Dinamarca conrearà el cànnabis de mig Europa

  • La producció de marihuana per a l’exportació superarà les 120 tones

Dinamarca figura des del 2018 en la cada vegada més extensa llista de països que han optat per despenalitzar la marihuana per a finalitats terapèutiques. De moment, es tracta d’un programa experimental, un projecte pilot de quatre anys que acabarà a finals del 2021, quan s’haurà de prendre una decisió definitiva.

La iniciativa ha atret l’interès de les grans corporacions que lideren aquesta indústria amb un alt potencial de creixement. La despenalització total al Canadà de la marihuana –per a usos
terapèutics i recreatius– ha donat avantatge a les empreses canadenques. Aurora Cannabis i Canopy Growth Corporation lideren del sector, i totes dues aposten per Dinamarca, que ­podria convertir-se en el principal productor legal d’Europa.

Empreses canadenques i el principal productor danès de tomàquets lideren una indústria amb gran potencial

El programa experimental danès es va engegar el gener del 2018. Des d’aleshores, els metges poden receptar productes derivats del cànnabis, com olis i aerosols, a pacients d’esclerosi i càncer. La droga arriba des del Canadà o els Països Baixos.

Spectrum Therapeutics Denmark –filial danesa de la canadenca Canopy Growth– és la primera companyia amb llicència per conrear cànnabis a Dinamarca i preveu llançar els seus productes aquesta tardor.

Morten Snede, conseller delegat de Spectrum, explica a La Vanguardia que la companyia, amb seu a Odense, disposa de 24.000 metres quadrats d’hivernacles, i que ja estan a ple rendiment. El pla de negoci passa per produir al voltant d’una tona de cànnabis al mes. Spectrum té delegacions a diversos països europeus, no només en els que el cànnabis terapèutic està despenalitzat, sinó també en els que la legislació encara no ha avançat en aquest sentit, com és el cas d’ Espanya.

Cultiu de cànnabis en un hivernacle deSpectrumaOdense Cultiu de cànnabis en un hivernacle deSpectrumaOdense

Snede explica que Dinamarca és ideal per produir-ne i exportar-ne perquè en altres països, encara que se’n permet la producció se’n limita molt la venda fora. “Per això han vingut tantes empreses canadenques”, argumenta. També té un paper important la poca burocràcia i el preu de l’energia, “un dels més baixos d’Europa”, recorda Rikke Jakobsen, directora de Cànnabis Denmark, el lobby que va liderar la batalla per a la legalització de la marihuana amb finalitats terapèutiques.

En el cultiu de la marihuana a Dinamarca ha entrat també Alfred Pedersen & Son, líder de la producció de tomàquets, amb seu així mateix a Odense. S’ha associat amb Aurora Cannabis, principal competidora de Spectrum. Quan tinguin la llicència, preveuen produir deu tones al mes, 120 a l’any.

Les associacions de pacients confien que la producció local contribuirà a reduir els preus, ara tan elevats que representen un obstacle per a molts malalts, que continuen optant per la via il·legal per proveir-se de cànnabis, ja sigui comprant-lo al mercat negre o conreant-lo ells mateixos.

El Govern subvenciona part del tractament amb marihuana. El límit és el 50% del cost, fins a un màxim de 10.000 corones anuals, uns 1.300 euros. En molts casos, tot i això, la factura supera de llarg aquesta xifra.

Encara així, el principal obstacle no és el preu sinó la resistència dels metges. L’ Associació Mèdica lidera l’oposició a la le­galització del cànnabis amb fi­nalitats terapèutiques. Addueix la falta d’estudis científics sobre els efectes secundaris que pot oca­sionar a llarg termini.

En tot cas, el nombre de pa­cients que reben una recepta per a productes derivats del cànnabis s’ha triplicat des de l’inici del programa el gener del 2018. Segons les últimes dades disponibles, del mes de març passat, són gairebé 3.000 i han obtingut unes 9.500 receptes.

Però, òbviament, no són aquests 3.000 pacients els que justifiquen les milionàries inversions a Dinamarca. L’exportació serà el principal argument comercial d’aquests gegants canadencs. Esperen que Europa sigui una enorme font d’ingressos en un futur no molt llunyà.

Núria Vila, Copenhaguen. Servei especial

16/10/2019 - lavanguardia