Espanya cañí -42: Medalla d’Or al Mèrit per la Ciutat a... la Verge de les Angústies
Granada Laica denuncia la concessió de la medalla d'or de Granada a la Virgen de las Angustias
No deixa de vulnerar el principi d'aconfesionalitat de l'Estat concedint honors, subvencions i privilegis a entitats religioses
Un important sector de la població granadina, almenys un terç de la mateixa es considera atea, agnòstica o d'altres religions, veu com els seus representants polítics locals, utilitzen la religió amb finalitats polítiques concedint honors i distincions a símbols propis d'una determinada confessió religiosa
De forma permanent el govern municipal de Granada, ara amb majoria absoluta del PP, amb el suport del grup municipal socialista del PSOE, i l'oposició d'IU, no deixa de vulnerar el principi de aconfesionalidad de l'Estat concedint honors, subvencions i privilegis a entitats religioses o imatges catòliques, siguin confraries, verges,… des de la denominació de carrers i espais públics, col·legis, instal·lacions i equipaments,… a la medalla d'or que s'acaba de concedir.
Medalla d'or a la Verge pel Centenari de la seva col·laboració
Alguna cosa que recorda temps del nacional catolicisme on església i Estat es fonien per mantenir un confesionalismo a ultrança entre la població i en la vida ciutadana en tots els seus àmbits. Avui el Ple municipal concedirà la medalla d'or de la ciutat a una imatge religiosa catòlica, la Verge de les Angoixes, coincidint amb el centenari de la seva canonització: La Comissió d'Honors i Distincions de l'Ajuntament de Granada, integrat per representants de tots els grups polítics, ha proposat la concessió en 2014 de la Medalla d'Or al Mèrit per la Ciutat a la Verge de les Angoixes, patrona de la ciutat, amb motiu del primer centenari de la seva Coronació Canònica
Utilitzen la religió amb finalitats polítiques
Els principis de neutralitat i separació de les esglésies i l'Estat, així com la llibertat de consciència d'un important sector de la població granadina, almenys un terç de la mateixa es considera atea, agnòstica o d'altres religions, veu com els seus representants polítics locals, utilitzen la religió amb finalitats polítiques concedint honors i distincions a símbols propis d'una determinada confessió religiosa, que amb independència del nombre de seguidors, suposa actuar de forma parcial indentificándose amb una religió particular, en comptes de fer-ho de manera que aquests honors el siguin para els qui representin valors cívics assumits pel conjunt de la ciutadania.
Rebuig a aquest tipus de cerimònies i honors
Rebutgem doncs aquest tipus de cerimònies i d'honors a ens i símbols religiososque són molt respectables per els qui formen part d'aquesta religió o comparteixen aquesta creença, però no representen el comuna d'una ciutat. Alguna cosa que seria igual si es concedissin a altres ens o símbols particulars.
Valors de Maria Pineda
En el cas de Granada, el seu equip de govern amb majoria del PP es ve negant a reconèixer com a festiu el dia de Mariana Pineda, enfront de la celebració religiosa d'aquesta verge catòlica, mentre al propi Parlament Europeu es reconeixen els valors cívics en defensa de la llibertat i la democràcia de Mariana Pineda.
Intromissió del religiós en la política
És un exemple del confesionalismo catòlic al que ens tenen acostumats el govern municipal de Granada dels grups polítics majoritaris PP i PSOE. Sorprèn l'actitud d'aquest últim quan al seu recent Congrés celebrat a Sevilla, tant un com un altre candidat a la secretaria general havien llançat una aposta per recuperar el laïcisme, evitar la intromissió del religiós en la política i arribar a posar en qüestió els Acords i el Concordato amb la Santa Seu.
PP adopta un multiconfesionalismo
El d'avui a Granada no fa sinó tornar a deixar en paper mullat els plantejaments del PSOE en les relacionis esglésies Estat, on igual que el PP mantenen els seus privilegis i adopten un multiconfesionalismo (repartiment de privilegis a totes les religions) enfront del laïcisme que aposta pel respecte a les conviccions de tota la ciutadania, sense privilegiar en cap cas qualsevol creença o convicció personal. El que no només ocorre amb aquest privilegi simbòlic dels honors a imagenes religioses, sinó que es tradueix en privilegis econòmics com l'impagament d'impostos que els ciutadans verenos augmentar (cas de l'IBI) o no sofrir cap tipus de retallades en les milionàries subvencions que rep mensual i anualment l'església catòlica.
Documento con fecha viernes, 24 de febrero de 2012. Publicado el viernes, 24 de febrero de 2012.
Autor: Redacción. Fuente: El Plural.