Suècia avalua s’estratègia antiprohibicionista davant el covid-19

Suècia entona el mea culpa de la gestió laxa de la crisi

  • Hi ha massa morts, admet l’epidemiòleg estatal
Núria Vila, Malmö. Servei especial

03/06/2020 - lavanguardia

Per primera vegada des de l’inici de la crisi del coronavirus, l’epide­miòleg estatal de Suècia i principal responsable de la gestió, Anders Tegnell, ha admès que el país hauria d’haver imposat més restric­cions, reconeixent que s’han produït massa morts.

“Si ens trobéssim amb la mateixa malaltia, amb exactament el que sabem ara, crec que optaríem pel camí del mig entre el que ha fet Suècia i el que ha fet la resta del món”, va afirmar ahir Tegnell a la ràdio pública. “Crec que hi ha potencial de millora en el que hem fet a Suècia, clarament”, va reconèixer, encara que va remarcar que continua considerant negatiu un confinament total. “Hauria estat bo saber més sobre exactament què tancar per prevenir-ne millor la propagació”, va afegir, argumentant que, com gairebé tots els països europeus van tancar sobtadament, és difícil saber quines mesures van funcionar millor.

L’estratègia per protegir la població de risc clarament ha fallat, així com la pràctica de tests

Suècia ha mantingut obertes escoles i negocis, inclosos bars, restaurants i centres comercials, en una de les estratègies més laxes d’Europa. El Govern de centreesquerra ha seguit al peu de la lletra els consells de l’ Agència de Salut Pública i de Tegnell, argumentant que calia seguir les directrius dels experts i no prendre decisions polítiques.

Es van prohibir les concentra­cions de més de 50 persones, es van tancar les classes presencials a instituts i universitats i es van restringir les visites a les residències de gent gran (encara que ja molt avançada la infecció). La gestió sueca s’ha fonamentat en la recomanació de minimitzar el contacte social i extremar la higiene, evitant així restriccions dràstiques com han fet la majoria de països del continent, inclosos els seus veïns escandinaus.

Segons les darreres dades ofi­cials, la Covid-19 ha provocat 4.468 morts a Suècia, mentre que a Dinamarca han estat 580, i a Noruega, 237. Aquestes xifres situen Suècia com el sisè país del món –excloent-hi els microestats– amb més morts amb relació a la població: 443 morts per milió d’habitants, quatre vegades més que Dinamarca i deu més que Noruega.

A la pregunta de si hi ha hagut massa morts, Tegnell no deixa lloc a dubtes: “Sí, absolutament”. Es podria haver fet alguna cosa per prevenir-ho? “És el que hauríem de considerar en el futur, si hi havia ­alguna manera de prevenir-ho”, va declarar.

El principal objectiu de l’estratègia sueca va ser protegir la població de risc, i és en aquest punt en el que clarament ha fallat. El 90% dels morts eren més grans de 70 anys i, d’aquests, la meitat vivien a residències i un altre 25% a casa amb cures a domicili. Diverses informacions han evidenciat que el personal de les residències no estava format i mancava de material de protecció. La preparació del país “no va ser prou bona”, va admetre ja a mitjans d’abril el primer ministre, el socialdemòcrata Stefan Löfven.

Un altre fracàs admès pel Govern ha estat la falta de tests. L’objectiu era arribar als 100.000 a la setmana a mitjans de maig, però encara no s’hi ha arribat a 30.000. L’explicació és la falta de coordinació entre diferents organismes estatals, re­gionals i municipals. L’ Executiu va anunciar aquest dilluns que abans de l’estiu haurà creat una comissió per analitzar la gestió que s’ha fet de la pandèmia.