l’honor continua estant lligat a la virginitat (de les dones!)

Image of infographic 2 Cártel de la campaña, apoyada por la ONU, contra la práctica de la comprobación de la virginidad (EFE)

Un examen “do­lorós, humiliant i traumatitzant” que pot provocar infeccions, malalties, comportaments sexuals de risc i, en casos extrems, suïcidis i assassinats d’honor si la dona “fracassa al test”.

Amb motiu del 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, diverses organitzacions marroquines, oficials o privades, han llançat una campanya per acabar amb el test de virginitat entre les dones marroquines, una pràctica que, contra el que pogués semblar, “està molt estesa entre totes les classes socials del país”, assegura Sumaya Guesous, sociòloga i professora universitària que porta molts anys lluitant contra ella.

El Moviment Alternatiu per les Llibertats Individuals (MALI), molt actiu al Marroc, ha llançat una campanya amb un doble vessant. En primer lloc, perquè “suposen un atemptat als drets fonamentals de les dones i una violació de la seva dignitat i llibertat”. En segon lloc, “perquè ningú no pot dir, mitjançant un examen, si una dona és verge o no, si ha mantingut o no relacions sexuals, inclosos els ginecòlegs”.

Aquest moviment considera una “agressió abominable” la coneguda com a “prova dels dos dits”, on qui realitza el test, que no sempre és un ginecòleg ja que se sol recorre a algú de la família i fins i tot a persones de fora del cercle familiar, introdueix dos dits a la vagina de la dona per comprovar si l’himen està intacte o no.

En realitat, els grups que advoquen per l’eliminació d’aquesta pràctica recullen les recomanacions de lluitar-hi encontra llançades el passat 17 d’octubre per l’ Organització Mundial de la Salut (OMS), el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides i l’ONU Dones, que van fer una crida als governs d’una vintena de països de tots els continents on aquesta pràctica està molt estesa. Entre ells, el Marroc, Egipte, l’ Índia, el Brasil, l’ Afganistan, Líbia, Turquia i fins i tot Jamaica.

Els experts alerten també que la prova de virginitat s’estén entre comunitats d’immigrants en països desenvolupats on abans no es produïen i citen, entre ells, Espanya, Bèlgica, Holanda, el Canadà o Suïssa.

Guesous constata que l’exigència d’aquesta prova té una gran vigència a la societat marroquina, especialment en l’època dels casaments, entre juny i agost. Sol ser sol·licitada pel futur marit, per la família d’aquest i en moltes ocasions per la mateixa família de la futura esposa. Quan és demanada per la mare de la dona, en moltes ocasions el certificat s’utilitza com una garantia per protegir la filla de possibles acusacions posteriors per part del marit.

Aquesta sociòloga marro­quina assenyala que “mentre l’honor estigui lligat a la virgi­nitat, aquesta pràctica conti­nuarà existint”. I ressalta que “són les dones i no els homes els qui salvaguarden gelosament aquests rituals imposats a les ­joves”. Guesous subratlla la ­paradoxa que “el valor d’un
noi creix a mesura que té més experiències sexuals, mentre que el de la noia està lligat al fet d’arribar verge al matri­moni”.

L’extensió d’aquesta prova aporta substanciosos beneficis a ginecòlegs i cirurgians plàstics. Segons dades aportades per la sociòloga marroquina, un ginecòleg pot atorgar fins a deu certificats de virginitat cada dia, que es multipliquen en les èpoques de més enllaços matrimonials.

Els cirurgians també es beneficien de la pràctica de reconstrucció de l’himen, una intervenció cada vegada més sol·licitada i el preu de la qual supera els 600 euros. També existeixen altres possibilitats més barates, com un producte vaginal per simular la sagnia en la nit de noces, una fórmula que en alguns casos pot ajudar a salvar la vida o la integritat física o psicològica de la dona.

El Govern del Marroc ha desatès la campanya de l’OMS adduint que “no existeix cap norma al nostre ordenament jurídic que permeti i molt menys em­pari la realització d’aquestes proves de virginitat”. El por­taveu governamental Mustafá El Khalfi recorda, tot i això, que des del 2004 està recollit al Codi de Família l’obligatorietat que els esposos aportin abans de la cerimònia un certificat mèdic que descarti l’existència de possibles malalties contagioses. “Però és una obligació tant per a l’home com per a la dona”, insisteix El Khalfi.

Amb motiu de la reintroducció del servei militar obligatori al Marroc va saltar als mitjans de comunicació la notícia que les dones cridades a files abans haurien de sotmetre’s a les proves de virginitat, una cosa que posteriorment va ser desmentida per l’ Executiu de Mohamed VI. La justificació d’aquest presumpte intent era informar la família de la dona que “no era verge”, per evitar així que pogués al·legar que havia estat violada durant el servei militar.

Encara que l’exigència de sotmetre’s a aquest tipus de prova sol estar lligada al matrimoni, en alguns casos els ocupadors la imposen a les dones abans de contractar-les per a una feina, assenyalen les organitzacions que lluiten contra aquesta xacra.

“La virginitat femenina és un mandat cultural masclista per subjugar les dones. Té gravís­simes conseqüències nocives per a la seva salut i en nom seu es pot arribar a cometre les atro­citats més greus, com poden ser els crims d’honor”, assenyala la ginecòloga sevillana María.

, Sevilla, 16/12/2018 lavanguardia