nova escalada de violència a West Papúa
> DOSIIER WEST PAPUA, NEGLECTED GENOCIDE <
Després d’uns dies de calma tensa, una nova onada de violència va colpejar amb acarnissament la conflictiva província indonèsia de Papua, on aquest dilluns van morir unes trenta persones, desenes de persones van resultar ferides i uns altres milers van fugir de les casa seva a la recerca d’un refugi segur.
Situada a la meitat occidental de l’illa de Nova Guinea, la regió està sent des de finals d’agost escenari de dures protestes alimentades pel racisme que pateixen els locals i les crides a l’autogovern d’aquest territori ric en recursos però on molts dels seus habitants viuen en la misèria.
El racisme i la misèria atien un llarg conflicte separatista de baixa intensitat a la província indonèsia
El vessament de sang més gran es va registrar a la ciutat de Wamena, on el simple rumor que un professor havia proferit insults racistes cap als seus alumnes va portar centenars de manifestants als carrers. Enmig del caos generat, la turbamulta va incendiar diverses oficines governamentals i altres edificis, accions que van provocar la mort d’almenys vint-i-sis persones. També van resultar malmesos cotxes i botigues pròximes, que apareixen envoltades de flames en les imatges que circulen a les xarxes socials.
“Alguns van ser cremats, d’altres assassinats a punyalades, d’altres van quedar atrapats en els incendis”, va narrar el comandant militar local, Chandra Dianto, a l’agència France Presse. I va apuntar que la majoria de les víctimes no eren papús, cosa que podria significar una escalada en la violència contra els immigrants procedents d’altres llocs de l’arxipèlag indonesi.
La capital provincial, Jayapura, també va ser escenari de violents enfrontaments entre les forces de seguretat i els manifestants. Durant la jornada, un soldat va ser assassinat a cop de matxet i tres estudiants van morir pels trets que els uniformats van efectuar com a resposta a l’atac. Unes altres 27 persones van resultar ferides –incloent-hi set militars– i més de 700 persones van ser detingudes per ser interrogades pel succeït.
“Aquest és un dels dies més sagnants dels últims vint anys a Papua”, va assegurar Usman Hamid, director d’ Amnistia Internacional a Indonèsia. “Les autoritats indonèsies han d’iniciar una investigació de forma ràpida, imparcial, independent i efectiva sobre el que ha succeït”, va afegir.
Després de la marxa dels colonitzadors holandesos, Papua va declarar la seva independència a començaments de la dècada dels anys seixanta del segle passat. Tot i així, va ser incorporada més tard a Indonèsia el 1969 després que se celebrés un referèndum avalat pels Estats Units i amb el suport de l’ONU que molts van titllar de fraudulent. L’altra meitat de l’illa, Papua Nova Guinea, es va independitzar d’ Austràlia el 1975.
Amb una població majoritàriament cristiana i d’ètnia melanèsia, molt allunyada socialment i culturalment de la majoria musulmana de la resta del país, la regió viu un conflicte separatista de baixa intensitat des de fa dècades amb episodis puntuals de més violència. Tot i això, la zona conserva una gran importància econòmica per a Jakarta, ja que aquí es localitza la mina Grasberg –la mina d’or més important i la tercera de coure de tot el món– i el jaciment de gas natural de Tangguh.
A l’hostilitat que genera el domini indonesi s’hi suma el fet que, a la resta del país, els papús són moltes vegades maltractats, discriminats i víctimes de comentaris racistes. Precisament, l’ onada de protestes actual es va desencadenar quan les forces de seguretat de Surabaya van assaltar un dormitori universitari en el qual residien estudiants papús mentre els cridaven “micos” i “gossos” després d’haver trobat una bandera indonèsia trencada. Des que es van produir aquests fets, centenars d’alumnes papús han tornat a la seva terra i s’han renovat les crides a favor de la independència.