Espanya cañí-296: Supremogate, o una cosa és la separació de poders i un’altra el Poder

> dossier Espanya cañí <

El Suprem fa una històrica marxa enrere i dona la raó a la banca

LAIA FORÈS Madrid 07/11/2018 ara

En una decisió tan històrica com polèmica, el Tribunal Suprem va decidir ahir carregar-se la seva pròpia doctrina i fer marxa enrere en la decisió de fer pagar als bancs els impostos hipotecaris, presa fa tan sols tres setmanes. El ple del contenciós administratiu va acordar amb una votació secreta ajustadíssima -per 15 vots a favor i 13 en contra- i després de 16 hores de deliberacions que siguin els clients que constitueixen una hipoteca els responsables d’abonar les taxes corresponents. La reculada del Suprem, sense precedents, probablement crearà un terratrèmol judicial, social i polític. Partits polítics, organitzacions de consumidors i associacions de jutges van demanar ahir a la nit la dimissió dels president del Suprem, Carlos Lesmes, i del president de la sala contenciosa administrativa, Luis María Díez-Picazo.

El Suprem tirava per terra així la jurisprudència que havia establert la sala segona a mitjans d’octubre amb una sentència que determinava que els bancs han de fer-se càrrec de l’impost. En un gir inesperat i després de la pressió rebuda (sigui per part dels bancs o del mateix govern central), els 28 magistrats de la sala contenciosa administrativa que van participar en el ple van arribar ahir al vespre a aquesta conclusió, tot i haver-hi un gran nombre de magistrats que hi estaven en contra.

De fet, després d’hores de debat amb arguments a favor i en contra però amb molts matisos, es va optar per una votació secreta a cara o creu, sense cap matís. O paga la banca o paga el client. I el resultat de la votació va ser la primera opció.

En l’última sentència, feta pública el 18 d’octubre, l’alt tribunal va canviar el criteri per determinar que a partir de llavors els impostos els havien d’abonar els bancs i no els clients. L’endemà el president de la sala va deixar en suspens la nova jurisprudència a causa del seu “gran impacte econòmic i social”. La sentència havia provocat una jornada negra a l’Íbex-35 amb pèrdues per als principals bancs. Aleshores Díez-Picazo ja apuntava que al Suprem li preocupaven els efectes econòmics de la decisió. Després va arribar a demanar perdó pel caos jurídic que havia provocat el fet de deixar al congelador la doctrina que havia establert la sala del Suprem experta en impostos.

Ahir el Suprem analitzava tres nous recursos, idèntics als que va generar aquella sentència, per aclarir si es confirmava el criteri de l’última sentència o es tornava a la casella d’inici. Segons fonts del Tribunal Suprem, el veredicte d’ahir -amb el qual es coneixerà la justificació del canvi de criteri- no es farà públic “fins d’aquí uns dies”. En qualsevol cas, el que va fer ahir el tribunal és establir la jurisprudència definitiva. Aquesta vegada no hi ha marxa enrere.

Fractura al Suprem
El resultat de la votació fa evident la fractura que la qüestió ha provocat al Suprem. La imatge i la credibilitat del tribunal, capaç de canviar de criteri dues vegades en qüestió de dies i després d’una sentència ferma, quedaran malmeses. La pirueta que ha fet el Suprem per tornar a la doctrina inicial, vigent durant 22 anys, és inèdita. Els bancs, els grans beneficiats de la decisió d’ahir, havien advertit del gran impacte econòmic que suposaria per al sector que es mantingués la jurisprudència i que tingués efecte retroactiu. Els clients, l’altra cara de la moneda, van carregar contra el Suprem. L’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va qualificar de “vergonyosa” la resolució i va advertir que podria perjudicar més de 12 milions de famílies a Espanya.

Des del govern espanyol, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, havia advertit ahir mateix que si el TS ratificava que els bancs han de pagar els impostos i la decisió tenia efecte retroactiu, uposaria un augment del dèficit públic d’entre tres i quatre dècimes. Segons Montero, les comunitats autònomes haurien d’haver retornat als clients d’hipoteques 5.000 milions d’euros. Fonts de la Moncloa van explicar que l’executiu “analitzarà i estudiarà l’impacte” de la decisió del TS en el pròxim consell de ministres, que aquesta setmana se celebra dijous.

