la ’ñ’ posa en perill la unitat nacional
Els defensors de la identitat bretona davant la implacable tendència francesa a la uniformitat estan d’enhorabona. Després d’una llarga batalla judicial, el tribunal d’apel·lació de Rennes va autoritzar ahir que en Fañch, un nen de divuit mesos, pugui veure finalment escrit així el seu nom als documents oficials, amb la titlla sobre la n –igual que la ñcastellana–, sent fidel a l’ortografia bretona.
La família Bernard, que viu a la localitat de Rosporden, al departament de Finisterre, se n’ha sortit. La seva odissea lingüística va començar quan va néixer en Fañch, l’11 de maig de l’any passat. El funcionari del registre civil de Quimper va rebutjar inscriure la criatura segons la grafia bretona. Però l’alcaldessa, Isabelle Le Bal, del partit centrista MoDem, li va esmenar la plana al subordinat. Llavors va intervenir la Fiscalia, que va sortir en defensa del respecte de la llengua francesa com l’idioma oficial i comú de la República.
En la primera sentència, del tribunal de Quimper, es va donar la raó a la Fiscalia. Registrar un nom amb la ñ suposaria “trencar la voluntat del nostre Estat de dret de mantenir la unitat del país i la igualtat sense distinció d’origen”. Els jutges van esmentar ni més ni menys que una llei del 20 de juliol del 1794, decretada durant l’època del Terror, en plena revolució francesa. Un altre argument per prohibir la ñ va ser una circular ministerial molt més recent, del 2014, en la qual s’establia una llista de 16 signes “coneguts de la llengua francesa”, com l’apòstrof i els accents, que poden ser utilitzats al registre civil. La ñ no figurava en aquella llista. Les queixes dels polítics bretons perquè es reparés la discriminació van caure en sac foradat.
Sobre Fañch es va pronunciar el president regional, el socialista Loïg Chesnais-Girard, que va sostenir que escriure el nom en bretó “no posa en perill la unitat del país, sinó al contrari, acceptar-lo és reconèixer la nostra diversitat i reconèixer-nos col·lectivament”.
En la sentència del tribunal de Rennes, que anul·la la decisió de la instància inferior, es recorda que la titlla “no és desconeguda de la llengua francesa”, al·ludeix a diversos diccionaris de referència que la recullen, com el Larousse, i també a nomenaments del president de la República en què s’escriu la ñ de cognoms, quan és el cas. El tribunal estima que si la titlla s’utilitza en els cognoms, no té sentit prohibir-la en els noms de pila. “No hi pot haver un tracte diferent, sota pena de generar un tracte discriminatori”, va concloure la sentència.