arxiu cronològic general III/IV

 

(cont.)

 

Sense poder,
pots demanar permís
o pots demanar perdó.
18-V-21

 

Sense poder,
no pots tolerar.
Ni perdonar.
18-V-21

 

Lliberal no és qui defensa idees lliberals,
sinó que defensa lliberalment ses idees.
1-VI-21

 

L'indult et treu de la presó,
fent-te presoner perpetu.
8-VI-21

 

Només qui et domina
(qui et té al seu poder)
et pot perdonar
(màxim pecat d'orgull).
8-VI-21

Espanya no és Àfrica,
però Europa
comença als Pirineus.
V-21

 

L'indult et treu de la presó,
fent-t'en-hi perpetu.

 

L'indult et treu de la presó,
fent-te presoner perpetu.

Només qui et domina
et pot perdonar.

indult és a tolerància
com ics és a respecte.
VI-21?

 

L'Espanya actual continua igual de dividida
que la de fa 40 i fins i tot 80 anys.
I una societat feta de perdedors i vencedors
no pot anar vers cap mena de veritable cultura democràtica.

Espanya no és Àfrica.
Però Europa comença als Pirineus.
VII-21

 

Els partits són a la política
el que les folclòriques a la cultura.
8-VII-21

 

La més ensucrada de les pel·lícules d'amor,
no és res més que l'anvers de l'Holodomor.
10-VII-21

 

Imprevist, efímer, derrotat, l'"esdeveniment" grosfoguelià és, també i a l'hora, una (Hakim Bey dixit) Temporary Autonomous Zone.
Un moment, més que no pas un lloc. Un moment, més que no pas un dia. A una hora.
Un moment de sorpresa, entusiasme i un no-res veritable i únic (possible) que prenya, indiscriminadament, a aquells que el viuen.
Esdeveniment traït si apropiat, si institucionalitzat, si repetit, si es vol Cassandra... Traït del tot quan la por esdevé exigència de seguretat. De justícia.
Camus negant el respecte a la tolerància, al nou -però sempre repetit- règim, a la Revolució que (només) triomfa quan els revolucionaris van afusellant els darrers rebels.
16-VIII-21, Cassandra

 

'monoteisme' és una redundància
IX-21 (s.XX)

 

feta la trampa ...
IX-21

 

*ens estem ofegant en un mar de dades,
però ens morim per manca d'idees*
12-X-21

 

*L’educació cívica i lliure,
allò que els grecs anomenaven paideia,
és una eina política de la democràcia
i no un element més de l’estat del benestar*
20-X-21

 

*la llibertat de creença i de practicar els ritus religiosos
no pot confondre's amb el poder arbitrari de prescriure'ls
als qui no els comparteixen*
27-X-21

 

una societat de xais
acaba generant
un govern de llops
4-XI-21

 

...amb un Judicial en mans dels inventors de la Inquisició,
un Executiu, militar, tirant a executor,
i un Legislatiu de *feta la llei, feta la trampa*...
8-XI-21

 

els drets mai han donat dret a res
15-XI-21


sense espontaneïtat endreçadora ni naturalitat en el Dret,
ens encomanem als sants Kuhn, Lakatos i Feyerabend
seguint l'open camí del pope Popper
XI-21

 

La Revolució fou, a França,
Francesa.
A Anglaterra, un segle abans,
Gloriosa.
15-XII-21

Gloriosa? Francesa? ...Pendent!!
23-XII-21

 

Entre un gentilici i un panegíric,
les comparacions són il·lustratives.
Entre la descripció i la valoració
hi ha una radical diferència d'exercici,
de parresia.
XII-22?

 

un segle després,
España és l'única dictadura europea supervivent
(no hi ha Transició sense Procés Constituent. Oh, Xile)
27-XII-21

 

indult és a tolerància
com equis és a respecte
4-I-22

 

...fer ineluctable allò impossible.
10-I-22

 

Europa és l'herència amalgamada
de les dues Romes, la Imperial i la Universal
18-I-22

 

Lo mateix no és lo igual.
En lo igual desapareix la disparitat.
En lo mateix apareix la disparitat.
26-I-22

 

fes política, per que si no la fas,
la faran per tu,
i probablement contra tu
31-I-22

 

les doctrines polítiques
s'amaguen rera el Dret Natural.
L'excepció és la Llibertat,
que es fonamenta en la Voluntat.
En la de cadascú
6-II-22

 

Ordre Espontani, ...
o és un oxímoron
o el desordre és,
també, ordre.
14-II-22

 