Els partits polítics de l’oposició van criticar durament el TS. Units Podem va convocar ahir a la nit una manifestació per dissabte. “Ens veiem amb la ciutadania per defensar la justícia social, la independència judicial i la dignitat”, va piular Pablo Iglesias. ERC i el PDECat van criticar amb contundència la decisió, de la qual també es va desmarcar Albert Rivera. El PP, en canvi va guardar silenci.

LES CLAUS 1. Per què la decisió del Suprem és escandalosa?

Deixant de banda el fons de l’assumpte (és a dir, els arguments jurídics sobre qui havia de pagar l’impost), l’escàndol és haver paralitzat una sentència un cop s’ha dictat en considerar que el seu impacte “social i econòmic” era molt elevat. Quan uns dies després es decideix canviar el sentit de la sentència, és bastant difícil que el ciutadà no tingui la percepció d’una mà negra darrere de la decisió. Tot i l’actuació barroera, ningú ha dimitit.

2. Però qui hauria de pagar l’impost: els clients o les entitats financeres?

És difícil de saber, i la divisió del Suprem en aquesta qüestió (amb 15 vots contra 13) demostra la dificultat de decidir-ho. Els experts consultats ho expliquen així: hi ha una llei que diu que l’impost de les hipoteques (conegut com a AJD) el pagarà qui estigui interessat en la inscripció de la hipoteca al Registre de la Propietat, que pocs dubten que és el banc. Però hi ha un reglament posterior que sosté que l’AJD el pagarà el comprador del pis. És a dir, hi ha una contradicció. Els experts creuen que la llei preval sobre el reglament, però la decisió d’ahir sembla indicar que el Suprem opina el contrari.

3. Què deien els bancs?

El millor argument dels bancs era que “no es pot penalitzar aquell que ha complert la normativa”. Això no treu que a partir d’ara potser eren ells els que havien de pagar l’impost, però obria dubtes sobre la retroactivitat de la sentència. En cas que la decisió fos retroactiva, els clients haurien pogut reclamar a Hisenda (que és qui recapta els diners), que al seu torn hauria d’haver reclamat l’impost a la banca. El problema és que els bancs potser podrien haver invocat la contradicció legal existent (i, per tant, possiblement haurien litigat) per intentar no pagar l’impost de manera retroactiva. El pagament per part de la banca, per tant, no estava ni de bon tros garantit. De fet, ahir mateix el govern central va avisar que la sentència podria fer pujar el dèficit.

----------------------------------------

Un Supremo roto salva a la banca y "destruye la confianza en la Justicia"

El cuestionado Picazo fuerza un vuelco en los minutos finales del pleno de las hipotecas mientras arrecia la teoría de que se ha cedido a las presiones de las entidades

Imagen: EC.@beaparera

 07/11/2018

Un Supremo roto confirmó en la noche de este martes los peores presagios de los últimos días y provocó la indignación generalizada de la sociedad y de la propia carrera judicial. La decisión sobre el impuesto de las hipotecas, adoptada en un volantazo de última hora que nadie esperaba, salvó a la banca por solo dos votos de diferencia y gracias a la intervención clave del presidente de la Sala de lo Contencioso, Luis Díez-Picazo, cuya actuación está bajo cuestión desde hace semanas junto a la del propio presidente del Supremo, Carlos Lesmes. El descrédito ante la opinión pública es ya irreparable y proporcional a una destrucción de la imagen y de la confianza en la Justicia ante la que no se encuentran explicaciones, consideran numerosas fuentes jurídicas consultadas.

La crisis alcanza proporciones similares a la desatada con la sentencia de La Manada. Durante días, la actuación del alto tribunal en un caso que afecta directamente al bolsillo de millones de familias se interpretó como el pago de un peaje al sector bancario. Nada podrá ya desactivar la idea de que se ha respondido a las presiones de las entidades. La estrecha mayoría de 15 a 13 que saldó la discusión con un regreso sin consenso al criterio anterior, y que obliga al cliente a afrontar este coste, no lo permite. Los calificativos lanzados sobre la deriva van desde el "escándalo", al "bochorno" y la "vergüenza". Se alzan ya voces que piden la dimisión inmediata de ambos presidentes.

