Verona, a l’avantguarda de la política Bannon per a Europa

Ja fa quaranta anys que Itàlia va legalitzar l’avortament. El 1978 es va aprovar la llei 194, que permet que les dones puguin interrompre lliurement l’embaràs durant el primer trimestre, i també després si la salut del fetus o de la mare està en risc. Malgrat la forta influència que encara exerceix l’ Església catòlica en aquest país, pocs s’havien atrevit a qüestionar públicament una mesura defensada amb dents i ungles pels sectors més progressistes.

Ara, però, els nous vents conservadors que bufen a tot el món també ho fan a Itàlia. Amb la ultradretana Lliga al capdavant de l’ Executiu, alguns ajuntaments estan aprofitant per posar la 194 en el punt de mira. Verona, a la conservadora regió del Vèneto, sembla que està a l’ avantguarda. La ciutat de Romeu i Julieta, de 250.000 habitants, es va convertir l’octubre passat en la primera del país a declarar-se oficialment “a favor de la vida”. És a dir, que l’Ajuntament, governat per una llista de dretes, va aprovar una moció que, a més d’aquesta declaració, incloïa la donació de fons a iniciatives antiavortistes d’organitzacions privades i eclesials i el llançament d’un projecte regional per convèncer les dones embarassades de donar en adopció els seus fills no desitjats. La mesura va provocar una forta polèmica interna després que la cap de grup del Partit Demòcrata (centreesquerra) a l’Ajuntament, Carla Padovani, decidís unir-se a la Lliga al·legant motius morals.

“Falta cultura de la vida. En un període històric en què Itàlia està en un declivi demogràfic esfereïdor perquè no hi ha recanvi generacional, si no fem més fills significa que no hi ha esperança. Cada ajuda a una mare que acull una vida són diners ben gastats per a la societat”, diu al seu despatx a l’Ajuntament l’autor de la moció, Alberto Zelger, regidor de la Lliga. Porta un pin daurat a la solapa amb l’empremta d’un fetus d’entre deu i onze setmanes per demostrar que en aquesta etapa de l’embaràs el fetus és “una vida a tots els efectes”.

La creuada antiavortista no s’ha quedat a Verona. Altres ajuntaments importants d’ Itàlia, com els de Roma, Milà i Ferrara, van començar a discutir mocions similars en qüestió de setmanes. Segons Zelger, ha rebut nombrosos e-mails d’altres representants locals que volen reproduir la seva mesura.

El lliguista veronès assegura que sent que té el suport dels metges italians. Encara que practicar un avortament sigui totalment legal, les dones d’aquest país no ho tenen gens fàcil per interrompre la gestació perquè la llei també empara el dret a l’objecció de consciència. Ara, més d’un 70% dels ginecòlegs italians es declaren contraris a practicar avortaments per motius morals o religiosos. El percentatge creix notablement al religiós sud d’ Itàlia, on en algunes zones els objectors arriben a un 90%. El 2017, a Molise (sud) només hi havia un metge, Michele Mariano, disposat a practicar avortaments. S’encarregava de més de 400 a l’any ell sol. Les dades del Ministeri de Sanitat italià mostren que el nombre d’avortaments a Itàlia ha decrescut molt l’última dècada. Si el 2004 se’n van practicar gairebé 140.000, el 2016 van ser una mica més de 86.000. Però un grup de metges liderat per la doctora Silvana Agatone, presidenta de l’ Associació Lliure Italiana de Ginecòlegs per l’ Aplicació de la Llei 194/78, qüestionen aquestes xifres perquè asseguren que en realitat hi ha molts més avortaments, que es practiquen en la clandestinitat, i demanen al Govern que garanteixi el compliment de la llei.

A Verona, a més, algunes associacions catòliques antiavortistes estan començant a organitzar esdeveniments per expandir les seves idees amb diners i mitjans per això. Una d’aquestes associacions és Christus Rex, un grup local connectat amb els neofeixistes de Forza Nuova que fa campanya per la tornada de la família “tradicional”. “Nosaltres col·laborem amb les forces que pensen com nosaltres. Avui són els populistes i sobiranistes”, assevera el seu president, Matteo Castagna. “La moció l’únic que fa és donar suport a la cultura de la vida davant la cultura de la mort. Estic satisfet que a Verona hagi començat un debat que s’ha traslladat a altres ciutats per defensar la cultura de la vida. El que abans era l’edat mitjana torna a ser el veritable progrés”, continua Castagna, que diu que no serà completament feliç fins que la 194 hagi estat eliminada.

