Transnístria, xantatge rus sobre Moldàvia, Ucraïna, Romania, ...

22/06/2020 -lavanguardia

En el panorama internacional hi ha ara per ara quatre esperpents polítics: quatre entitats que s’autodenominen estats, però que no reconeix ningú; tampoc les seves respectives monedes. Són Abkhàzia, Nagorny Karabaj, Ossètia Meridional i Transnístria.

Les quatre entitats són, més o menys directament, fruit de les ambicions hegemòniques de Rússia. Totes tenen en comú que han nascut a trets, que tenen una viabilitat onírica i que s’han escindit d’ estats amb un nivell de vida baix.

Però de totes quatre Transnístria és –entre Moldàvia i Ucraïna, a l’est del riu Nistru (en rus, Dniestr)– l’entelèquia més inversemblant. I és tan estrafolària que a la fortalesa de Bender –la gran atracció turística del país– s’hi pot veure una estàtua dedicada al baró de Muenchhausen, un personatge cèlebre dels contes alemanys per les seves mentides. I com que tot és diferent a Transnístria, a Muenchhausen no li han erigit un monument per un ser mentider majúscul, sinó ser un per presumpte heroi militar.

En realitat, Bender va entrar a la història per haver estat el bastió més septentrional de l’imperi otomà en el moment de màxima extensió i perquè allà CarlesXII de Suècia hi havia perdut (en una escaramussa) una orella . Però la història atreu pocs turistes –i encara menys, a Transnístria–, de manera que la plaça viu literalment de la rifeta... i de l’aire romàntic de l’escenari com a lloc de casaments i festejos.

Des que es va separar de la república de Moldàvia el 1990, Transnístria ha estat un empori dels negocis il·legals: contraban, drogues, blanqueig de diner negre, etc. I, en conseqüència, l’espina dorsal del país és un consorci – Sheriff– que controla no només la minsa economia del país, sinó també l’ordre públic, el trànsit rodat i els mitjans manipuladors de l’opinió pública. Sheriff va ser fundat per dos exagents del KGB soviètic quan es va enfonsar l’URSS.

Transnístria, com els seus altres tres germanastres estatals, va néixer en el caos de l’enfonsament de l’URSS. Però va néixer amb un problema ètnic. Després de la Segona Guerra Mundial, Stalin va practicar un trasllat massiu de poblacions a tot l’URSS i va russificar fortament l’est de la llavors República Soviètica de Moldàvia. Això ha donat a Moscou des del 1990 una basa forta per immiscir-se en la política moldava i la va utilitzar des del desmembrament de l’URSS per impedir que la República independent de Moldàvia s’unís a Romania, un país de què formava part abans de la Segona Guerra Mundial i amb què encara comparteix idioma.

La pressió russa era més eficient sobre Moldàvia i Transnístria per tal com disposava en aquest últim lloc no només de la mentalitat russocomunista dels nous transnistris, tots ells russòfons, (a Tiraspol, la capital de Transnístria, encara llueixen en façanes l’emblema comunista de la falç i el martell i s’hi sent parlar més rus que romanès), sinó també de l’evidència que a la Federació Russa el nivell de vida era molt més elevat que a Moldàvia. Però Transnístria no té frontera amb Rússia i les tensions entre Moscou i Kíev han frenat l’interès moscovita per Transnístria, ja que la separació de la República de Moldàvia actualment només serviria per fer créixer el territori d’Ucraïna.