els sicaris dels EAU prenen Aden (ruta alternativa a Ormuz)
A la guerra civil del Iemen se li ha obert un nou front, després de la presa d’ Aden per una milícia separatista. Cinturó de Seguretat, una de les faccions armades i entrenades per la Unió dels Emirats Àrabs (UEA) dins del denominat Consell Meridional de Transició, controla des de dissabte l’estratègica ciutat portuària, que exerceix de capital lleialista des que els huthis es van apoderar de Sanà el 2014.
Des de dimecres s’haurien produït més de quaranta morts en enfrontaments entre les forces lleials a l’ Aràbia Saudita i les milícies meridionals fins ara aliades amb les primeres en la lluita contra els huthis. Tot i això, la presa del palau presidencial –vacant, ja que el president Abd Rabbuh Mansur al-Hadi viu a Riad– es va produir dissabte sense combats, perquè els milicians separatistes van permetre l’evacuació d’uns 300 soldats lleialistes.
Aquestes milícies, que es diuen partidàries d’un referèndum d’independència per a l’antic Iemen del Sud, també es van apoderar del Ministeri de l’Interior i de totes les bases militars. Al-Hadi, des de l’ Aràbia Saudita, ha qualificat de “cop” el que ha passat, que ja va tenir un pròleg el gener de l’any passat.
El ministre de l’Interior iemenita, en la seva fugida, va tenir temps per a un tuit: “Reconeixem la derrota i felicitem Emirats per la seva victòria. Però no serà l’última batalla”.
Tot i que ahir va entrar en vigor un alto el foc, després que l’ Aràbia Saudita enviés un avís amb bomba des del cel, un portaveu del Consell Meridional de Transició nega que aquest hagi anat acompanyat de cap retirada de les seves posicions.
Fa poc més d’un mes, Emirats va anunciar l’evacuació de les seves tropes del Iemen, amb la coartada de l’augment de la tensió al golf Pèrsic. L’esmentada retirada hauria facilitat el cop d’efecte dels seus pupils en diverses milícies separatistes. Cal recordar que el Iemen del Sud va desaparèixer fa gairebé trenta anys
en fusionar-se amb el Iemen del Nord, que és ara el feu dels
huthis.
Les guerrilles huthis es nodreixen de tribus que van abraçar la branca xiïta de l’islam segles abans que ho fes Pèrsia. La guerra del Iemen, que compleix quatre anys i mig, acostuma a presentar-se en clau sectària, però els últims esdeveniments a Aden, o la presa de l’estratègica illa de Socotra, també per Emirats, denota que hi ha molt més en joc.
Amnistia Internacional ja va denunciar fa uns mesos que Emirats subministra armament sofisticat de procedència nord-americana o britànica a aquestes milícies. Denúncies com aquesta van fer al seu dia que Noruega, Finlàndia o Dinamarca suspenguessin la venda d’armes a la UEA.
“La petita Esparta”, com se’l comença a anomenar, s’ha dotat d’un exèrcit sobredimensionat que intervé al Iemen, Líbia, el Sinaí o Somàlia. Allà la seva aposta és a les secessionistes Puntlàndia i Somalilàndia, on aixeca les seves pròpies bases navals.
Emirats juga fort per obrir diverses bases al golf d’Aden i esquivar la cotilla de l’estret d’Ormuz
El seu príncep hereu, Mohamed bin Zayed, va ser clau a l’hora de reprimir les primaveres àrabs i atiar la guerra civil a Síria i després al Iemen. La confraria dels Germans Musulmans i l’ Iran són les seves bèsties negres. “El món àrab no està preparat per
a la democràcia”, repeteix sovint.
Si el Iemen del Sud ressus-
cita, aquesta vegada no sortirà marxista.
11/08/2019 - lavanguardia