"Cap a una Escòcia independent?", Montserrat Guibernau

Al Regne Unit s'ha obert el debat sobre la celebració d'un referèndum sobre la independència d'Escòcia promogut pel primer ministre Alex Salmond, líder del SNP, que ho va incloure al seu programa electoral del 2011. Salmond va obtenir la majoria absoluta i es disposa a complir el promès.

Per descomptat que la iniciativa incomoda al Govern britànic -per definició cap Estat contempla favorablement alterar la seva integritat territorial-, però el Regne Unit és un país amb una llarga tradició democràtica que en cap moment es planteja qüestionar el dret dels escocesos a decidir sobre el seu futur polític, ja sigui dins o fora de la Unió. La definició d'Escòcia com a nació comporta el respecte de la seva cultura, la seva història, el seu territori, la seva identitat diferent i el seu dret a l'autodeterminació.

Un referèndum sobre la independència d'Escòcia solament serà legal si és autoritzat pel Parlament de Westminster. Arran de la llei d'Escòcia de 1998, en la qual es va establir el seu règim autonòmic, aquells temes definits com a matèries reservades, per exemple els relacionats amb la Unió, només poden ser legislats per Westminster. La convocatòria d'un referèndum podria afectar a la Unió; una eventual victòria del sí exigiria la dissolució i posterior redefinició de la Unió entre les nacions que avui formen el Regne Unit: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. Per tant resulta evident la necessitat que Westminster autoritzi el referèndum i el primer ministre David Cameron ja s'ha compromès a introduir la legislació necessària perquè aquest sigui legal.

El tema va saltar a la palestra fa tan sol uns dies quan Cameron va intentar determinar la data i la pregunta a realitzar en el referèndum, la qual cosa va generar una reacció immediata i contundent. En qüestió de minuts els escocesos recordaven a Cameron que només hi ha un diputat conservador en tota Escòcia i se li convidava a no ficar-se en els seus assumptes. Les alarmes van sonar a Westminster, calia evitar un enfrontament entre un Govern tory a Londres i un Govern liderat pel SNP a Escòcia, perquè els escocesos podrien reaccionar situant-se al costat de Salmond.

Recordem que el SNP ha aconseguit reduir la taxa d'atur a Escòcia com a conseqüència de l'engegada de 54 nous projectes en infraestructures; a més no cobra taxes als universitaris escocesos; ni cobra per les receptes mèdiques, i ofereix assistència gratuïta a les persones majors, que poden accedir a una residència sense haver d'obstinar les seves cases i gastar tots els seus estalvis.

Cameron aposta per un referèndum que inclogui una sola pregunta -independència sí o no- a celebrar al més aviat possible. Però Salmond té altres plans, es planteja realitzar-ho a la tardor del 2014 i incloure dues preguntes en el mateix, la primera és un sí o un no a la independència, la segona interroga: "Està vostè a favor de la devolution max?", és a dir, de l'autonomia fiscal d'Escòcia. I mentre hi ha seriosos dubtes que Salmond aconsegueixi un sí a la independència -per aquest motiu formular la pregunta no resulti massa arriscat per a Cameron-, les possibilitats que la majoria de la població es manifesti a favor de l'autonomia fiscal d'Escòcia són molt elevades. cal afegir que la devolution max supera notablement les aspiracions del pacte fiscal proposat pel Govern de Catalunya.

Alex Salmond, economista de professió, és un polític carismàtic, intel·ligent, professional i molt treballador triat com a Britànic de l'Any per The Times en 2011. Als 35 anys es va erigir en líder del SNP i ara demostra una estratègia clara i ben dissenyada que és molt possible resulti en la independència d'Escòcia, o en la cuasi-independència. No busca el antagonismo sinó la negociació que li permeti ampliar l'autonomia escocesa i aconseguir una separació cordial si guanya el referèndum. El seu plantejament inclou la preservació de la monarquia -gaudeix d'una bona relació amb Isabel II, amb qui comparteix la passió per les carreres de cavalls-.

Però, quins serien els principals reptes als quals s'enfrontaria una Escòcia independent? El país hauria de decidir si adopta l'euro com a moneda o si decideix mantenir la lliura esterlina -si això fos possible-. Escòcia hauria de sol·licitar l'accés a la Unió Europea -algun país membre ja ha avançat la seva oposició-. La crisi econòmica va situar al Royal Bank of Scotland en nombres vermells i el Govern britànic ha invertit 40.000 milions de lliures de diners públics en el seu rescat. Quin percentatge estaria Salmond preparat a retornar? Sense incloure la participació de deute públic que correspondria a Escòcia i que es xifra en uns 110.000 milions. La independència acabaria amb el generós subsidi anual establert per Westminster -uns 10.000 milions de lliures- finançat principalment per contribuents anglesos.