De principio a fin, lo sucedido en el Supremo es rocambolesco, opinan algunos. Nada se ha hecho bien en este caso, que arrancó el pasado 18 de octubre cuando se hizo pública la decisión de un grupo de seis magistrados de tumbar la jurisprudencia tradicional y determinar que el pago del impuesto de actos jurídicos documentados correspondía a las entidades. La decisión, adoptada por una sola sección, se encontró con el cuestionamiento casi automático de Picazo, que actuó empujado por la presión de Lesmes y, con poco acierto, convocó esta reunión que parecía ideada para tumbar el nuevo criterio y salir al rescate de los bancos. Es evidente que no solo lo parecía, ya que los acontecimientos posteriores han transformado esa percepción en realidad, avisan algunos magistrados.

Los ciudadanos no perdonan

José Antonio Zarzalejos

A pesar de todo, no fue hasta el último tramo del pleno maratoniano de dos días cuando se produjo el vuelco. Aunque la deliberación arrancó con patente división, la mayoría de los magistrados de lo Contencioso confiaban en alcanzar un acuerdo y salvar las discrepancias, dejando el pago a los bancos pero delimitando la retroactividad a cuatro años para evitar una avalancha de reclamaciones que hicieran tambalear las finanzas autonómicas. Llegó a votarse una propuesta transaccional en este sentido que no alcanzó mayoría pero que abría la posibilidad de continuar trabajando para llegar a una solución.

Pero no fue posible por decisión, otra vez, de Picazo. El presidente decidió que no se iba a continuar deliberando y que debía votarse algo definitivo. Hasta una decena de los presentes protestaron, entre ellos el expresidente José Manuel Sieira. Pese a tener la llave para alargar el debate y acortar las distancias, Picazo prefirió votar y pasó a reforzar el desempate, que protagonizó Jorge Rodríguez-Zapata, y rematar la cuestión sumándose a la estrecha mayoría.

Su acción ahonda una herida que lo aisla, más aún, de los magistrados de su sala. Muchos magistrados se sienten traicionados. Creyeron las maniobras para apaciguar los ánimos que desplegó su presidente en los últimos días y que prometían una mayoría cualificada para adoptar el fallo. Hasta en eso hubo torpeza. La ausencia de tres jueces dejó a 28 para la decisión final, un número par. Uno de los ausentes fue autorizado a hacer un viaje al extranjero pese a la convocatoria del pleno. "Un voto más o menos pesa mucho, como se ha demostrado", dice una de las fuentes consultadas.

Y luego se preguntan por qué crece el populismo

Carlos Sánchez

Daños colaterales

Esta trama, que "parece sacada de un 'thriller" —comenta otra fuente—, tiene dos víctimas. El consumidor, que pierde en unos casos la posibilidad de recuperar el dinero que invirtió en este impuesto en la concesión de su hipoteca y en otros de ahorrarse el gasto suplementario en el futuro, y el propio Supremo. El alto tribunal, que se encuentra a unos meses de arrancar el juicio por el 'procés', ofrece la sensación de ser permeable a la presión de los poderes económicos y políticos. La pérdida de confianza se extenderá también a su actuación en la causa contra los políticos catalanes, avisan algunos.

En cuando al primer perjudicado, el hipotecado, tiene muy difícil forzar una decisión diferente. La vía del recurso ante Europa está muy limitada. La puerta del Tribunal de Justicia de la Unión Europea está cerrada, ya que debe ser el propio TS el que plantee una cuestión prejudicial, y es evidente que ya no va a hacerlo. El camino hacia el Tribunal Europeo de Derechos Humanos, el de Estrasburgo, también se complica, ya que antes de cualquier recurso deben agotarse las vías en España, lo que obliga a que el Constitucional decida si alguien se anima a reclamar su amparo.

Además, la decisión no desactiva que los recursos continúen llegando a modo de avalancha. Abogados consultados por El Confidencial anuncian que pleitearán a través de la vía civil apoyándose en las tres sentencias que dejaban el pago al banco, y que son firmes, y en la forma en que fueron enmendadas. También anuncian acciones legales para investigar los vinculos de los jueces de esta sala con los bancos. Mientras, Podemos e IU convocan una manifestación el próximo fin de semana. El ruido y la furia arrecian.

https://www.elconfidencial.com/espana/2018-11-07/supremo-banca-hipotecas-confianza-justicia_1641592/