Els conservadors catòlics veronesos tenen un bon aliat. Els dona suport el ministre de Família italià, Lorenzo Fontana, que també és de Verona, i s’ha marcat com a prioritat per als pròxims quatre anys reduir el nombre d’avortaments. La Lliga considera que una de les causes de la baixa natalitat a Itàlia (d’1,3 fills per dona, igual que a Espanya) és l’avortament. “En molts casos –ha dit Fontana– les dones decideixen no tenir fills per una preocupació econòmica. M’agradaria que l’ Estat ajudés aquestes dones a entendre que, davant el dubte, el millor és tenir un fill”.

El ministre Fontana és el mateix que en els seus primers dies al capdavant del Ministeri va assegurar que les famílies gais no existien, que els ajuts només serien per a les parelles tradicionals i que amb la immigració no es resol el problema demogràfic italià, perquè “amb els costos socials de la integració seria millor finançar l’augment demogràfic ja integrat”. El líder de la Lliga, Matteo Salvini, va haver de sortir a desmarcar-se davant les crítiques rebudes. Però Fontana no li és llunyà. Es va formar amb ell als passadissos del Parlament Europeu, i són tan amics, asseguren a Verona, que Salvini fins i tot va ser el seu testimoni de casament.

En l’àmbit nacional la Lliga no està plantejant obertament la seva agenda ultradretana en qüestions socials perquè està lligada de peus i mans pel contracte de Govern que van segellar amb el Moviment 5 Estrelles (M5E). “Sembla que Verona ha tornat a l’Edat Mitjana, lamentava Mattia Fantinati, un diputat grillino veronès després de l’aprovació de la moció. De moment Salvini s’ha concentrat en la batalla contra la immigració, que li està donant resultats electorals molt més immediats. Però això no significa que hagin deixat de lliurar aquesta guerra. En un dels més famosos mítings de campanya a Milà, el ministre de l’Interior va jurar amb un rosari a la mà. A les xarxes socials demana que les escoles instal·lin el pessebre i posin crucifixos per preservar la tradició catòlica italiana.

També el senador Simone ­Pillon va presentar una proposta de llei per reformar el dret de família per a les parelles divorciades i la custòdia dels fills que va en­furismar les feministes perquè, entre altres coses, creuen que ataca el membre de la parella amb menys ingressos, normalment les dones, en un país on la bretxa salarial encara és molt notable. El temor entre els progressistes és que si el Govern actual caigués i la Lliga guanyés unes hipotètiques noves eleccions amb el suport dels altres partits de dretes, tindria les mans lliures per fer retrocedir el país també en aquests temes.

“Aquesta moció no va contra la llei 194”, assenyala Zelger. “Però si em demanes el meu parer, penso que és una llei profundament injusta, perquè fa prevaler el dret dels més forts sobre els més febles. És una carnisseria”, subratlla. Ara està molt satisfet perquè la ciutat acollirà al mes de març el Congrés Mundial de les Famílies, on Salvini ja ha anunciat la seva presència. “La moció és una carta de presentació formidable”, diu el regidor amb un somriure.

Verona, a més d’haver inspirat la història d’amor més gran de William Shakespeare, és una de les ciutats on l’extrema dreta italiana sempre ha deixat una empremta més profunda. Va ser el bastió de la Gestapo a Itàlia i el lloc on Benito Mussolini va decidir reconvertir el seu partit feixista el 1943. També en les dècades dels setanta i els vuitanta, la ciutat va ser un focus per als terroristes d’extrema dreta, incloent-hi els neonazis Ludwig. El club de futbol de la ciutat, l’ Hel­las Verona (a segona divisió), s’ha guanyat mala fama per alguns dels seus aficionats de la grada d’animació sud, que han arribat a entonar cants que enaltien ­Hitler.

“És el laboratori de l’extrema dreta”, apunta la Giulia, una activista de l’associació feminista Non Una di Meno, que prefereix no revelar el seu cognom. “La Lliga sempre ha treballat aquí les batalles catòliques més conservadores. Prepara tots aquests fronts perquè després arribin a tot el país. Per desgràcia, el cos de la dona també s’ha convertit en una de les seves batalles polítiques”, ex­plica.

Non Una di Meno és un dels grups feministes que estan alçant la veu des de fa mesos a Itàlia per conscienciar que no es poden fer passos enrere ni tan sols a escala local. A Verona el dia que l’Ajuntament va aprovar la moció antiavortista una vintena d’activistes d’aquest grup es van vestir amb l’uniforme vermell i blanc inspirat en El conte de la criada, de Margaret Atwood, una distopia que imagina una societat sense llibertats en què el paper de les dones es redueix a parir. La fotografia d’elles al pis superior de l’Ajuntament mentre els regidors declaraven la ciutat “favorable a la vida” es va publicar en tots els diaris italians. Després les feministes es van unir en una marxa multitudinària a Verona, i també han protagonitzat concentracions a tot Itàlia per protestar contra la iniciativa de reforma de la llei del divorci del senador Pillon.