem a la Junta Directiva en particular i a la resta de socis en general, per al seu estudi i amb l’oferiment sincer de col·laboració del nostre grup, tot esperant conèixer les opinions que es poden expressar.

L’Ateneu Barcelonès, Abril de 2013

Annex

I  MANIFEST  FÈNIX  ATENEU

Octubre de 2007

Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials

La influència i prestigi que ha tingut el nostre Ateneu és Història. No volem que l’Ateneu sigui un museu o una peça més del parc temàtic turístic barceloní. Per això, en un moment d’inflexió en el seu rumb, com ara fa un segle, volem un Ateneu viu, un espai de confluència i creació dels més excel·lents agents culturals, polítics, artístics, civils… d’aquest país.

Podem viure de velles glòries o recrear l’Ateneu amb la implicació de tots plegats. Si escollim això darrer, i nosaltres ho fem, la primera qüestió és definir quines són les condicions del XXI que ens han de permetre l’èxit del XIX.

Durant l’actual mandat, un grup de socis actius hem estat debatent dins la Secció d’Estudis Polítics, Jurídics i Socials quines són les reformes bàsiques que l’Ateneu ha d’adoptar per a recuperar l’avantguarda cultural i cívica en aquest segle XXI amb la mateixa eficàcia i reconeixement que ho feu en el pas del XIX al XX. D’aquestes reflexions han anat sorgint propostes concretes tant de caire general com molt concret i específic. Avui en fem un resum en forma de proposta oberta a tots els socis en general, a aquells que expressen la seva generositat candidant-se als càrrecs de responsabilitat en particular, i també als, ben necessaris, nous socis que han de reforçar i donar continuïtat a la nostra Casa.

Perquè la precondició per a possibilitar, qual au Fènix, aquest renaixement, passa inevitablement per dos factors :

• una massa de socis que proporcioni la necessària i suficient independència de criteri i govern
• una disposició eficient d’àmbits de deliberació i acció per atraure i vehicular els més excel·lents exponents dels mons cívic, cultural, polític… del país

Davant aquest repte, plantegem la necessitat d’un Estudi Prospectiu Corporatiu de l’Ateneu, extern i independent, encarregant-ne la direcció i definició a persona o persones de la més alta autoritat en la matèria, de manera que defineixi, des de l’excel·lència i prestigi, els possibles Ateneus del segle XXI. Aquest Estudi hauria d’ésser analitzat i debatut en el marc d’un quatrimestre d’activitat deliberativa en àmbits públics, semiprivats, privats, etc, de la massa social. El recull d’aportacions i documentació generada, encapçalades per l’EPC, seria el Text de Referència al que s’hauria de referir qualsevol plantejament a curt i mig termini a l’Ateneu Barcelonès.

Mentrestant, i sempre des de l’aspiració a un Ateneu independent i excel·lent, és imprescindible revitalitzar amb contundència la vida social de l´Ateneu mitjançant la generació de nous atractius pel soci que serveixin alhora com a via de captació dels nous socis. Des d´aquesta perspectiva s´ha de potenciar l´activitat ateneística a tres nivells: petits, joves i grans. Pel públic més jove activitats diürnes i de cap de setmana que pugui compartir tota la família: avis, pares i nens. Pel públic jove i de mitjana edat, mesures com adaptar l´horari del bar als d’ús habitual i, per exemple, programar concerts, i altres activitats col·lectives, amb un caràcter més permanent. Pel públic més gran, potenciar les tertúlies, serveis específics i polítiques de descomptes que, en gran mesura i especialment per via dels acords intercorporatius, ja s´han començat a establir per al soci de l´Ateneu.

Reforçar les iniciatives existents, emparar-ne de noves que siguin atractives al perfil de soci excel·lent i actual. Millorar la connexió amb les xarxes de creació d’opinió i activitat pública del país. Incloure i potenciar àmbits ‘d’oci’ i servei, especialment bar-restaurant competitiu. Aprofitar i potenciar les noves formes de participació parcial o exclusivament virtual en la vida social de la Casa que ha d’oferir la dotació tecnològica, especialment en el camp de la comunicació, possibilitant i potenciant la participació i responsabilització dels socis i els no socis que veiessin en aquestes xarxes la raó per a fer-se’n. L’adequació tecnològica és una tasca permanent que ha de permetre millorar el funcionament de la Casa i permetre abordar noves i necessàries funcions, tant a nivell d’administració i govern com de vida social i connexió civil.

A l´espera de l´Estudi Prospectiu Corporatiu proposem un recull no exhaustiu de mesures immediates que han d’afavorir el camí vers un Ateneu independent i excel·lent:

• Dotació a totes les sales d’actes públics d’una capacitat de gravació audiovisual reproduïble en apartats ad hoc a la web, de manera que l’acte fos tant arxivable i consultable com seguible en directe des de qualsevol ordinador connectat arreu. I en un segon pas, la capacitat de videoconferència que permetria tant la possibilitat de participació en l´acte de qualsevol soci per lluny o impossibilitat de presència que es trobés, com el protagonisme de personalitats i especialistes sense les dificultats, i el cost, del desplaçament i presència en viu.
• Ampliació d’horari i serveis de bar-restaurant, tant en horari laboral-professional com nocturn, aprofitant la privilegiada situació de l’Ateneu per servir més i millor als socis i atraure’n de nous. Assegurant així mateix en tot l’espai de bar, sales i jardí connexió wifi permetent feina o esbarjo, en grup o individual.
• Davant la forta despesa de recursos, econòmics i humans, que suposa l´impressió tradicional dels tríptics de l´activitat mensual, i donada la generalització de l´eina informàtica (e-mail) com a via d´informació més ràpida, ecològica i econòmica, anar substituint aquesta per aquella. En el benentès que aquest procés és el que, per sostenibilitat, garantirà la recepció tradicional (via postal en paper) del programa als socis que així ho vulguin.
• De manera provisional i com a mesura adreçada a enriquir la qualitat de les diverses seccions, que cada ponent gestioni el pressupost econòmic assignat a la pròpia secció. Aquest pressupost hauria de ser anual, variable en proporcional quantia i consonància amb el de l´Ateneu i acumulable, de manera que una Secció pogués reservar-se els diners que no hagués gastat en un any per un altra, via que permetria augmentar l´excel·lència dels actes.
• L’Ateneu només es pot redreçar amb una oferta excel·lent i independent. Tasca titànica, ergo possible. Tornar el paper protagonista que es mereix el nostre estimat Ateneu és tasca i responsabilitat de tots i cadascun dels socis, i potenciar-ho és a les nostres mans.

Barcelona, octubre de 2007