covid-19: l’OMS aval·la el model suec

  • L’estratègia laxa dels nòrdics pot servir per als desconfinaments

Ha guanyat Suècia? Fa setmanes que el país rep crítiques i advertències sobre els perills de la seva singular estratègia per contenir el coronavirus, basada més en les ­recomanacions que en les prohibicions. Científics i mitjans inter­nacionals l’han qualificat d’“ex­periment” i Donald Trump s’ha referit en ocasions al país com a exemple del que no s’ha de fer .

Però en les últimes hores les ­autoritats sueques han rebut el reconeixement de l’ Organització Mundial de la Salut (OMS), que ha assenyalat el país com un exemple que es pot seguir de cara a la “nova normalitat” a la qual tothom s’haurà d’adaptar durant els propers mesos. “Si volem assolir una nova normalitat, crec que Suècia representa un model futur en molts sentits”, va dir en roda de premsa el director executiu del programa d’emergències sanitàries de l’OMS, Michael Ryan.

Des de l’inici de la crisi, Suècia s’ha desmarcat de la resta de països europeus i, a diferència també dels seus veïns nòrdics, ha evitat imposar restriccions severes i ha mantingut obertes escoles i negocis, confiant en la responsabilitat dels ciutadans i argumentant que és un model més sostenible a llarg termini.

La de Ryan no va ser una declaració espontània, sinó a preguntes d’una periodista del diari suec Svenska Dagbladet , però va deixar clar el seu suport amb un matís. “Crec que hi pot haver lliçons que podem aprendre dels nostres col·legues suecs”, va dir, assegurant que pot servir de model per a les societats que vagin sortint del confinament. “Haurem de ser conscients que el virus continua present, i com a individus, famílies i comunitats, hem de fer tot el possible per reduir-ne la transmissió, la qual cosa suposarà ajustar la forma de viure les nostres vides”, va dir. I va afegir: “Crec que potser a Suècia estan veient en temps real com es fa”.

L’experiment suec

No ha tancat escoles i negocis, confiant en la responsabilitat dels ciutadans

Ryan considera que, en general, s’ha malinterpretat l’estratègia ­sueca: “Es té la percepció que no ha introduït restriccions ni mesurades i que ha permès que la malaltia es propagui lliurement; pensen que Suècia ha optat per no controlar la Covid-19, però res més lluny de la realitat”, va dir, donant així la raó a les autoritats sueques, que han negat reiteradament que aquesta sigui la seva intenció.

Segons el directiu de l’OMS, en el que s’ha diferenciat Suècia ha estat en la manera de controlar la malaltia: “El que ha fet ha estat confiar molt en els ciutadans per implementar el distanciament físic”. I aquí hi ha el matís: “Això encara cal veure si ha tingut èxit o no”. Tampoc no va voler aventurar-se a afirmar que Suècia estigui millor preparada per a una eventual segona onada de contagis. “Fins i tot en àrees on la transmissió ha estat bastant intensa, sembla que la proporció de persones amb anticossos és bastant baixa –va afirmar–, per la qual cosa les possibilitats que la malaltia es torni a desenvolupar són força ele­vades”.

Les paraules de Ryan han arribat en el millor moment per a l’ Agència de Salut Pública, organisme independent del Govern, que lidera la gestió de la crisi. “Per descomptat, és afalagador per a Suècia. Intentarem complir amb les expectatives que això comporta”, va dir el diari Dagens Nyheter l’epidemiòleg Anders Tegnell, encarregat d’informar diàriament de l’evolució de la malaltia i que s’ha convertit en el blanc de totes les crítiques.

Més contundent ha estat Johan Giesecke, anterior epidemiòleg estatal i avui assessor de l’OMS, que assegura que Suècia ha pres la via correcta. “El brot s’ha gestionat de forma incorrecta a tot el món excepte a Suècia, però potser d’altres puguin aprendre alguna cosa”, va dir al mateix diari.

El 40% de les morts

Com en altres països, el flanc feble del país han estat les residències de gent gran

Giesecke va subratllar que hi ha molts països europeus que tenen taxes de mortalitat tan o més altes que el país escandinau, posant com a exemple Espanya, la Gran Bretanya i Bèlgica, però també va admetre que no passa el mateix entre els seus veïns. Suècia és, amb molta diferència, el país nòrdic més perjudicat pel virus. Amb ­gairebé 2.600 morts, registra una ràtio de 256 morts per milió d’habitants (el setè al món, traient els microestats), mentre que a Dinamarca és de 78 (amb un total de 452 morts); a Noruega, de 38 (207), i a Finlàndia, de 37 (206).

Ryan es va referir així mateix a la propagació de la infecció en les residències de gent gran, que com en altres països ha estat el principal problema a Suècia (el focus d’un 40% de les morts), la qual cosa va considerar “tràgica, però no única”. Giesecke hi coincideix quan assegura que Suècia “no hauria de tenir gaire mala consciència”. “Es podria pensar que un tancament sever, com ha fet el Regne Unit, podria haver ajudat a parar el contagi a les residències, però no ha estat així”.

Núria VilA, Malmö. Servei especial, 01/05/2020 - lavanguardia