"Superdotats: quan la intel.ligència i el talent, a Catalunya, suposen un problema", Cassandra

Tota societat té els seus tabús. I convenen, per a salvaguardar els mecanismes bàsics de suficient consens i cohesió social. Esdevenen un problema, però, quan els canvis culturals els fan obsolets; pitjor: contraproduents. I ho acaben sent perquè, malgrat ésser -històricament mostrat- contingents, són viscuts com a transcendents, com a evidències sacres que, sovint només mencionar-los, trontolla el constructe de les certeses.

I si, a més a més, arrelen en àmbits socialment estratègics, les resistències que generen en l'statu quo obsolet són més desesperades, potser fins a impedir-ne el plantejament (produint llavors en la renovació social entre un curtcircuit -com a poc- i un col.lapse -com a prou-).

Un dels àmbits estratègics socialment tabú des del canvi de règim (que no de cultura política) que significà la 'Transició espanyola' és, segueix essent, el de l'educació, el de l'IVA (Idees, Valors i Actituds, Pujol dixit) dels Principis Fonamentals del Moviment pedagògic progre(sista?). I entre els seus manaments, un que els orienta i resumeix: la igualtat entesa com a 'cafè per a tots'. L'oferta, única i obligatòria, d'un prefixat i encarcarat procés d'escolarització únic i general pel que han de passar aquella irreductible diversitat humana que són la canalla. Canalles! (ells, els sacerdots de la Pedagogia de la Plastilina -Monzó dixit-, no pas la canalla)

En lloc de bastir un sistema que doni espai i fomenti les -personals i intransferibles- capacitats de cada potencial persona responsable, els fem passar -als crios- per un tamís de calibre únic dissenyat pels malsons d'una Raó pertorbada.

I és que hom veu el documental 'Superdotados: al este de la campana de Gauss' (*) i li agafa una, molt política, emprenyada...

Deixem (per a un'altre dia?) la part central de la campana de Gauss que el molt específic i concret -però despietadament condicionant- criteri de potencialitats intel.lectuals defineix, no perquè els seus habitants hi trobin resposta adequada al seu cas, sinó perquè se'ls fa prou viable adaptar-se (?!...) a la resposta (?!) que els don l'Ensenyament Únic i Obligatori, i centrem la nostra atenció (encara podem?) en aquestes -elegants- cues que, habitualment, defineix a dreta i esquerra. Diuen els especialistes en la matèria que estan habitades per una quantitat semblant de població que (perquè no?) qualificarem d'infra i supra dotats -en el criteri escollit-. El problema, real i general, amb el que es troben aquests nens i nenes és que, precisament degut a la seva ubicació en aquesta campana de Gauss, se'ls fa poc o gens viable treure benefici d'un motllo que els va massa ampla i, a la vegada, immisericordement estret.

Tampoc és que el mencionat EUiO ignori -i passi de- el cas (els casos, aquestes dues cues de la campana de Gauss). De fet, i deixant (per a un'altre dia) plantejaments -històricament progressistes- eugenèsics, avui en dia -aquí i ara- és una part decisòria (i decisiva?) de 'les nostres escoles' tot l'embalum de l'atenció a la diversitat, assessorament psicopedagògic, adaptacions curriculars, ... Deixo (sí, per a un'altre dia) el parlar (i, si cal, despotricar) dels seus fonaments, intencions i sentit, i cloc amb una dada que m'agradaria que fos no només rebatuda sinó -popperianament- falsacionada: pràcticament el 100% dels recursos d'aquesta metàstasi escolar es dedica a la cua infra de la nostra -i sempre bella- campana de Gauss. I una magnitud tendent a 0 (zero), a la cua supra, quan 'dades oficioses' -i sospito que minusvalorants- parlen del 50% de 'fracàs escolar' entre la quitxalla amb ''altes capacitats''.

És per que els habitants d'aquesta (cua, la supra), degudament facilitats per a desenvolupar les seves potencialitats personals, són els que de més capacitats -ultra la pròpia satisfacció- han estat dotats per a aportar al comú social, civil, cultural del... país? És per que per tal d'ésser líders en quelcom estem disposats a ser-ho encara que només sigui en 'fuga de cervells'? És per que... què!?

*: veieu, sisplau, el documental 'Superdotados: al este de la campana de Gauss' (Zarabanda Films, 'Documentos TV', 1-IX-09, TVE2) abans de respondre (?). És la referència d'aquest comentari. El teniu a youtube:

SUPERDOTADOS: al este de la campana de Gauss.
https://www.youtube.com/watch?v=hEFrV1VGads&t=12s      
youtube, 52'
SUPERDOTADOS: al este de la campana de Gauss.
https://www.youtube.com/watch?v=Algk65uFvbY
youtube, 59'
SUPERDOTADOS: al este de la campana de Gauss.
https://www.youtube.com/watch?v=tkeLmVUBqpQ
youtube, 52'
SUPERDOTADOS: al este de la campana de Gauss.
https://www.youtube.com/watch?v=RTnw49JNwI0
youtube, 1h12'
Superdotados 1 de 6 (Al este de la campana de Gauss)
https://www.youtube.com/watch?v=eR0xZf1TR-I
youtube, 10'
Superdotados 2 de 6 (Al este de la campana de Gauss)

Superdotados 3 de 6 (Al este de la campana de Gauss)
https://www.youtube.com/watch?v=8Yadf1A-2zo
youtube, 10'
Superdotados 4 de 6 (Al este de la campana de Gauss)

Superdotados 5 de 6 (Al este de la campana de Gauss)

Superdotados 6 de 6 (Al este de la campana de Gauss)
https://www.youtube.com/watch?v=Ez8_r0XUaRY
youtube, 6'

3-IX-09, Cassandra