Europa és el mar del Nord,
però no el bosc rus.
Europa és (encara?) el Danubi,
però no el Vardar.
Europa és un desig,
una voluntat de ser.
I Espanya?
Espanya no és Àfrica.
Però Europa comença
als Pirineus.
/
Europa es el mar del Norte,
pero no el bosque ruso.
Europa es (¿aún?) el Danubio,
pero no el Vardar.
Europa es un deseo,
una voluntad de ser.
¿Y España?
España no es África.
Pero Europa empieza
en los Pirineos.
III-22

 

el càstig és redemptor?
ho és el perdó?
12-IV-22

 

una classe política
que ni fa política
ni té classe
14-IV-22

 

l'única escisió
ho és entre creació i creador
18-IV-22
ni abans, per no-ser,
ni després per ja-ser.
18-IV-22

 

feta la trampa ...
per a què vols la llei?
(sense llei, què en seria?)
3-V-22

 

La sobirania és falaç,
pleonasme del poder,
la seva tautologia,
coartada del lliberticidi,
la substitució de la política
per la redundància teocràtica.
24-V-22

 

El dret d'autodeterminació dels pobles
només s'admet en els casos
en els que ja no cal
(per que tenen Estat propi).
25-V-22

 

plantejar la consciència,
o la justícia,
no va de jurisprudència.
És jurisgosadia
9-VI-22

 

democràcia partitocràtica:
oxímoron?
6-VII-22

 

l'insult ja no és insult, és només manca d'educació
5-VIII-22

 

llegir, o escoltar. És aquesta la qüestió?
6-VIII-22

 

neolliberals?!
els sobra la 'e'
13-VIII-22

 

tenir drets mai ha donat dret a res
27-VIII-22

 

es pot tenir dret
a tenir drets
sense merèixe'ls?
27-VIII-22

 

la Llei de l'Estat
mai és neutral,
universal,
no pot ser-ho.
Sempre és nacional.
Amb l'exclussiva
de la violència.
28-VIII-22

L'Estat és DUES exclusives:
>la nació
>la violència
sobre UNA sagrera:
>el territori
27-IX-22

 

l'immediatesa
aborta l'actualitat
22-IX-22

 

el tòpic és
succedani d'evidència
20-X-22

 

teories-clau vs teories-ganzúa
(de guineus i eriços?)
21-X-22

 

cal justificar la Justícia
28-X-22

 

cal alliberar la llibertat
2-XI-22

 

viure en llibertat
és viure en un consens
de voluntats. De voluntats.
2-XI-22

 

La justícia universal, la cristiana,
només és una, nessàriament, eterna
revenja de l'Home sobre l'home,
per no haver estat just amb
el propi Fill.
estiu-2022

 

Quan deixà la Justícia d'haver de justificar-se?
Quan la Sobirania se'n feu càrrec.

Com lliura la Sobirania a la Justícia de justificar-se?
Fent justícia a la Justícia.

Cal ajusticiar la Justícia.
Fent-li justícia.
Justificant-la.

Cal fer justícia a la Justícia.
Justificant-la.
O ajusticiant-la.

És just.
Ajustat a Justícia.

Ets just?
O (et) justifiques?
9-XI-22

 

La igualtat d'oportunitats
és necessària just per que
tots som diferents.
7-XII-22

 

Sense Justícia,
són les lleis
qui tenen drets.
15-XII-22

 

hi ha qui perd sa llibertat,...
i hi ha qui es guanya sa servitud
20-XII-22

 

el llenguatge serveix per a reforçar l’acord entre els que hi estan
i distanciar encara més els que no ho estan
16-I-23

 

no hi ha més traïció
que la d'hom
a sí mateix
23-I-23

 

...i, al bar,
demanen una de braves.
Però que no piquin.
4-3-23

 

mortals?
natals!
11-3-23


la voluntat de (poder) ésser lliure
11-3-23

 

qui som?
o sia,què¨.
Hi ha un com?
14-3-23

 

tao és tao,
que no pas
teo
20-5-23

 

cal evitar, sempre,
l'obeisciència
22-5-32

 

la Transacció espanyola fou
políticament brillant,
moralment penosa,
civilment devastadora.
24-5-23

 

som l'alter ego
de nosaltres mateixos
29-V-23

 

la Història, la instituïda,
no s'escriu mentint, no,
sinó callant, amb silencis.
2-VII-23

 

Els països cardinals de Catalunya són:
al nord, Catalunya Nord;
a l'oest, la Franja d'Aragó;
al sud, el País Valencià;
a l'est, ses Illes i l'Alguer.
9-7-23