"exordi", "Consciència i/de/amb/... Justícia", Rafa Villaró

EXORDI

Sense justícia,

és la Llei qui té drets.

L'enorme gosadia de plantejar(-se) una Altra justícia, una forma i manera altres d'allò judicial, una revisió dels fonaments de l'això jurídic,

i fer-ho allà on no regeix el gatopardesc canviar el que calgui per a que res canvii sinó el nefand, perenne i planer 'sostenella y no enmendalla',

mereix, i li cal, tot el millor, en matèria i esperit, del que sigui capaç de catalitzar la voluntat de poder, de poder fer-ho,

que ens repta, si encara hi fóssim a temps, a actualitzar i competitivitzar les -malmeses per descuidades- columnes mestres

d'aquella vella demanda -proposta- de justícia i/amb/en/... llibertat; de drets i Dret en democràcia i llibertats.

En siguin els primers voluntaris parresia (1) i sindèresi (2)!

1.- Segons Foucault qui practica la parresia «no és només sincer... sinó que diu també la veritat».

https://ca.wikipedia.org/wiki/Parresia

https://www.elconfidencial.com/alma-corazon-vida/2015-04-06/michel-foucault-la-parresia_751634/

2.- Sindèresi (del grec συντήρησις, discrecció, de συντηρέω, observar)

Terme antigament utilitzat per a designar la capacitat de jutjar correctament en qüestions morals. Sinònim de consciència moral. És l'arrel del terme català senderi: bon judici, discerniment.

https://www.wikisofia.cat/wiki/Sind%C3%A8resi