"Una Europa autoamputada", Cassandra

Una petita enquesta, fa ja força anys, entre persones que visqueren en el segon i tercer terç del segle passat en territorio catòlic (Catalunya). Amb l'única pregunta de: "Per a vosté, qui són els jueus?"
Sense pretensions sociològiques, s'identificà una resposta automàtica, de les que es mouen a nivell d'evidència subconscient: "Els jueus són els que van matar a Déu Nostre Senyor".
Aquesta mena de pressupostos inqüestionats són uns potentíssims socialitzants. I parlem de gent que quan nasqueren (quan foren educats) l'emissió d'aquests conformadors morals corresponia quasi en exclusiva a l'Esglèsia Catòlica. I si això era (és) així amb aquesta generació, mirem d'imaginar com fou durant segles.
Encara que ens han fet amb mecanismes morals que limiten l'agressió (altres, la potencien), cal recordar que fins que s'ha anat combinant i/o substituïnt la referència religiosa d'identitat col·lectiva per la nacional, no hi havia (hi ha) res més -literalment- sagrat que la religió no 'de cad'un' sinó la de 'tots'. I en aquell (i aquest) món mental, què pot haver-hi, popularment, de més horrible, terrible, espantós, que la caça, burla, tortura i assassinat de   ...Déu?
En el brou d'aquests certeses, d'aquestes Veritats, durant segles, a Europa, de sud a nord, qualsevol petit catalitzador provocava (provoca?) el progrom ...
Potser ja sigui hora, o ho fou ja fa temps, d'historiar els sentiments i comportaments envers la població jueva de les nacions ocupades per l'acord Ribbentrop-Molotov.
De reconèixer (re-conèixer) el caràcter paneuropeu d'un macrohomicidi que, a més a més, ha estat la pitjor autoamputació de la nostra benvolguda, i cansada, península occidental asiàtica.

31-VII-21, Cassandra

Una pequeña encuesta, hace ya bastantes años, entre personas que vivieron en el segundo y tercer tercio del siglo pasado en territorio católico (Cataluña). Con la única pregunta  de: "Para usted, ¿quiénes son los judíos?"
Sin pretensiones sociológicas, se identificó una respuesta automática, de las que se mueven a nivel de evidencia subconsciente: "Los judíos son los que mataron a Dios Nuestro Señor".
Este tipo de presupuestos incuestionados son unos potentísimos socializantes. Y hablamos de gente que cuando nacieron (cuando fueron educados) la emisión de esos conformadores morales correspondía casi en exclusiva a la Iglesia Católica. Y si esto era (es) así con esa generación, intentemos imaginar cómo fue durante siglos.
Aunque nos han hecho con mecanismos morales que limitan la agresión (otros, la potencian), hay que recordar que hasta que se ha ido combinando y/o sustituyendo la referencia religiosa de identidad colectiva por la nacional, no había (hay) nada más -literalmente- sagrado que la religión no 'de cada uno' sino la de 'todos'. Y en ese (y este) mundo mental, ¿qué puede haber, popularmente, de más horrendo, terrible, espantoso, que la caza, burla, tortura y asesinato de   ...Dios?
En el caldo de cultivo de estas certezas, de estas Verdades, durante siglos, en Europa, de sur a norte, cualquier pequeño catalizador provocaba (¿provoca?) el progrom ...
Quizás ya sea hora, o lo fue ya hace tiempo, de historiar los sentimientos y comportamientos hacia la población judía de las naciones ocupadas por el acuerdo Ribentropp-Molotov.
De reconocer (re-conocer) el carácter paneuropeo de un macrohomicidio que, además, ha sido la peor autoamputación de nuestra querida y cansada península occidental asiática.