47.- Dadá. El cambio radical del siglo XX; Jed Rasula; 22-IV-21

L'estiu de 1917, els joves pagesos europeus no sempre saltaven de les trinxeres, a l'ordre dels seus superiors, en direcció a les de "l'enemic". La diferència només era que si escollies la direcció contrària, qui et multiforadava no eren els del davant sinó els del darrere ...de Turquia a Flandes, de Rússia a França, la Gran Guerra era una escabetxina que ningú havia volgut ni sabut qui o què l'havia començat ...

De les masses de pacifistes, més aviat d'esquerres, que renegaven de la guerra feia quatre dies, en restaven quatre gats espaordits cercant fugir de la Gran Sagnia. Però Europa estava en guerra. Tota Europa? No, tota Europa, no. En mig del merder, un pilot de muntanyotes que mai ningú ha volgut ocupar feien de territori neutral, Arcàdia de traidors de les Nacions contendents, Discrecció per a diplomàtics, Compra-Venda de tresors que havien perdut el propietari, ...aquell estiu del 17, en un cul-de-sac anomenat Zuric, aprop d'un cabaret, mentre James Joyce vivia EL seu totxo, de retorn d'un Trieste que ho perdria tot en mans de la Nació Itàlia, un grupet de fugits russos es trobaven al voltant de Vladimir Ilich Ulianov, il·luminat com pocs que acabaria, gràcies a un acord amb el Reich, a Rússia liderant, amb el nom artístic de Lenin, una escabetxina bis, però aquesta contra els seus, afluixant així la pressió bèl·lica sobre els alemanys ...

Sembla que malgrat el proper veinatge entre ells i amb el cabaret, mai van coincidir. La història d'aquell estiu de 1917 a Zuric l'escriu el magnífic Agustí Pons a "Zuric, 1917. Lenin, Joyce, Tzara. Les tres revolucions que van canviar Europa" (LIBERinfo100-90). Però aquesta, la del LIBERinfo100-47, ens diu d'aquell cabaret, el Cabaret Voltaire, que fundà Hugo Ball convocant "als joves artistes de Zuric" i acabà avantguardant Berlin, París, Nova York, ...amb ambaixadors com George Grosz, Tristan Tzara, Marcel Duchamp, Francis Picabia, ...

Avantguardant o, i, sabotejant una de les més vergonyoses, patètiques, pedants, grotesques i ridícules 'pàgines de la història' humana: l'Art. Els artistes. La sociopsicologia del creador. De la Creació. De l'absurd d'afirmar la molt romàntica escissió entre Creador i Creació, però situant-se, i vet aquí la novetat, a la banda creadora.

No feia gaire que et socarrimàven de dalt abaix, i de viu en viu, a la plaça del poble, per ben menys. Però, en un moment on, al front bèl·lic, escrupulosos investigadors feien experiments massius de gasificació amb els que duien un uniforme diferent, enfotre-s'en de la creació artística no era al top ten de coses-que-impressionen.

Però dadà és el contrari de sí mateix. I quan dadà, conscient i volgudament, proclamava pública i ostentòriament que "... no transigim amb el gust del públic ..." (p. 179) estava fent sabotatge actiu a la semiòtica de l'art, i a través d'ell, de qualsevol situació vital.
"... hem de prendre consciència de que la nostra manera habitual de viure amb les seves impresions adormides i mancades de vida, ens encasella en clixès de realitat creats per l'hàbit i l'abscència de reflexió ..." (p. 108). Mig segle després, hom faria servir etiquetes com 'societat de l'espectacle' ...

NB: dadà és dadà, que no pas gratuït: algú sap d'on surt aquesta -única- menció en el libre a l'espanyolitut?: "... las fechas sólo interesan a los imbéciles y a los profesores españoles ..." (p.262)

(també al 90) +Marcus, +Plant.