Una Escòcia independent hauria de comptar amb els beneficis resultants dels jaciments de petroli en el mar del Nord, que el SNP estima ascendeixen a un bilió de lliures. En 2010, 3.446 milions de tones de petroli i 2.337 bilions de metres cúbics de gas natural van ser extrets del mar del Nord. La contribució fiscal de la indústria del petroli i el gas ascendirà a 11.100 milions de lliures esterlines en 2011-2012 (UK Oil and Gas).

Jenny és anglesa i resideix a Edimburg, on ha creat una empresa de disseny que factura 300 milions de lliures esterlines a l'any. La possibilitat d'una Escòcia independent li repugna, és unionista i considera a Escòcia com a part del Regne Unit, i per això ha manifestat sense ambages que està disposada a traslladar la seva empresa a Anglaterra si el referèndum obre el camí a la independència.

David és escocès però viu a Londres des de fa 17 anys i treballa en la City. No li fa cap gràcia no poder votar en el referèndum, doncs creu que té dret a decidir i a influir en el resultat. Però la normativa anunciada pel SNP preveu atorgar el vot solament als residents a Escòcia, ja siguin anglesos, escocesos, galeses, irlandesos o ciutadans de la UE. A més David està preocupat per la possible hostilitat cap als escocesos que el debat sobre la independència i, sobretot, una eventual separació d'Escòcia podria generar.

Milers d'escocesos viuen south of the border! (al sud de la frontera escocesa) i ocupen posicions influents en la política, els negocis i els mitjans, mentre que el nombre d'anglesos residents a Escòcia és molt més reduït; la qual cosa ha generat una societat escocesa singularment homogènia i cohesionada si la comparem, per exemple, amb la societat catalana on l'argument econòmic a favor de la independència està guanyat però no així l'identitari que resulta molt més complex.

Segons una enquesta del The Sunday Estafis/Radio Scotland (5/ II/ 12), el 37% dels escocesos recolzen la independència, mentre que el 42% s'oposa. Només un 5% marca la distància entre ambdues postures i, per tant, la clau del referèndum estarà en mans dels indecisos que representen el 21% dels votants. L'enquesta confirma que la meitat dels consultats es manifesta a favor d'un increment significatiu en el nombre de competències i taxes que haurien de ser transferides al Parlament d'Escòcia; una quarta part es declara en contra i l'altra quarta part es mostra indecisa.

On si sembla existir acord és en la valoració positiva que s'atribueix a una eventual independència del país, ja que el 64% considera que exerciria un impacte positiu en la cultura escocesa i el 59% pensa que incrementaria la confiança dels escocesos reforçant la seva identitat. Però els escocesos estan intranquils, principalment per l'economia, i aquí és on s'enfrontaran Alex Salmond i George Osborne, ministre d'Economia britànic encarregat de demostrar que l'emancipació els resultaria francament cara. Els escocesos saben que la independència representaria perdre el generós subsidi de Westminster que, segons el 43% dels enquestats, suposaria un increment en els seus impostos. Però això no és tot, la possibilitat d'adoptar l'euro com a moneda aterreix als escocesos i el 75% es manifesta en contra d'adoptar-ho.

L'argument a favor de la independència es guanya a nivell cultural, simbòlic, d'identitat, de reconeixement i de llibertat; però no és clar que pugui guanyar-se a nivell econòmic. Salmond no es cansa de repetir que una Escòcia independent explotaria els recursos petrolífers del mar del Nord. A dia d'avui, aquest argument no ha convençut a la ciutadania. Però Escòcia no és l'única que ha afermat la seva identitat nacional en els últims anys. De fet, a la majoria dels anglesos els té sense cura un possible divorci escocès; al contrari, el 52% recolza un increment de competències per a Edimburg, mentre que un 32% està a favor de la independència escocesa. És possible imaginar percentatges similars de respatller de la resta de l'Estat espanyol a un eventual referèndum legal sobre el pacte fiscal i la independència de Catalunya? Si fos possible realitzar tal referèndum, és clar.

Estem assistint a l'emergència d'Anglaterra com a comunitat política desitjosa de reforçar una identitat diferent, amb un bagatge històric indisputable que, arribat el moment, opta per distanciar-se d'una identitat britànica gairebé sempre difícil de definir o definida simplement com a sinònim de l'anglesa. En la identitat anglo-britànica, gana força un component anglès que cada vegada està més polititzat; és a dir, com més anglesa se sent una persona, més s'incrementa la possibilitat que aquesta consideri l'estructura política de la Unió Britànica com a injusta.

Però és clar que un eventual trencament del Regne Unit disminuiria el seu territori de forma notable i és possible que la seva influència internacional es veiés afectada. Per exemple, podria un Regne Unit empetitit -sense Escòcia i tal vegada d'aquí a uns anys sense Irlanda del Nord- mantenir el seu lloc en el Consell de Seguretat de l'ONU? Fins a quin punt es veuria afectada la seva potència econòmica, la seva capacitat militar i el seu estatus en el context internacional?

12/13-II-12, Montserrat Guibernau, catedràtica de Política, Queen Mary University of London, lavanguardia