España només ofereix al catalanisme l’anorreament
Manifest de 500 personalitats espanyolistes contra el "catalanisme hispanòfob"
Joel Carrasco
Foto: Mireia Comas
Barcelona. Divendres, 12 de març de 2021. elnacional.cat
Més de 500 personalitats espanyolistes han signat un manifest en defensa de la "nació constitucional" i contra el "nacionalisme català hispanòfob" que busca "derrocar la Constitució del 1978".
El manifest l'ha promogut Impulso Ciudadano, associació que va portar l'expresident de la Generalitat, Quim Torra, al TSJC per la pancarta dels presos polítics. El text arriba amb motiu del 40è aniversari del controvertit "Manifest dels 2.300". El manifest va ser publicat al 25 de gener de 1981, que ara compleix quaranta anys. Aquest s'oposava a la immersió lingüística i a la implantació del català com a llengua vehicular de l'ensenyament als centres educatius.
El nou manifest està signat per Mario Vargas Llosa, Arcadi Espada, Albert Boadella, Cayetana Álvarez de Toledo i dirigents de Societat Civil Catalana, entre d'altres espanyolistes.
"El separatisme ha creat una crisi política"
El nou manifest titulat "En defensa de la nació constitucional i per la igualtat de tots els espanyols" assenyala que "l'ús del català va anar avançant cap a l'exclusió de la llengua comuna i el refús dels llaços històrics, afectius, culturals i lingüístics que uneixen a tots els espanyols". També ataca "el separatisme que ha creat una crisi política en el nostre país", que a més "amenaça de destruir la unitat i la mateixa existència d'Espanya com a nació i com a Estat democràtic".
També aprofiten per desprestigiar l'ensenyament català afirmant que "molts veuen amb dolor com els seus fills són adoctrinats en les escoles en el menyspreu d'Espanya". "Molts pateixen amenaces i son estigmatitzats per discrepar de la ideologia independentista", apunta el manifest. Seguidament ataquen: "no consentirem que aquest patrimoni compartit sigui destruït per minories supremacistes i mitjans antidemocràtics".
"Defensar Espanya pel bé comú"
Per aquests motius, consideren que "gens és més important i urgent que frenar" el "procés destructiu, fer-lo retrocedir i derrotar-lo amb les armes de la raó, de la política i del dret". "La resta dels problemes econòmics i socials no podran ser abordats si la nostra pròpia existència com a nació està amenaçada i no tenim un Estat democràtic fort i cohesionat", assenyala el text.
Finalitzen el manifest amb una crida a "defensar a Espanya del bé comú" i que "tots els ciutadans adoptin una actitud decidida en defensa de l'ordre constitucional contra els qui volen destruir-lo".
El Manifest dels 2.300 va ser un manifest aparegut el 25 de gener del 1981.[1] Fou signat per un grup de persones que en principi residien a Catalunya, entre ells Federico Jiménez Losantos, Santiago Trancón, Amando de Miguel, Carlos Sahagún i José Luís Reinoso i suposadament fins a 2.300 persones més.[2] En aquest es criticava la política lingüística, especialment en educació, del nou govern de la Generalitat de Catalunya després de la transició espanyola. Els primers l'acusaven de discriminar el castellà i d'insolidaritat respecte d'Espanya.
El manifest, tot i que redactat el 25 de gener del 1981, havia de ser publicat a finals de febrer a Diario 16, que llavors dirigia el periodista Pedro J. Ramírez. Però eren temps convulsos; el 29 de gener, havia dimitit Adolfo Suárez i el cop d’estat del 23-F en va endarrerir la publicació fins al 12 de març, un dia abans que s'aprovés la LOAPA.[3]
Després de l'atemptat de Terra Lliure contra Federico Jiménez Losantos el maig de 1981, alguns dels firmants del manifest marxaren de Catalunya.
La idea del Manifest dels 2300 fou de Santiago Trancón, professor de literatura i llengua procedent de Valderas (Lleó); el sindicalista José Luís Reinoso, i Carlos Sahagún, poeta d'Onil (Alcoià), i defensor de l’anarcosindicalisme. Tres perfils d’esquerres que no se sentien còmodes amb el catalanisme del PSC i el PSUC. Els tres varen anar a buscar Federico Jiménez Losantos, que llavors treballava de professor en un institut de Santa Coloma de Gramenet. I segons alguns testimonis Jiménez Losantos va reescriure el primer esborrany de Trancón i tots quatre el portaren a Amando de Miguel, professor de sociologia a la Universitat de Barcelona, perquè volien un "intel·lectual" a la capçalera del manifest.[3]
La veracitat sobre si el manifest tenia el suport de 2300 intel·lectuals s'ha posat en dubte. El poeta Gil de Biedma en publicà una crítica a La Vanguardia i el definí com a surrealista per la visió que mostrava el manifest d'un conflicte migratori que segons ell no existia,[4][5] i també afirmà que ell posava en dubte algunes firmes com la del sociòleg Esteban Pinilla de las Heras.[3]
Vegeu també
- Manifest per la llengua comuna (2008)
- Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes
Referències
- «1981 Apareix l'anomenat "Manifest dels 2300" contra la normalització del català». Llibertat, 12-03-1981 [Consulta: 31 gener 2021].
Enllaços externs
- Manifest dels 2.300 (1981) (castellà)
- Manifest per la llengua comuna (2008) (castellà)